Poema dels alumnes de l'institut de Puçol contra la violència de gènere
El 25 de novembre, en la porta de l'ajuntament, se celebrava un acte contra la violència de gènere en el qual van participar distintes associacions i centres educatius locals. Este és el poema No vull, de la poetessa Ángela Figuera Aymerich, que va ser llegit per alumens de l'institut en aquell acte.
No vull
Que els besos es paguen
Ni la sang es venga
Ni es compre la brisa
Ni es llogue l'alé.
No vull
Que el blat es creme i el pa s'escatime.
No vull
Que hi haja fred en les cases,
Que hi haja por en els carrers,
Que hi hi haja ràbia en els ulls.
No vull
Que en els llavis es tanquen mentides,
Que en les arques es tanquen milions,
Que en la presó es tanque als bons.
No vull
Que el llaurador treballe sense aigua
Que el marí navegue sense brúixola,
Que en la fàbrica no hi haja assussenes,
Que en la mina no vegen l'aurora,
Que en l'escola no riga el mestre.
No vull
Que les mares no tinguen perfums,
Que les mosses no tinguen amors,
Que els pares no tinguen tabac,
Que als xiquets els posen els Reis
Camisetes de punt i quaderns.
No vull
Que la terra es partisca en porcions,
Que en el mar s'establisquen dominis,
Que en l'aire s'agiten banderes
Que en els trages es posen senyals.
No vull
Que el meu fill desfile,
Que els fills de mare desfilen
Amb fusell i amb mort en el muscle;
Que mai es disparen fusells
Que mai es fabriquen fusells.
No vull
Que em manen Tal i Tal,
Que em tafanege el veí de davant,
Que em posen cartells i segells
Que decreten el que és poesia.
No vull amar en secret,
Plorar en secret
Cantar en secret.
No vull
Que em tapen la boca
Quan dic NO VULL…
Ángela Figuera Aymerich
