El Colectivo Azufre massacra des de distints angles el mite de la dona sempre jove i bella
L'exposició a càrrec del Colectivo Azufre va inaugurar la Setmana de la Dona a Puçol. Una mostra que, davall el lema “Eternament jove, eternament bella”, criticava els models tradicionals de bellesa imposats des dels mitjans de comunicació, a través de diferents manifestacions artístiques.
El Colectivo Azufre es va encarregar d'inaugurar la Setmana de la Dona el divendres 27 de febrer en l'Espai Social La Barraca, amb una exposició que era una critica els models de bellesa imposats des de la cultura occidental que promou un cos perfecte basat en la joventut eterna, a través de vídeos, fotos, projeccions multimèdia, pintures, escultures i una performance.
"A mesura que les dones hem aconseguit metes professionals més ambicioses, ens hem tornat també més exigents amb el nostre aspecte, arribant a situacions paradoxals de majors llibertats econòmiques i socials, d'una banda, i sensació de descontent amb nosaltres mateixes a causa dels nostres complexos físics per una altra", afig ClemSluijsmans, del col·lectiu.
La mostra s'iniciava amb una espectacular performance que consistia en la projecció d'un vídeo de gimnàstica facial, on la repetició de gestos convertia la cara de l'actor en una màscara irreal i grotesca.
En un altre lloc de la sala, als peus d'un escenari figurava un altar a Photoshop, amb el que es volia fer insistència en els retocs fotogràfics que es poden arribar a fer si es dominen bé les seues ferramentes. Clem explica que "volíem qüestionar l'impacte que podien arribar a tindre estes imatges en un públic, que moltes vegades, les interpreta com reals".
Alis Blat va ser l'encarregada de reflectir açò a través de portades de revistes de moda que penjaven de les parets de La Barraca, davall el suggeridor títol de Bogue. Totes havien passat per la mà de l'esmentat programa i mostraven una crítica amb imatges retocades de models acompanyades de textos irònics. Seua va ser també la idea d'una làmpara (una al·legoria de la dona objecte) repleta de xapes que reivindicaven la participació de l'home en les tasques domèstiques.
D'altra banda, els dibuixos d'Isabel Muñoz plasmaven la ironia de la cirurgia estètica portada a l'extrem, mentres que Carmen Pilar Sempere va aportar frases reals sobre la bellesa extretes de les revistes de moda tretes de context, que es podien llegir en una presentació multimèdia, així com fotografíes manipulades amb diverses tècniques per a eliminar la personalitat de la model.
Interessants van ser també les fotografies digitals de Sergio Formoso i Clem Sluijsmans, que mostraven a dones nonagenàries al natural, com a contraposició a la dona jove i bella que presenten els mitjans de comunicació. La pintura de Clem Sluijsmans expressava amb text i imatges el que la nostra cultura ens imposa des de la infància.
Una exposició, que a través de formes molt variades, desglossava els estereotips de bellesa i va posar el punt d'inici a la Setmana de la Dona a Puçol.
Informa: Nuria Martínez León
