L'ajuntament invertix 50.000 euros a l'any per a emetre la televisió local per TDT

El dimecres 31 de març, últim dia hàbil abans de l'apagó analògic dut a terme durant la Setmana Santa, l'Ajuntament de Puçol i el grup Tele 7 firmaven un conveni de col·laboració pel qual la programació de l'Emissora Municipal de Televisió (EMTV) de Puçol s'emetrà una hora al dia, de 6 a 7 de la vesprada, de dilluns a divendres, dins de la programació de Tele 7 Calderona.

Pere Valenciano (director del grup Tele 7), José Vicente Martí (alcalde de Puçol), Juan Manuel Busto (regidor de Comunicació), Ana Gómez-Pimpollo (gerent de Vídeo Industrial Puçol, l'empresa municipal que gestiona l'EMTV) i diversos regidors i tècnics van assistir a l'acte oficial de la firma del conveni que permet, a partir del 6 d'abril, que l'emissió local de Puçol es veja a través dels canals 23 i 36 (segons on estiguen orientades les seues antenes: València o Sagunt) de la TDT, és a dir, dins de la programació de Tele 7 Calderona.

"És sobretot una aposta perquè nostres majors no perden el seu principal mitjà de comunicació, la televisió local", assegurava José Vicente Martí després de la firma. "Calia fer un gran esforç i ho estem fent".

Per a portar avant el projecte caldrà fer una modificació de crèdit i dotar a l'empresa pública de 50.000 euros més enguany, ja que el lloguer d'una hora diària costa 4.000 euros més IVA al mes: s'emetrà de forma experimental fins a juliol, hi haurà vacacions a l'agost i, si no sorgix cap problema, es reiniciaran les emissions amb les festes de setembre. Onze mesos a l'any.

Per a Juan Manuel Busto, "és un èxit molt important perquè hi havia canals que demanaven molt més diners i, a més, intentarem ampliar l'horari en el futur. De moment s'emet una hora de dilluns a divendres i, a més, el 7 de setembre, dia gran del bou a Puçol, emetrem tant a la vesprada com a la nit".

L'aposta per l'emissió local i per la pluralitat és, per a Pere Valenciano, la clau d'este conveni: "tenim vocació de plural i este acord és una bona prova d'això. Som els primers, però no serem els últims, perquè fins que el govern desenrotlle una altra idea, segur que hi haurà més acords amb televisions locals per a emetre pels nostres canals en TDT".

Este acord permet que l'EMTV Puçol continue emetent en digital, després d'haver-ho fet durant 24 anys en el canal 26 de l'UHF, en analògic, el que la convertix en la televisió més veterana de la Comunitat Valenciana.

En els anys 80 del segle passat, les televisions locals van ser un fenomen creixent en el panorama televisiu espanyol, quan encara només funcionaven dos cadenes (TVE 1 i La 2). Van sorgir com una aposta pel pròxim, pel local, primer a Catalunya i posteriorment en la resta de l'Estat. Amb l'aparició de les autonòmiques (a finals dels 80), les privades (en els 90) i la multitud de canals temàtics (ja en el segle XXI), l'oferta va anar diversificant-se i, al mateix temps, concentrant-se en uns pocs grups econòmics.

Una nova llei, iniciada pel govern d'Aznar i finalment executada pel de Zapatero, venia a posar orde en el panorama televisiu i, en teoria, a afavorir la pluralitat i l'oferta de canals en totes les zones del país, sobretot gràcies a l'aparició de la Televisió Digital Terrestre. En essència, la llei contemplava que en cada demarcació hi hauria un centre emissor i des d'este centre emetrien tres cadenes privades i una pública, gestionada esta última per un consorci format pels ajuntaments d'eixa zona interessats a continuar emetent "la seua televisió local".

