Opinió del PSOE del ple del 28 de març: «Las Cruzadas»
Esta és l'opinió del PSOE del ple de març, titulada Las Cruzadas. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.
Intentarem, a través d'estes breus línies, que l'alcaldessa de Puçol i el seu estrep pseudopolític ens entenguen. Bàsicament per dues qüestions: la primera d'elles, perquè el xantatge no els fa bé; i en segon lloc, perquè les megalomanies absurdes és una cosa que ja ens avorrix.
Per a entendre el «problema» del carril bici n'hi ha prou amb saber quatre «cosetes» i així potser es deixa el temita sobre la taula i deixen d'avorrir-nos, entre altres coses perquè Puçol és més que un carril bici, Puçol necessita alguna cosa més que un carril bici i, sobretot, perquè el que a Puçol li sobra és un govern superb i sord.
Els semblaria normal invertir diners en un carril bici que arribara a l'encreuament del camí Mangraners amb el camí Llíria i que d'ací es vaja a... cap lloc? Doncs per a nosaltres, no és normal.
No, lligen atentament, no és necessari un carril bici que acabe en un punt mort, sense possibilitat de seguir, sense eixida i que no porte a cap lloc, i no, no és necessari invertir 1.750.000 € en un projecte tan pueril com inútil, perquè no serviria per al que es projecta. I això, és tirar els diners.
Veuen vostés lògic que una alcaldessa que no s'atrevix a presentar un projecte de pressupostos per a l'any 2022 ens pretenga embarcar en una cruzada d'este calibre tan cara, inútil i sense sentit?
La lògica és una altra, i és que el suport de PURP o Pavalur, perquè no entenguem, passa inexorablement per a este punt, el feliç carril bici que mai veurà la seua finalitat aconseguida per obstinar-se a fer-ho anar per on no es deu. Però si van signar un acord, que aguanten, són els únics que queden enganxats a un govern que fa aigua per tot arreu.
És tan senzill com que, perquè un poble funcione, el primer és dotar-lo de la millor de les eines que es té, i ésa és uns pressupostos, però clar, estant en minoria ni s'atrevixen a plantejar la possibilitat de dur-lo a terme, de negociar-los. I mentrestant ens atropellen verbalment per la política que fem des de l'oposició, esquinçant-se les vestidures perquè els pressionem, emportant-se les mans al capdavant perquè l'oposició som els que no estem fent bé el nostre treball.
Perquè res, no hi ha més cec que el que no vol veure, la frase és senzilla, el que governa té l'obligació de consensuar, de buscar els acords, de proposar i per tant de negociar, si la cosa els va com els va, no culpe a l'oposició, potser ha de pensar, senyora alcaldessa, que el lloc que ocupa li ve gran, moooolt gran!
Una opinió del Grup Municipal Socialista
