A pesar de la representació de l'última obra de Jácara Teatre, a pesar de l'entrada gratuïta per a veure Àgora, l'última pel·lícula d'Amenábar, a pesar de la presència de tres generacions de dones en l'audiovisual de l'institut i la televisió local, a pesar que les inscripcions a la marxa a peu garantixen un esmorzar i un regal de l'organització, a pesar de tot, les dones de Puçol tenen molt clar el que volen... i la desfilada de moda de la vesprada del dilluns, 9 de març, va ser una bona demostració d'això.

En una època en què es parla en totes parts de la igualtat entre hòmens i dones, d'eliminar barreres sexistes, de l'educació com a element per a eliminar murs ideològics, en una època, en fi, que des de tots els camps es mira amb molt mals ulls qualsevol activitat que puga contindre un cert to masclista, resulta com a mínim curiós constatar que les dos associacions de dones de Puçol (el Col·lectiu de Dones i les Ames de casa Tyrius), quan decidixen col·laborar amb la Setmana de la Dona 2010, ambdós aposten per la mateixa activitat: una desfilada de modes, tradicionalment una aposta que quan ve realitzada per hòmens és considerada com a masclista o, almenys, com a perpetuadora d'un model en què la dona queda reduïda a un objecte decoratiu.

Però en este cas són les dones les que ho organitzen. I que gran part del públic haguera de seguir la desfilada de peu, perquè les dos-centes places assentades es van quedar de lluny molt escasses, demostra que les dones saben el que agrada a les dones, el que atrau a les seues amigues i veïnes. El que té èxit entre elles. El que volen fer quan són elles els que trien.

El Col·lectiu de Dones de Puçol va reunir a més de tres-centes assistents (bo, hi havia algun home, però no superava la dotzena i, normalment, en el paper d'acompanyant de la seua parella) per a veure a les 53 voluntàries que van desfilar per l'estora roja: entre elles, algun bebé que va haver de recórrer-la acompanyat de sa mare, xiquetes, algun xiquet amb trage de comunió, jovenetes, mamàs i iaies, l'edat no era un impediment de cap tipus, una cosa que potser serà l'argument perfecte per a desmuntar el tòpic de la dona objecte.

L'acte va ser introduït per la presidenta del col·lectiu, Rosa Fernández, la qual va agrair la presència de totes i, fonamentalment, la dels col·laboradors que s'havien brindat a ajudar gratuïtament, "des de la modista Carmen Sanchis, al perruquer Carles, passant per la periodista Águeda Bayarri, que va presentar l'acte, les maquilladores, i, en fi, totes les assistents".

La va acompanyar en la breu introducció la regidora de la Dona, Estrella Carcasona, qui va aprofitar el micròfon per a recordar que "l'última activitat de la setmana serà una marxa a peu a l'Hort de Santa Maria del Puig, on hi haurà un esmorzar per a totes, dissabte que ve 13, al matí". I, com a record de la seua col·laboració amb la Setmana de la dona, li vI després de la breua fer entrega d'un pergamí commemoratiu a la presidenta del col·lectiu.

I després de la breu introducció, va ser el moment de la llum, la música, la passarel·la roja, la roba pret-a-porter, els pentinats de festa, els trages de nit, els maquillatges per a les grans ocasions, els aplaudiments, els trages de comunió, la roba per a totes les ocasions, més aplaudiments, el canó de llum seguint les protagonistes per la passarel·la, encara més aplaudiments (sí, ja ho hem dit abans, però és que aplaudien molt)... i l'espontaneïtat de les xiquetes i dones que van desfilar durant més d'una hora.

Més enllà de reflexions o plantejaments ideològics de qualsevol tipus, va ser un gran espectacle, amb una assistència de públic molt per damunt d'allò que s'ha esperat, que va deixar satisfetes a totes, que va agradar a l'organització... i que va finalitzar amb un vi d'honor en què tot eren felicitacions. Què més es pot demanar?