No obstant això, l'aplicació real d'esta llei fins ara ha posat en dubte els propis objectius de la seua creació. El passat 11 de gener, el mateix periodista Pere Valenciano escrivia en el seu blog El mando a mano un documentat article sobre la situació real d'estos nous centres emissors (el tex íntegre del qual es pot consultar enhttp://perevalenciano.blogspot.Com/2010/01/el-fracaso-de-la-tdt-local-en-espana-el.html), on arribava a la conclusió que les emissores privades es concedien en cada comunitat a entitats afins ideològicament al poder (en el cas de la Comunitat Valenciana totes són de quatre grups pròxims al Partit Popular, és a dir: El mundo, Libertad Digital, Intereconomía i Tele 7), amb la qual cosa desapareixia la pluralitat, en el cas que totes emeteren, encara que en moltes demarcacions només emeten un o dos canals privats; al mateix temps, cap consorci entre ajuntaments ha eixit avant perquè estos estan governats per distints partits i ningú es posa d'acord... només la Televisió Municipal de València ha posat en marxa les seues emissions.

En el cas del consorci de quinze municipis a què pertany inicialment Puçol, també es troben Sagunt, Burjassot, Riba-roja i Llíria. És a dir, poblacions de tres comarques distintes que difícilment poden tindre tant en comú com per a muntar conjuntament una "televisió local". En definitiva, assegurava Valencià en el seu excel·lent article: "El sistema de la TDT en la Comunitat Valenciana, com en altres comunitats autónomes -el Grup Prisa ha renunciat recentment a les seues llicències en les regions governades pel PSOE-, es mor".

La realitat és que l'apagada analògica ha tornat a les televisions locals als seus orígens: aquella època d'incertesa, on la il·legalitat i l'al·legalitat es donaven la mà amb la tolerància, on els distints municipis tiraven avant amb la seua proposta d'informació local (en el fons és del que es tracta: d'informar els veïns del que passa en el seu propi poble) encara sabent que algun dia podien ser expedientats o qui sap què.

En eixe context, en 1986 naixia a Puçol l'Emissora Municipal de Televisió, un cas pioner per quant eren xavals de 14 a 17 anys els que s'encarregaven d'escriure, gravar, editar, presentar i emetre tots els programes. Tots ells formaven part de l'Escola Municipal de Cine (una altra experiència pionera a la Comunitat Valenciana, sorgida en 1982 de la mà d'Adolfo Bellido), i després d'un llarg aprenentatge en la ficció amb el súper-8, van apostar pel vídeo i la televisió com a forma de "rendibilitzar" el seu aprenentatge. Un CIS (Centre d'Integració Sociolaboral) va permetre a deu d'estos alumnes professionalitzar-se en 1989 i propiciar l'aparició d'una empresa municipal, VIP (Vídeo Industrial Puçol), que des de llavors és l'encarregada de mantindre diàriament informats els seus veïns sobretot el que passa en la població.

En els seus orígens va ser una emissió setmanal de dos hores. A finals dels huitanta la va passar a ser diària. A principis dels noranta s'emetia de dilluns a divendres dos hores diàries, amb informatius i programes monogràfics, sempre sobre les huit de la vesprada, i, des del primer moment, amb la repetició de l'emissió l'endemà, en horari de sobretaula, per a garantir que tots pogueren veure les emissions. Mitjan els noranta, es van incorporar periodistes a una plantilla composta fins llavors per tècnics i realitzadors, adquirint més protagonisme els informatius diaris. La fórmula s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Ara, l'apagada analògica del 4 d'abril obliga a buscar nous camins, noves alternatives. El panorama no és molt diferent del de fa un quart de segle, encara que, això sí, la tecnologia ha evolucionat molt, el que permet distintes eixides, algunes d'elles afrontant la mateixa "alegalitat" dels anys huitanta.

Com assenyalava un altre documentat article, esta vegada publicat pel periòdicLevante el passat 29 de març (es pot llegir en http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/03/29/televisiones-municipales-siguen-emitiendo-pese-apagon/691850.html) les respostes a l'apagada estan sent molt variades: n'hi ha que aposten per emetre per Internet (com Mislata i l'EMTV Puçol, que ja va començar a fer-ho l'11 de desembre del 2009), altres per un canal de TDT encara que no tinguen llicència (com La Pobla de Vallbona, que emet de forma "al·legal"), alguns esperen que s'aclarisca el panorama (com a Silla i Gandia) i n'hi ha, en definitiva, que aposten per llogar un canal en TDT (com Ontinyent, que paga 20.000 euros per emetre els seus dos informatius en prime-time, una opció semblant a la triada per Puçol).

