Opinió de VOX del ple del 28 de febrer: «El circ de Puçol»
Esta és l'opinió de VOX del ple de febrer, titulada El circ de Puçol. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.
Mentre es desenvolupava el ple del passat 28 de febrer, pensava que títol hauria de posar-li a l'article que permet el ROM que publiquem sobre este. Perquè era tal el xou que muntaven, uns amb la complaença dels altres, que no donava crèdit, ni jo ni els que estavan allí presents, ni els centenars de veïns que tindran la santa paciència de veure-ho per vídeo. Al final del ple, algun regidor, o regidora, o regidore, que no es qui va ser perquè amb l'aldarull vaig perdre la referència, va donar en la clau i va dir les paraules màgiques: allò semblava un circ! Bé, jo li rectifique, no sembla un circ: Ho és!
I sí, mai més ben definit, i encara que supose que cadascú ho veurà des del seu prisma, però segur que coincidirem tots els partits que els ples s'han convertit en un circ per a la vergonya de qui el presidix i dirigix davant la seua falta de criteri, falta de respecte als propis regidors i al públic quan intervé, saber estar, mantindre l'ordre , etc. Per sort per a mi, tinc un amic director d'un circ i sempre que vaig me'l passe en gran. Gràcies a eixa família d'artistes!
Avance, sobretot per a les persones sensiblement susceptibles, que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, que no s'identifique ningú amb cap comentari publicat, és pura ficció.
Dic que els plens de Puçol són un circ perquè el director presentador, en este cas en femení, comença fent un paperot reiteratiu que ja cansa propis i estranys. Sobretot, perquè perd el sentit del que es fa per respecte a unes víctimes i, s'obvia a unes altres, encara que siguen del mateix sexe, però, han sigut assassinades en un cas per un home, i en uns altres per una dona. El que demostra un ppseudo feminisme descafeïnat sol enfocat cara a la galeria per a postureo electoral i que ens costa desenes de milers d'euros cada any a les arques d'este poble. Diners que estaria molt bé emprarel per a altres causes com la prevenció dels suïcidis (que ací s'oculten les xifres) i que ja portem molts més que víctimes de Viogen al poble, per exemple. O per a reparar els carrers, voreres, parcs i altres desperfectes.
Seguim, en el circ hi ha equilibristes fent equilibris en el sostre de la carpa, i això em recorda al fet que el PP de Puçol està subjecte per una fina corda que subjecten en un costat PSOE i en l'altre Compromís, i que en qualsevol moment un dels dos pot soltar-la i es va acabar la història. Per això el PP li riu totes les gràcies, els tuteja i els anima a aplaudir quan s'ataca a Vox o Ciutadans. Això em recorda a les funcions de les foques que aplaudeixen quan el domador els marca… Quant m'agradava eixe número! i tot a canvi d'uns peixos.
Bé, ací hi ha qui s'emporta més 44.000 euros/any per tindre al poble descontent. Em recorda això a Rufián i a la Belarra. Recorde també la campanya del PP de Puçol: «Et mereixes un Puçol millor». Ho recordeu? No, doncs jo sí. I sí, en això tenien raó, ens mereixem un Puçol millor que el que tenim ara: minoria en el govern, no tenim pressupostos, no aprovaran a penes res, crisis, atur, cues de la fam, paperots cara a la galeria, carrers i camins que fan pena, camins que semblen abocadors i així una interminable llista. Només cal eixir al carrer, fer-se un volt per poble i terme i prendre nota, i portar-vos un paper gran i boli, i bateria en el mòbil per a fer fotos.
També existix en el circ el número dels micos, que fan monerías, aplaudixen, somriuen o ballen al ritme que els marquen. que gràcia feien aquests números! Una pena que les polítiques progressistes hagen eliminat l'actuació d'animals en els circs. Bé, no trobe cap paral·lelisme amb res del ple, però volia recordar que trobe a faltar els animals en les funcions circenses.
En el passat ple es van viure moments que no tenen sentit si més no. L'alcaldessa, com sempre, canvia de criteri del que va dir en un temps per un nou, i ací sí que va estar molt bé PSOE recordant això de les plusvàlues. L'increïble, és que l'oposició li va votar a favor la proposta de carregar eixos impostos al poble. També li van soltar un zasca a Compromís recordant-los que quan ells governaven no complien amb el que ara demanden, touché de jugada mestra.
La veritat, aprecie una actuació del Mag on al final res sembla el que és, o el que s'esperava. L'oposició cada vegada està més prop de desaparéixer, com el PP nacional, que ja té bastant amb els seus tripijocs, espies, investigacions i irregularitats. Segurament el mateix mag va fer desaparéixer els discos durs, els barrufejos, els papers de M. Rajoy o la caixa B. Ha de ser la màgia del circ. Em continuen fascinant els mags!
A vegades, el director del circ sembla que no té a ningú que l'assessore i li diga que ja n'hi ha prou de fer de monologuista del club de la Comèdia i li posen un muts i a la gàbia de tant en tant, perquè bocamoll solen ser una estona per a tergiversar les coses segons el seu interés, o és un artista dels peus al capdavant sense vergonya aliena.
