Diversia es confirma amb el gran punt de trobada entre Puçol i les cultures del món

El mundialito de futbol sala entre equips de tres continents va servir per a posar punt final a Diversia, la fira de la multiculturalitat, el moment de major participació de la qual va ser l'intercanvi gastronòmic entre residents del Centre d'Acollida d'Immigrants i les associacions locals. Junt amb ells, una àmplia programació d'actes que confirmen una vegada més que Puçol és un poble solidari.

Durant la temporada de la taronja, d'octubre a març, el Centre d'Acollida d'Immigrants dividix la seua labor en dos grans àrees: d'una banda, presta servicis bàsics d'allotjament, neteja i informació, tant als 38 residents com als visitants de pas; d'un altre, organitza una sèrie d'activitats destinades a la integració dels immigrants en la població, per al que es compta amb la col·laboració de voluntaris i distintes associacions.

La primera part de la temporada se centra més en els servicis més elementals, sobretot perquè en molts casos són nouvinguts i el que busquen és una certa estabilitat per a poder trobar treball. Però és en la segona mitat quan la solidaritat i la integració cobren tot el seu sentit.

"Sobretot al febrer i març hem multiplicat les activitats, en part perquè el treball ja escassejava, però sobretot perquè els residents ja se sentien més atesos, més segurs, més integrats", explica Irene Martí, l'educadora social encarregada de coordinar els projectes. "Hem treballat amb una mitjana de vint immigrants per acte en dos eixides conjuntes al cine, una excursió per la Costera, les classes d'informàtica i de castellà i, sobretot, el tradicional intercanvi gastronòmic i el mundialito de futbol sala".

Guanyar amics per l'estómac

Coneguda és la tendència del ser humà, sobretot per estes latituds, a disfrutar de la bona taula, amb tranquil·litat, assaborint cada plat, rodejat d'amics i una distesa tertúlia com a acompanyant.

Este costum tan arrelat en la nostra cultura (al que caldria afegir la sesta, encara que no és el cas quan s'organitza un sopar) és el que es cultiva amb l'intercanvi gastronòmic: un divendres a les 9 de la nit, pròxim ja la fi de temporada del Centre d'Acollida, es convoca a totes les associacions que vullguen participar a un sopar conjunt amb els residents; l'únic requisit, oferir un plat típic per a l'ocasió.

I allí van estar els festers, els extremenys, les associacions de pares dels col·legis públics, alguns esportistes, els júniors, les ames de casa, els jubilats i, com no podia ser de cap altra manera, els representants dels quatre partits polítics municipals. Tots amb la seua xicoteta aportació en forma d'aperitiu, primer plat o postres.

"Junt amb ells van estar els residents del Centre d'Acollida, que van aportar cinc plats: tallín, cuscús, musaka, arròs amb verdures i uns delicioses postres búlgares", assenyala el director del centre, Vicent Horcas. "Era la nostra aportació per a les vint associacions i dos-centes persones que es van donar cita en l'Espai Social La Barraca, en una nit exemplar del que és la convivència de veïns de Puçol i immigrants".

Exemplar i plena de sorpreses, perquè junt amb la degustació de plats típics va haver-hi música del Magrib i Subsahariana, a més d'una memorable actuació de les alumnes del Taller de la dansa del ventre, que van delectar als presents amb moviments difícils de repetir després d'un opípar sopar. Com a colofó, la música tradicional valenciana va estar representada per Miret i els seus xics, que van oferir una brillant actuació en directe amb tabal i dolçaina.

"Com enguany les expectatives de treball eren molt roïnes, el personal del centre s'ha bolcat per a poder ajudar d'una manera o d'una altra als temporers, programant activitats com Diversia, la quinzena de les cultures que hem disfrutat a cavall entre febrer i març". Amb estes paraules, la regidora de Serveis Socials, Estrella Carcasona, intentava cridar l'atenció sobre l'esforç realitzat en la integració, insistint en el fet que "s'ha intentat en tot moment que la convivència entre la societat immigrant i el poble de Puçol fóra més pròxima, involucrar els veïns i amics a participar en els programes, perquè coneguem altres cultures i no ens tanquem només en la nostra".

Guanyar amics en el terreny de joc

Diversia va permetre al llarg d'una setmana realitzar tallers sobre cultura africana en els col·legis públics i concertats; també va permetre disputar el primer torneig d'escacs solidaris, entre el Club d'Escacs i el Centre d'Acollida; inclús va comptar amb una xarrada de Psicòlegs sense fronteres centrada en el reagrupament familiar; i, com a informació permanent, una exposició sobre els drets humans en els camps de refugiats, organitzada per ASOM (Associació per a la Solidaritat amb el món) i presentada al públic per la seua presidenta, Sara León.

Però si per alguna cosa va destacar esta edició de Diversia va ser pel punt final, celebrat en el terreny de joc: un mundialito de futbol sala en què va participar una selecció d'Equador, l'Associació magribina La Misericòrdia, el club Albosch de Puçol i una selecció del Centre d'Acollida d'Immigrants.

A pesar que a última van fallar alguns equips pel mal temps, el torneig es va dur a terme el 7 de març en el Poliesportiu municipal i la gran final en el Palau d'esports, on l'equip d'Equador es va imposar a La Misericòrdia.

Encara que molt emocionants, no van ser els partits el més important, sinó la preparació: eixos entrenaments que els permetien cada vesprada evadir-se dels seus problemes quotidians (encara que no van poder evadir-se de les lesions i és que això de calfar abans no ho tenien molt clar tots els jugadors), eixes tàctiques apreses moltes vegades de forma intuïtiva, eixe contacte diari amb gent de diverses nacionalitats... i eixe entrenador que no va poder evitar que el Centre d'Acollida quedara en última posició i això que al sentir el seu nom se les prometien molt feliços: Zidane... Nouredine Zidane.