Article del PSOE del mes de setembre: “El dilema”
Este és l'article del PSOE de setembre, titulat El dilema. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.
Esta paraula seria el resum de per què ara mateix alguns estan nadant entre dues aigües, de qui previsiblement li abelleix passar d'un extrem a un altre, atrevint-se a saltar per damunt d'unes línies roges autoimposades, que ara s'han conjugat a manera de llaç i lliguen qualsevol acció que vulga dur a terme.
Aquest fet fa que no siga possible abanderar l'esquerra pactant amb la dreta, igual que no és possible ser de dretes i autoimposar-se voler ser d'esquerres, perquè al final el resultat és tan palés que queda atrapat entre la mentida de les seues paraules i la veritat de les seues accions.
Així doncs, ara el ple municipal ha passat de ser aquell racó de l'ajuntament on es fa política, a ser un espai mediàtic on vendre el que un no és, per mitjà de qui es cree i no pot ser, o cosa que és el mateix, estar sense que et vegen perquè no et confonguen amb qui no eres. Una cosa difícil quan, molt malgrat el que ens compten, dos extrems (així es pressuposa) s'uneixen en pro de voler desestabilitzar un govern, no perquè aquest govern no és capaç de fer autocrítica, sinó perquè encara que n'hi haguera (que n'hi ha) no serveix com a argument d'enderrocament per als qui volen ser i no són o volen estar i no estan.
La conjuntura és difícil, a això ningú pot dir que no; però no és més difícil que buscar les justificacions necessàries per a atacar de forma sistemàtica un govern que no fa aigües per la seua gestió, sinó perquè part dels seus integrants han preferit tirar-se per la borda sense flotador, creient i fent creure que la mala gestió és el fruit de la seua decisió. En tant i quant esta famosa petició d'autocrítica que ens demanen, sona a alguna cosa estranya en els seus quefers polítics.
Això sí, intentar ardits de qualsevol índole (regulades democràticament) és l'única cosa que ens aporten. Bé és cert que en això, algun ja té experiència demostrable.
Per tot, certa és la necessitat que l'esquerra de Puçol faça un examen de per què i fins i tot el com s'ha arribat a una situació que sembla precedir a un desastre que censure la nostra acció de govern. Però ho farem des de l'esquerra, la de debò.
I com deia John A. Lincoln: «Un dilema és un polític tractant de salvar les seues dues cares alhora».
Per això, és més fàcil i honest ser com un és des del principi i deixar la venda de fum per als il·lusionistes i mags; si no, es confonen i confonen als altres.
Una opinió del Grup Municipal Socialista
