Manel Alonso presenta a l’illa de Sardenya “Via dei Bonsai”, l’edició italiana d’El carrer dels bonsais

A la torre de San Giovanni de la bella i entranyable ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, es va presentar el passat 26 d’abril el llibre de contes de Manel Alonso i Català Via dei Bonsai, editat per Edizioni Nemapress.

En l’acte van participar el delegat de la Generalitat de Catalunya, Joan Elies Adell; l’editora Neria De Giovanni; la directora de la col·lecció i traductora a l’italià del llibre, Emanuela Forgetta; i el mateix autor, els quals van destacar els diversos valors de l’obra.

L’any 1999 Manel Alonso va obtindre el Premi de Narrativa Benvingut Oliver per l’obra El carrer dels bonsais, i l’any següent se’n féu la primera edició que en l’actualitat està pràcticament exhaurida.

El carrer dels bonsais, ara també Via dei Bonsai, és un recull de microcontes que conformen un microcosmos habitat per un seguit d’individus i les seues dèries. Uns personatges atípics que es relacionen i s’entrellacen convertint una col·lecció de contes en una novel·la fragmentada.

L’edició italiana ha estat prologada per la mateixa traductora, que és professora a la Universitat de Sàsser, la qual, durant l’acte de presentació, va confessar que s’havia enamorat del llibre després d’haver llegit un dels relats publicat en el blog d’Alonso Els papers de can Perla.

Mentre que la versió en valencià fou prologada per la l’aleshores directora del suplement Posdata del diari Levante-EMV Arantxa Bea, on deia entre altres coses que: «Qui no ha tingut por o pressa, una idea brillant, un desig mai no complert, un secret, una obsessió, un instant de feblesa? Tot això i molt més és el que senten i viuen els habitants d’aquest carrer ple de bonsais, peces petites, com els arbres japonesos, a mig camí entre l’art i la natura. La part, diguem-ne “natural”, d’aquests relats té a veure amb la senzillesa: un llenguatge net, pulcre, precís, aparentment sense artificis, sense vàcua ornamentació. I aquesta és també la vessant artística de la peça: arribar, neteja rere neteja (poda rere poda), a la nuesa perfecta d’un cos viu, mòbil, orgànic, en evolució. Barreja d’art i natura però sobretot de treball: una elaboració acurada per a concentrar tot un món de passat, d’emocions, de suggeriments en deu ratlles».

L’interés i el treball d’Emanuela Forgetta han estat fonamentals perquè El carrer dels Bonsais fóra traduït i després publicat a Itàlia.

Aquesta no és la primera obra de Manel Alonso que es traduïx a una segona llengua, ja que bona part dels seus llibres infantils ho han estat al castellà i dos d’ells, Caram, quina aventura! i Bernat i els seus amics, al basc.

Informen: Manel Alonso i Departament de Comunicació | Fotos: Manel Alonso