A este panorama, se suma la contínua evolució tecnològica amb l'arribada del Wimax (sigles de Worldwide Interoperability for Microwave Access, Interoperabilitat Mundial per a Accés per Microones), un sistema presentat experimentalment en 2005 amb el projecte Ítaca de la Universitat Politècnica de València i que ja ve sent utilitzat amb èxit des de 2006 en poblacions com la malaguenya Mijas (curiosament per a oferir servicis als seus tres nuclis urbans: platja, centre històric i urbanitzacions en la muntanya, una distribució geogràfica idèntica a la de Puçol). El Wimax permet enllaçar centres emissors dins d'un ràdio limitat, amb gran amplada de banda, amb gran qualitat, amb possibilitat de connectar-se múltiples espectadors. I està anomenat a ser l'opció que desbanque en poc de temps al Wi-Fi com a sistema de transmissió d'àudio i vídeo.

De fet, gràcies als diners del pla-E del govern central, a Puçol ja s'està muntant una instal·lació Wimax, encara que només reservada a la Policia Local i el seu sistema de vigilància dels edificis públics per mitjà de càmeres controlades per control remot.

L'opció de llogar un horari a un canal legal de TDT, és la triada per l'Ajuntament de Puçol perquè, després de l'acord firmat amb Tele 7 Calderona, els veïns puguen disfrutar d'una hora al dia, de 18 a 19 hores, de dilluns a divendres, de la programació de l'EMTV Puçol.

Els avantatges són evidents: bona qualitat, possibilitat d'arribar a totes les llars, horari fix, es manté l'emissió local i alguns sectors de la població (sobretot les persones majors) no perden l'únic mitjà de comunicació que habitualment utilitzen per a saber el que succeïx en el poble.

Però el canvi també genera dubtes que caldrà anar resolent sobre la marxa, mentres ja s'emet per TDT.

Per a començar, l'horari: fins ara, sempre s'ha emés a partir de les 20 hores. Ara, l'emissió s'avança a les 18 hores, una cosa que afavorix a la tercera edat, però que perjudica els jóvens i mitjana edat: els que estudien, a eixes hores estan estudiant; els que treballen, estan treballant.

En segon lloc, la duració: si des de fa anys s'emet entorn de dos hores diàries, de dilluns a divendres, la reducció a una hora suposa eliminar la mitat de la programació.

En tercer lloc, els plens: unit al problema anterior, la reducció a 60 minuts suposa que els plens de major duració són un problema. Si una de les apostes de tots els governs municipals ha sigut emetre íntegres els plens per televisió, sense cap tipus de retall que puga interpretar-se com una manipulació, ara cal buscar altres fórmules.

En quart lloc, l'horari únic: des de fa més de dos dècades, l'EMTV Puçol reemet els seus programes almenys una vegada, l'endemà en horari de sobretaula. Des del 6 d'abril del 2010 esta opció ha desaparegut.

En quint lloc, la pèrdua d'identitat: un quart de segle anomenant-se EMTV Puçol i encara els més vells del lloc (i algun que encara no pinta canes) la continua dient "telepuzol". Quant de temps costarà explicar als veïns que ara és Tele 7 Calderona la que cal sintonitzar per a veure l'EMTV?

I, finalment, la campanya informativa sobre el canvi: mesos porta el Govern d'Espanya anunciant l'apagada i, no obstant això, les botigues d'electrodomèstics han esgotat existències de descodificadors de TDT en l'última setmana de març. Som mediterranis i això es nota en detalls com este, deixem les coses per a última hora. Quant de temps tardaran tots els veïns a acceptar que han de buscar el canal 23 o el 36 del TDT, segons la seua antena assenyale per a València o al Monte Picaio, i que allí, durant una hora al dia, podran continuar veient la seua entranyable "telepuzol"?

Més enllà de dubtes, que sempre n'hi ha en els moments de canvi, en els encreuaments, l'Emissora Municipal de Televisió de Puçol s'enfronta a un dels moments clau des que nasquera en 1986. La seua aposta per l'emissió a través d'Internet és una garantia per a arribar als més jóvens. La seua aposta per la TDT l'acosta a la tercera edat. Però en els temps de crisi cal estudiar detingudament si un lloguer de 50.000 euros per a emetre 250 hores de televisió és un gasto que poden suportar anualment les arques municipals o caldrà buscar altres alternatives de futur.