Aitor Caballer: “Ara estic començant a disfrutar del teatre, per fi ja sóc Jafar”
Aitor Caballer és Jafar, el malvat antagonista d'Aladín, un musical genial, que s'exhibix en el teatre Olympia de València del 23 de juliol al 4 d'agost. Per al jove actor de Puçol formar part d'este espectacle, que ja s'ha vist a Bilbao, Gijón, Santander, Xàtiva, Gandia i tres mesos a Madrid, és la gran oportunitat de mostrar tot el que ha aprés en l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD).
Fa un any, quan aguaitava l'estiu de 2013, Aitor finalitzava el 4t curs en l'ESAD, alhora que presentava a Puçol la seua obra de fi de carrera, un exercici brillant compartit pels seus companys de promoció, una obra seriosa, en teoria arriscada, però condemnada per endavant a ser una representació ocasional.
Un any després, és un dels huit protagonistes d'Aladín, el musical sorpresa en els escenaris espanyols i, després de tres mesos a Madrid, té l'agenda completa fins a Nadal, començant per l'Olympia de València, on estarà dos setmanes, i, a partir de setembre, Medina del Camp, Benavente, Albacete...
Quasi un any després torna a casa, encara que en realitat mai l'ha abandonat, la vida del còmic, que diria Fernando Fernán Gómez, exigix el desplaçament continu ací i allà, sense una llar fixa excepte l'escenari.
No és tampoc un cercle exacte, perquè la d'Aitor no és una història amb principi i fi, sinó més aïna una espiral: ha entrat en el món de les bambolines i arribar és difícil, però més complicat és mantindre's, encadenar un projecte després d'un altre, viure del treball que sempre va somiar i, sobretot, disfrutar dia a dia amb les taules i amb el públic, eixe element fonamental perquè l'espiral continue girant.
I tot va començar quasi per casualitat, per un xicotet anunci a què en principi no li va fer molt de cas, encara que al final va decidir presentar-se per a un càsting.
“Estava acabant l'últim curs en l'escola i vaig veure el càsting en Internet, pensava que era un xicotet projecte i com anava molt embolicat amb els exàmens quasi el deixe passar, però al final em vaig presentar”, recorda Aitor Caballer. “L'endemà de la prova em van telefonar: els agradava, però havia de perdre pes”.
La realitat no és el mateix que la teoria, així que mentres acabava els exàmens i pujava per primera vegada a l'escenari amb els seus companys de classe en la Casa de Cultura de Puçol, començava a córrer i a seguir una dieta estricta marcada pel metge de la família.
La preparació és la clau, així que de juny a setembre del 2013 Aitor i els seus companys assajaven tots els dies en un local del carrer Túria de València, davall l'atenta direcció de José Tomás, algú que li ha demostrat per què “el director és la clau en qualsevol projecte”.
Un musical exigix una preparació especial: calia aprendre's les cançons originals de José Domenech i Josep Mollá, el qual també es va ocupar de la dramatúrgia basant-se en el relat original inclòs en Les mil i una nits i també en multitud de pel·lícules que l'han adaptat, “però no té res a veure amb la pel·lícula de Disney, este és un musical original”.
Cada escena té la seua cançó i és precisament Aitor qui obri la funció amb una declaració d'intencions de Jafar: els prínceps que es presenten són lletjos, així que el Visir Reial es casarà finalment amb la princesa. Somnis que seran molt diferents de la realitat, com tots ja sabem. Aconseguir que tot funcione i que cada cançó faça avançar l'acció ha exigit molts mesos de treball i ajustos una vegada l'obra ha començat a rodar, encara que tot ha anat encaixant a la perfecció.
“No vos podeu imaginar el que poden fer només 8 actors, encara que això sí, amb 55 trages i diversos canvis d'escenari”, explica mentres disfruta recordant alguns moments de la funció, no hi ha pressa i això es nota. “Jo interprete a Jafar, a Telas que és un senyor del basar, sóc membre del ballet del geni, cap de la guàrdia reial i… bo, açò no ho sap ningú, però, diguem que també l'elefant s'ha de moure d'alguna forma, ja m'entens”.
