Ignacio Díaz abandona l'equip de govern i presenta la seua dimissió com a regidor de Pavalur
Havia promés que presentaria la seua dimissió després de votar “sí” al pressupost municipal d'enguany i va complir la seua paraula: el dimecres 17 de març, cinc minuts després d'aprovat el pressupost, Ignacio Díaz presentava la seua dimissió com a regidor de Pavalur i com a desé component de l'actual equip de govern, junt amb els sis regidors del PSOE i els tres d'Acord d'esquerres.
-Pavalur va nàixer amb vocació de ser un partit frontissa?
-Vam nàixer per a buscar un acostament de les urbanitzacions a la població, que se'ns escoltara, i crec que això s'ha aconseguit, encara que sóc conscient que tot el que demanem des d'allí no es pot concedir.
-Per què te'n vas llavors?
-Ni vull fer llenya ni vull ser una titella. He viscut dos anys d'aprenentatge en l'oposició i, quan va arribar l'hora de prendre una decisió amb la moció de censura, vaig recolzar el nou projecte perquè l'equip de govern sempre ha comptat amb mi. Des del govern és més fàcil treballar per les urbanitzacions, que era l'objectiu de Pavalur, el Partit Valencià de les Urbanitzacions.
-Qui et va a substituir?
-El número dos de la llista, Claudio Chaqués, veí de Los Monasterios. No cal oblidar que Pavalur presentava una llista conjunta entre les dos urbanitzacions locals, Alfinach i Los Monasterios.
-La llista va ser difícil de confeccionar?
-Tots tenim moltes ocupacions, ningú es vol mullar i més en un lloc com les urbanitzacions, perquè cada un vol disposar de tot el seu temps per a la seua família i la seua vida laboral. Sí, va ser complicat confeccionar la llista. Al final em van oferir encapçalar-la i vaig dir que sí. Ha sigut una experiència més.
-Què t'han aportat estos tres anys com a regidor?
-M'han servit per a estar més al corrent del que succeïx en el poble, que és una meravella, i per a conéixer a un grup humà magnífic, amb el que no vull perdre el contacte, perquè la gent amb què he compartit l'equip de govern és una gent que deixa empremta.
-I què has aportat tu a Puçol i a les urbanitzacions?
-Crec que la meua presència ha ajudat ha finalitzar obres de què sempre es parlava però mai s'escometien, com el pont d'accés a les urbanitzacions pel camí Molí de Vent, que s'ha construït amb diners del Plan-E. I també s'ha posat en marxa la connexió d'aigua potable des de la xarxa general a les urbanitzacions, una cosa que es pagarà amb contribucions especials dels residents, però que és un gran avanç: és inconcebible que en ple segle XXI una urbanització s'abastisca d'aigua d'un pou.
-Com ha sigut el teu treball com a regidor d'urbanitzacions?
-Ja he dit que la relació amb la resta de regidors de l'equip de govern ha sigut excel·lent, però el treball amb els tècnics ha estat a una altura semblant. Hi ha bons tècnics en l'ajuntament i com l'equip de govern també és dinàmic i té ganes, crec que es pot fer una bona labor, de fet ja s'estan veient alguns resultats.
-Doncs, ha merescut la pena esta experiència?
-Naturalment. Sé que s'han anat plantant llavors que obtindran resultats al llarg del temps i altres actuacions per a les urbanitzacions aniran arribant, perquè no totes són urgents. Són coses que anirem veient amb el pas dels mesos i els anys.
-Molt sintètic, què és el millor que t'emportes?
-Sens dubte, la gent... i l'aprenentatge que he tingut.
-I el pitjor d'estos anys?
-Que he descuidat la meua família i el meu treball. I ara, per fi, puc tornar a dedicar-los el temps que es mereixen.
Seré, tranquil, mentres fuma un cigarret i repassa els seus tres anys en la política activa, Ignacio es comporta com l'empresari que és, sospesant cada resposta; però també deixa entreveure el cavaller de la capa espanyola, associació a què pertany des de fa anys: afronta les preguntes amb sinceritat, sense afany de fer llenya, com ell mateix repetix en un parell d'ocasions. Potser serà eixa la imatge que millor el definix: un cavaller pertanyent a una altra època, ficat amb calçador en els vaivens de la política del segle XXI, en la que la seua capa medieval no acaba d'encaixar amb el que hui en dia es porta.