També he vist un número dels pallassos dolents, comIt, que fins i tot fan de malabaristes, que són capaços d'agafar unes pilotes o bitles, o unes tomaques, o uns flams, i fer d'ells el miracle dels peixos amb la condició de fer quedar malament al proïsme i ells com a salvadors. Tal vegada perquè són incapaços de llevar-se la pintura, o la careta de la cara, i eixir on de veritat estan les persones que necessiten un somriure en la seua cara, i fins a fer-se una foto amb ells per a fer-los sentir bé. O fan el paper de malvats, o realment ho són?
En el circ mai se sap el que és real o fantasia. Trobe a faltar aquelles cavalcades prèvies a les actuacions pels carrers, on els del circ eixien amb tots els seus números i animals mostrant les seues habilitats.
Tornant al ple celebrat, el PP de Puçol va aprovar una moció de Compromís on veladament es criticava la funció de l'OTAN, però, no obstant això, va votar en contra una similar de VOX per no voler consensuar la manera de representar la bandera oficial d'Ucraïna des del balcó de l'ajuntament. L'excusa, la retirada de la bandera feminista que onejava il·legalment al costat de les oficials. Veure per a creure!
Tornant al circ, fins i tot compten les llegendes que en alguns fins li creixen els nans, i on el monologuista interactua amb el públic en l'espectacle del ventríloc intentant ridiculitzar-los i després busca el riure fàcil entre la resta. I després se curta la paraula a qui li abellix perquè ho digueu en una forma dictatorial de qui es creu el seu paper de tirà, com en aquella pel·lícula del Gran Dictador. Vinga, com la vida mateixa!
El que tampoc pot faltar en un circ són els palmeros, bo, ni en el circ, ni en els teatres, ni en els bous, ni en la política. Què que són estos personatges? Perquè són els que es troben infiltrats entre el públic, o entre bambolines, i quan és el moment oportú aplaudixen com a bojos i victoregen, o el contrari si els que actuen no són de la seua corda. En els bous he conegut a alguns molt famosos, com el Diamant Ros.
També estan els estómacs agraïts, que són els que funcionen a base de sobres en B, o al servei del director quan este el necessita a canvi que li pose publicitat en els seus mitjans de premsa, o que hagen d'atacar en un moment adequat al senyal oportú de qui paga. A vegades, estos diners és del propi públic, que no de la seua butxaca. D'eixos han existit sempre en el circ, i especialment en l'esport, els bous i en la política des dels temps grecs. Res nou.
El bo és que després s'ajunten alguns, depredadors i predadors i un es pregunta si tot era un paperot o real. El circ és un espectacle artístic, normalment itinerant i temporal, que pot incloure a acròbates, contorsionistes, equilibristes, escapistes, forçuts, homes bela, mags, malabaristes, manyagues, monociclistas, pallassos, animals, elefants, fera, foques, titellaires, empassafocs, tragasables, trapezistes, monologuistes, ventrílocs, zanqueros i fins a serps que, encara que semblen inofensives fan l'efecte que poden mossegar. I a vegades, fins hi ha polítics de torn que semblen eixir d'un circ, armen el numeret, i fins fan de pallassos. Però res és real ni etern, tot té un principi i una fi.
Aprofite este espai per a dir que Espanya sencera es tiny de blau i groc en suport a Ucraïna, menys a Puçol per culpa del PP, PSOE i Compromis, que votaren en contra de penjar uns dies una bandera oficial d'Ucraïna al balcó (que no hissar en un masteler al costat de les banderes oficials espanyoles). L'excusa, que VOX els va fer llevar un drap morat, en forma de bandera que denominaven feminista, i que penjava diversos anys de manera il·legal, perquè ho diu la llei, en un masteler al costat de l'espanyola. Un acte que no permet la Llei de banderes nacional.
Els tres partits que més temen a VOX s'uniren una vegada més per a no permetre una proposta nostra, encara que siga en contra del criteri que tenen la resta de les ciutats espanyoles. El PP de Puçol, es rendix així de nou davant l'esquerra que sostenen el seu govern en la corda fluixa i li riu les gràcies i els fa li fa l'ona davant les seues exigències, no siga que solten una de les puntes de la corda i li la carreguen ipso facto. Però per a això fa falta valor i sentit de Govern, i està vist que els dos partits d'esquerres locals ni ho tenen, ni se'ls espera.
Per a suavitzar la crispació, els vam oferir posar una pancarta amb un lema i on figurara la bandera oficial ucraïnesa. Doncs tampoc.
Mentrestant, en tota Espanya s'estan penjant lemes als ajuntaments, s'il·luminen els edificis públics, en alguns fins es col·loca la bandera ucraïnesa en el masteler, i es fan comunicats… Cada vegada se'ls veu més el plomall als del PP… als altres ja els coneixem.
Visca el circ! NO A la GUERRA! Força Ucraïna!
