Opinió de Ciudadanos del ple del 29 de novembre: «La síndrome d'Estocolm»
Esta és l'opinió de Ciudadanos del ple de novembre, titulada La síndrome d'Estocolm. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.
Bon dia, Ciutadans! En l'últim ple de la nostra corporació més del mateix, la tirania habitual que exercix nostra «manaia», que ja no deixa que en els plens es puga parlar lliurement en el temps que tenen els regidors en la seua exposició. Cal parlar del que ella diga, només caldria, i sembla que votar el que ella vulga també… «Perquè jo ho valc». Hi ha una manca absoluta del bé més preuat: la humilitat.
Esta senyora no sap encara ni els alliberats totals que pot utilitzar un equip de govern (a la nostra ciutat), i a més és capaç de seguir tretze són tretze amb la mateixa afirmació, fins i tot-que siga falsa. Són 7, senyora alcaldessa, són 7! Com així li va dir el nostre regidor.
Tampoc sap que una modificació de crèdit computa directament en la regla d'estabilitat pressupostària. I és capaç de dir que estàvem obligats a gastar aqueix romanent (500.000, segons l'acord PP-Compromís) perquè si no calia condonar deute (eixa afirmació és falsa), no estem obligats en cap cas a gastar este romanent.
Quin embolic es va fer, però no passa res, ella continua creient-se el melic del món i és capaç de seguir cap avant. Mentint una vegada i una altra. En el ple anterior també va dir que tenia un informe policial que deia que una de les nostres propostes «era il·legal», alguna cosa que també és fals, i així va quedar demostrat en el ple. Això és una cosa que pot constituir un delicte de falsedat documental.
«No passa res!», impunitat total i absoluta.
Ara "pelotea" als seus «nous millors» amics, PSOE i Compromís (si no t'agraden els meus principis… no et preocupes, tinc uns altres). Així ho fa veure, amb contínues picades d'ullet en els plens cap als seus fins ara rivals.
Encara que Compromís sembla menys receptiu (els coneix i ha eixit escaldat), sembla que de moment estos dos partits, sobretot PSOE, cauen en el parany, en estes «llàgrimes de cocodril», i mostren clars indicis de patir una Síndrome d'Estocolm, i són els que —encara que semble mentida— els aproven les propostes en els plens.
Els partits de l'oposició no estem obligats a votar per misericòrdia, per corporativisme amb l'«aparell», el que està en el poder ha de cuidar als seus socis per a tindre assegurada una majoria, i si no ho fa, ha d'atindre's a les conseqüències. PSOE deu, a més, patir d'amnèsia, ja que en la passada legislatura els atacs van ser indiscriminats per part de PP, cap a ells. O potser és por —coneixent-la— pels atacs que poden patir a la contra.
Considerem que si hi haguera una mica de dignitat en la política, els governs en minoria haurien de dimitir, ja que no estan legitimats per la majoria que els va ajudar a pujar al poder.
Una opinió de Ciudadanos