Treball d'intèrprets, però també desafiaments tècnics continus: partint del palau, que és el decorat base, davant dels ulls de l'espectador es produïx la seua transformació en un basar, les masmorres del palau, una cova “i una estora voladora, en un dels moments que més entusiasmen els xiquets, perquè realment pareix que vola. I tot això sense fosos a negre, directament davant dels ulls de l'espectador”.
Al·lucine i acollone
Els xiquets són en principi el públic objectiu, però no l'únic. Aladín, un musical genial té molt de Broadway (com la presentació del geni), de slapstick (amb Jafar i Iago com a antagonistes a qui sabem perdedors per endavant) i d'espectacle per a tota la família. “De fet, a Madrid venien parelles de jóvens perquè els preus són assequibles; i també alguns que havien vist la pel·lícula de Disney en el seu moment i quan descobrien que les cançons i tot era nou es quedaven sorpresos, però encantats. Inclús alguns ens comentaven que havien repetit funció”.
Preus assequibles, una cosa que sens dubte ajuda al seu èxit. En l'Olympia l'entrada més cara és de 20 euros, la més barata 15 i en ambdós casos hi ha possibilitat de descomptes familiars, grups i distints carnets que rebaixen el cost. Es tracta d'una oportunitat poc habitual d'acudir en família al teatre per un preu raonable.
L'oportunitat de disfrutar d'un musical que va tindre la seua posta de llarg el 4 d'octubre a Villena i des de llavors no ha parat, el que no deixa d'al·lucinar un dia sí i un altre també al novell del grup, Aitor: “És el meu primer muntatge i al·lucine amb els llocs a què anem, però també amb els professionals amb què estic treballant, com Naim Thomas, gent amb moltes taules i jo ací, al mig, com el novell del grup, encara que després també va entrar Ángel, un company de promoció de l'ESAD, com a complement”.
Al·lucine i acollone, dos paraules que solen anar de la mà, sobretot quan comences.
Aitor ho sap bé, perquè va viure ambdós emocions el dia que calia gravar el disc amb la banda sonora a València. I el dia de l'estrena a Madrid. I el dia del primer assaig. I segurament el dia que estrene davant de la seua gent, en l'Olympia de València, el dimecres 23 de juliol.
“Però els tres mesos a Madrid m'han permés assentar el personatge, ara puc jugar amb ell”, confessa mentres dóna bo compte de l'esmorzar, potser recordant eixos inicis durs fins a fer-se amb el personatge. “Al principi tot era molt hermètic, encara que el director em demanava que em soltara; però després alguna cosa va passar sense adonar-me. No és el mateix saber-se el text i els moviments que ser el teu personatge. Sé que després de Madrid disfrute molt més de la funció, estic més relaxat. Ara mire el públic, enllace amb ell. Ara sé que per fi ja sóc Jafar i disfrute en cada funció”.
A això contribuïx que el seu personatge no siga naturalista, que permeta la caricatura, que siga molt més expressiu, una cosa que encanta als majors que acudixen al teatre (que disfruten sobretot amb Jafar i Iago), mentres que els més menuts preferixen el conte de fades i es queden amb Jazmín i Aladín.
La clau del seu èxit probablement radica també ací, que cada espectador troba un personatge amb qui identificar-se o, almenys, a qui seguir… mentres sona la música, els decorats canvien, les llums enlluernen (per alguna cosa hi ha diversos guanyadors del premis Max en l'equip tècnic) i cada intèrpret fa seu el seu paper, amb la complicitat del públic.
Entre ells Aitor, un jove de Puçol que fa un any era un novell i ara és un roinot entranyable, un visir amb aspiracions. Perquè hui, Aitor Caballer és, per fi, Jafar. Un roín genial.
Informa: Sabín | Fotos: Aladín, un musical genial
