El científic Daniel Ramon explica els beneficis i els riscos de l'agricultura transgènica
El passat divendres 24 de febrer, a la Casa de Cultura, el Grup Ecologista de Puçol La Costera va convidar el científic Daniel Ramón com a ponent en una conferència sobre els transgènics (vegetals o animals als quals se'ls ha introduït qualsevol gen d'una altra espècie mitjançant l'enginyeria genètica) i els seus beneficis i riscos per a l'agricultura. Daniel Ramón, Premi Europeu de Divulgació Científica en 1996 pel seu llibre Els gens que mengem, ha sigut el coordinador de l'àrea de Tecnologia dels Aliments del Consell Superior d'Investigació Científica (CSIC) de l'Estat espanyol i actualment és professor de Tecnologia dels Aliments a la Universitat de València i membre de la Comissió Nacional de Bioseguretat i de la de Biovigilància d'Espanya.
Este científic, en una xarrada que va durar dues hores, va exposar les veritats i les mentides dels dos principals riscos que s'associen a l'agricultura transgènica: el risc alimentari i el mediambiental. Respecte al risc mediambiental, Ramón va afirmar que ''els transgènics tenen tres perills per al medi ambient: la disminució de la biodiversitat, el mal a altres espècies i la transferència de gens''. Però, el conferenciant va matisar que ''estos perills són els mateixos que els de l'agricultura convencional'' i va posar com a exemple de transferència de gens en plantes convencionals la famosa pinyolà de les taronges.
Ramón, a més a més, va exposar alguns dels beneficis dels transgènics per al medi ambient, com són la reducció de l'ús d'insecticides químics i l'increment de la productivitat de la terra. Va afirmar que ''segons dades del Ministeri d'Agricultura xinés, la Xina ha reduït un 28% els costos de producció agrícola i un 85% l'ús d'insecticides químics gràcies a l'ús de la tecnologia BT, una varietat de plantes transgèniques''.
Respecte al risc alimentari, Daniel Ramón va dir que ''no existeix cap dada científica que confirme la perillositat dels transgènics per als consumidors''. Ramón va explicar que ''els aliments transgènics són els més controlats de la història, ja que avanç de la seua comercialització són avaluats durant anys segons els criteris de seguretat alimentària de l'Organització Mundial per a la Salut, l'OMS''. A més a més, Ramón va afirmar que ''als Estats Units s'han produït més de 8 milions d'ingestes de blat transgènic i cap cas de problemes per a la salut del consumidor''. Per tant, segons Daniel Ramón, ''l'afirmació d'algunes organitzacions ecologistes que diuen que els transgènics són un verí per als consumidors no té cap sentit''. El problema de la por als transgènics en la Unió Europea, segons este científic, s'explica en part per ''la histèria alimentària en la qual viuen els ciutadans europeus després del cas de les vaques boges. Els europeus ens creguem que tot el que mengem està roín''.
De la mateixa manera que va negar l'afirmació d'algunes organitzacions ecologistes que diuen que ''els transgènics són un verí per als consumidors'', Daniel Ramon també va criticar als ''biotecnòlegs entusiastes'' i a les multinacionals de l'alimentació per afirmar que ''els transgènics són la solució a la fam en el món''. Com va explicar Ramón, ''els transgènics no són el manà contra la fam. Són una bona ferramenta per a incrementar la productivitat agrària i reduir el dèficit nutricional al Tercer Món, com és el cas de l'arròs daurat 2, un arròs que compensa el dèficit nutricional de vitamina i provitamina A a l'Àsia'' (este dèficit fa que cada any moren 2 milions de nens i 250.000 es queden cegos a Àsia, on l'arròs és la base de la seua dieta). Però, com va dir este científic ''la fam és un problema polític i social que no se soluciona només amb ciència, sinó també amb mesures polítiques i socials''.
Daniel Ramón també va aclarir que ''la biotecnologia dels aliments, utilitzar i si es dóna el cas modificar un ser viu per a aconseguir un producte que algú després compra, no és res nou''. Este científic va explicar que ''des del principi de l'agricultura i de la ramaderia, fa més de 10.000 anys, el ser humà està fent biotecnologia sense
