El difícil de ser un mediador intercultural és aprendre a no prendre partit per una de les parts
Durant nou setmanes, un grup de dotze jóvens ha estat assistint a un curs de mediador intercultural en les aules de l'Oficina Amics. Encara que no és el primer curs que organitza l'Ajuntament de Puçol, sí que és la primera ocasió en què treballen junt amb el Ceimigra (Centre de formació i investigació per a la integració i inserció laboral d'immigrants).
El matí del dissabte 4 de desembre, l'Oficina Amics tenia una activitat inusual, però amb un cert sabor agredolç: una nova classe pràctica, però esta vegada era l'última del curs. Els alumnes de mediació intercultural tornaven a enfrontar-se a situacions extremes, adoptant papers extrets de casos reals, descobrint amb la seua pròpia experiència que mediar no sempre és fàcil, perquè el ser humà tendix a prendre partit per una de les parts.
D'ací que el suport del Ceimigra siga fonamental, no en va són una fundació formada per la Conselleria de Solidaritat i la Companyia de Jesús, i ja se sap que els jesuïtes són pioners i una autoritat en l'art de la mediació.
“El curs ha dotat de ferramentes a la gent que treballa amb una altra gent per a eliminar conflictes”, assenyala José Luis Gómez, tècnic de joventut que ha sigut el coordinador del curs. “Caminem cap a una societat multicultural i estos jóvens intenten aprendre a mediar en els conflictes entre cultures i per a aprendre gens millor que fer-ho ací, en l'Oficina Amics”.
I és que Amics té la seua seu en el mateix edifici que el Centre d'Acollida d'Immigrants, per la qual cosa els alumnes no han hagut d'anar molt lluny per a conéixer la realitat de primera mà. Una realitat que també s'ha obert pas fins a l'aula on impartien les classes, de mans de Sandra Luz Couto, la professora que ha aportat al curs nombrosos casos reals extrets de la seua experiència com a advocada i mediadora.
Amb el seu inconfusible accent argentí i amb eixe afecte en el tracte amb les persones heretat dels seus orígens gallecs, Sandra Luz Couto destaca “el caràcter participatiu del grup, que ha sigut capaç d'enfrontar-se a conflictes en l'àmbit de la comunicació, la família, la sanitat… i sempre amb l'objectiu de realitzar una immersió en la realitat per a aprendre a mediar, mai a prendre partit per una de les parts”.
El dissabte 4, últim dia de classe, el conflicte escenificat reproduïa un enfrontament real entre una comunitat de veïns i una família marroquina. En la comunitat hi havia altres immigrants i mai hi havia hagut problemes entre ells. Amb la família sí. Mentres tres alumnes interpretaven els papers de la presidenta de la comunitat, la mare marroquina i la mediadora, Sandra Luz corregia els errors comesos pels uns i els altres, ressaltava xicotets detalls i descobria matisos que normalment haurien passat desapercebuts als alumnes. Per a tots ells era una experiència fascinant, una immersió en la realitat que val més que moltes hores teòriques.
Així ho va reconéixer l'alcalde José Vicente Martí, professor en l'institut de Puçol, quan va assegurar que “l'ensenyança és una fantasia, mentres que el treball diari des de l'ajuntament és una realitat i hem d'aprendre cada dia a enfrontar-nos a problemes nous i intentar resoldre'ls”. Un aprenentatge que naix sobretot de la voluntat de “millorar cada dia, perquè l'ajuntament no és un edifici, sinó que som persones”.
Millorar cada dia, el mateix objectiu que els dotze alumnes del curs, els que van aprofitar la jornada de clausura per a expressar el seu agraïment a un ajuntament que s'ha mostrat molt generós al dotar a este grup de jóvens de les ferramentes necessàries per a poder desenrotllar un treball difícil, però amb futur.
Un futur que afronten amb una preparació adequada, com certifica el diploma que van rebre de mans l'alcalde i de la regidora de benestar social, Estrella Carcasona. De vegades es diu que un títol no és més que un paper, és esta ocasió és molt més: avala que estos jóvens saben quin és el paper que han d'adoptar en els conflictes, estar sempre en el mig, buscant la millor solució per a tots, sense deixar-se portar per eixa primera impressió que sempre ens invita a prendre partit per una de les parts.
