Els pares de Puçol tornen a classe i, clar, els fa la riure
Va ser durant el curs passat quan va cobrar forma la idea d'unir a totes les associacions de pares d'alumnes (AMPA) de Puçol per a realitzar xarrades i tallers conjuntament. L'experiència ha tornat enguany i el dimarts 26 de gener, en l'institut, es va celebrar un taller de risoterapia. Fa falta dir que es van passar la classe “descollonant-se”?
Pilar Seguí, terapeuta i encarregada d'impartir els cursos de risoterapia, ho té clar: "cal recuperar el xiquet que tots portem dins i per a això gens millor que ser capaços d'expressar cada dia nostres emocions més bàsiques: riure, plorar, gaudir...".
Així de simple, encara que la fórmula té el seu truc: ningú pot assistir a un taller d'este tipus de tafaner, ni tan sols el càmera de televisió o el fotògraf de premsa; si entres en l'aula has de participar, i si estàs participant és molt difícil manejar una càmera, perquè els bots, girs, balls, acudits, jocs i la resta d'activitats posen seriosament perill "l'estabilitat de la càmera".
Així que el cronista accidental només pot il·lustrar l'inici del taller, on s'esperava a vint-i-cinc alumnes i Pilar es va trobar amb quaranta, encara que els va rebre, com era d'esperar, amb un somriure: es va fer el cercle més gran i tots van poder disfrutar de la introducció, en la que la terapeuta va explicar la importància del joc, el moviment, la rialla i el contacte directe amb els nostres semblants.
"És imprescindible que expressem diàriament les nostres emocions i, no obstant això, només ens expressem quan és en forma negativa, vivim en un món ple de reprotxes. Estem perduts i la teràpia de la rialla ens ajuda a trobar el camí per a disfrutar d'eixe xiquet que alguns ja quasi ni recordem". Tota una filosofia de vida que resumix a la perfecció la serietat del seu discurs, encara que, clar, dit amb un somriure i alguna broma als presents, la qual cosa aconseguix que Pilar contacte fàcilment amb els seus alumnes.
Uns alumnes ja crescuts, tots ells pares d'altres alumnes que actualment cursen Infantil i Primària en els quatre col·legis públics (Bisbe Hervàs, La Milotxa, Jaume I i Lluís Vives), o inclús Secundària en el centre concertat Virgen al Pie de la Cruz o en el propi institut.
Per a tots ells va ser com a mínim irònic tornar a classe, prestar atenció al professor (encara que no va fer falta prendre apunts) i emportar-se els deures a casa... això sí, eren uns deures d'allò més divertits: a la majoria d'ells els feia la riure quan pensaven en el que han de practicar a partir d'ara cada dia a casa.
