Article d'Esquerra Unida del mes d'agost: «Wikipolítica»
Aquest és l'article de Esquerra Unida d'agost, titulat «Wikipolítica». Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.
Una teoria de la conspiració o teoria conspirativa pot definir-se com la temptativa d'explicar un esdeveniment o una cadena d'esdeveniments, succeïts o encara per succeir, ja siguen percebuts o reals, comunament d'importància POLITICA, social, econòmica o històrica, per mitjà de l'existència d'un grup que actua secretament i, generalment, malintencionat i deslleial.
La hipòtesi general de les teories conspiratives és que manipuladors intenten organitzar els esdeveniments en el seu benefici, sent pocs els casos en els quals es produeixen les autoconspiraciones.
És necessari assenyalar que el terme «conspiració» és molt anterior al terme «teoria conspirativa», i l'existència de conspiracions està ben demostrada en la política municipal. Això il·lustra el fet que la conspiració és i ha sigut un comportament humà real i freqüent, mentre que la validesa del més recent concepte de «teoria conspirativa» està oberta al debat.
Generalment les conspiracions solen estar ben planejades, atés que els organitzadors solen ser persones molt intel·ligents; mai es fan en entorns xicotets, atés que les notícies corren més de pressa; les reunions se solen tindre en entorns allunyats de l'objecte de la conspiració, es considera que dos carrers no és suficient. I sobretot NO es fa partícip de les conspiracions a aquell que pot utilitzar-ho en contra teua perquè és bastant més llest que tu.
Són famoses les teories de la conspiració: que Hitler no es va suïcidar i va fugir a Argentina, Elvis viu, l'home no ha arribat mai a la Lluna, l'àrea 51 d'Estats Units o com proposar una moció de censura des del govern.
«A tots ens encanten les conspiracions»
El codi Da Vinci, de Donen Brown.
Una opinió d'Esquerra Unida
