Llibertat i pau durant un mes

Els xiquets sahrauís han vingut un estiu més a Espanya i com sempre les famílies de Puçol s'han solidaritzat amb ells. En aquesta localitat han estat acollits un total de deu menuts que passaran ací un mes sencer i després tornaran al seu lloc d'origen, al seu país si és que es pot dir així, doncs viuen en una terra ocupada des de fa 33 anys pels marroquins.  

Els sahrauís duen a les seues esquenes un llarg i ardu camí: 33 anys d'ocupació, 17 anys de guerra i 15 esperant un referèndum que mai arriba. La majoria dels xiquets que arriben ací a l'estiu no saben bé què significa la paraula llibertat, i en només un mes no aconsegueixen descobrir-ho. Per això des de Puçol la delegació del poble sahrauí no es cansa de reclamar que el Sàhara siga per fi lliure.

Dilluns passat 19 de juliol es va celebrar la recepció oficial dels xiquets sahrauís a Puçol. Un acte de benvinguda que ningú es va voler perdre, des de l'alcalde i els regidors fins als membres d’ASOM i totes i cadascuna de les famílies d'acollida, no faltava ningú. Els xiquets no van deixar de córrer i jugar ni un moment “són d'allò més revoltosos... estan plens de vida i això per a mi és una injecció d'alegria encara que de vegades és difícil controlar-los”, els excusava Inma Moreno, una de les mares d'acollida.

Inma no és nova en açò, és la tercera vegada que acull un xiquet sahrauí, “aquest estiu està amb nosaltres Fatimatu, té 7 anys i s’ho passa genial jugant amb la resta dels meus fills”. Els seus tres fills tenen edats properes a la de Fatimatu i encara que la xiqueta no parla massa castellà no importa, entre ells es diverteixen jugant sense pensar en races, llengües o cultures, tots són iguals.

“Mereix la pena adoptar cada any, encara que només siga per veure la cara que posen quan els duem a la piscina, a la platja... o quan fem coses que són tan normals per a nosaltres com banyar-nos. Estem molt millor que ells i almenys jo em sent en l'obligació d'ajudar-los”, afirma Inma. Un noble pensament que deu famílies de Puçol comparteixen i que és digne d'admiració en època de crisi, doncs encara que l'ajuntament paga el viatge dels xiquets, les famílies són les que corren amb les despeses de manutenció dels menuts sense rebre més ajudes.

Enguany han estat adoptats deu xiquets, una quantitat molt inferior a la d'altres anys. Hi ha molts motius per a explicar aquesta disminució, la crisi és un d'ells. El cap del departament de benestar social, José Luís García opina que “la solidaritat no està de moda. Quan va començar el programa de vacances en pau venien 24 xiquets i ara només 10. No estem prou conscienciats del mal que està la situació en altres països”.

Per la seua banda, la presidenta d’ASOM, Sara León, explica que aquest estiu han vingut menys sahrauís perquè “la companyia d'avió amb la qual volen els menuts és algeriana, com no poden volar amb una altra s'aprofita i ha decidit pujar els preus. Els bitllets d'avió s'han encarit moltíssim pel que han pogut vindre menys xiquets”.

L'alcalde de Puçol, José Vicente Martí, va abordar la situació de l'alliberament del Sàhara i afirmà estar “a favor de la independència pacífica perquè la paraula guerra ens fa tremolar. De totes maneres hem de ser realistes amb les possibilitats de Puçol, nosaltres posem el nostre granet d’arena i cal reconèixer que és molt important la labor que realitzen les famílies del poble amb aquests xiquets”. L'alcalde va acabar el seu discurs reivindicant dos drets fonamentals com són el dret a la llibertat i el dret a la vida, i és que la majoria d'aquests xiquets veuen vulnerats diàriament eixos principis bàsics.

Sembla que tots tenen la teoria clara, però ara cal passar-la a la pràctica i per a fer-ho no cal rendir-se, sinó continuar reivindicant i lluitant pel Sàhara, per les persones que pateixen, que són reprimides, que ploren i es veuen privades de llibertat. Però fins que s'aconseguisca posar fi a eixa situació en el Sàhara, nosaltres seguirem aportant el nostre granet d’arena des d'ací i almenys els donarem a eixos xiquets unes vacances en llibertat i en pau, encara que només siga durant un mes.

Informa: Cristina Soriano