“El retoret” finalitza el pregó de les festes animant a divertir-se... però sense tindre que acabar en el metge
José Mª Esteve Ribelles, més conegut com El retoret, va ser el pregoner de les festes populars i patronals de 2008. Metge de professió i fester allà en l'època de la transició, durant un quart d'hora va reviure sobre l'escenari alguns entranyables moments de finals dels setanta i va reflexionar sobre el paper de les festes en el segle XXI. Este és el seu pregó de festes complet. Donat el seu valor com a document històric, hem respectat íntegrament el text i el vocabulari emprat.
Bona nit.
Sr. alcalde, corporació municipal, festers i festeres, benvolguts amics i veïns.
Com diu el dit, és de ben nascuts, el ser agraïts i com no podia ser d'altra manera, volguera començar agraint, als festers i les festeres, així com a la corporació municipal, l'oportunitat que em brinden de fer este pregó i poder llançar (com a bon coeter que soc) el coet d'eixida, de les festes patronals i populars d'enguany.
Els pregons per tal d'avisar la població, dels afers públics i d'altres activitats generals, són molt antics en la història de la humanitat. Els mètodes , pels quals esta informació arribava als destinataris, han anat canviant al llarg del temps. El més conegut i que tots recordarem, era el de l'alguatzil que anava pels carrers tocant la flauta i cantant el contingut del pregó.
Qui m'anava a dir a mi, que en ple segle XXI, on les noves tecnologies de la informació i de la comunicació estan tan de moda, em demanarien fer el paper, del tio Pepet l'alguatzil, encara que fóra per pregonar les festes.
Va ser allà pel mes de Març, quan el cap dels festers, el meu nebot Aitor, em demanà que fera el pregó de les festes.
No m'ho esperava; en un primer moment, vaig dubtar i vaig tindre la temptació de rebutjar l'oferiment. Era molta responsabilitat per a mi, perquè, al poble n'hi ha molta gent, que es mereix estar ací, més que jo, però al mateix temps, també era un repte que no podia deixar passar.
Com podia negar-me a pregonar les festes del meu poble, quan jo també havia sigut fester, i sabia de l'esforç que costa arribar fins a este dia?. Així, que vaig decidir col·laborar amb ells i ací estic, encara que sense flauta ni tabal i amb escassa saviesa pregonera, per la qual cosa, haureu de perdonar-me, si us avorrisc.
A més, sabia que estaria arropat per les persones que més estime..., la meua família... i els meus amics..., i veig que no m'han fallat. ¡ Gràcies per vindre!.
PREGONAR, vol dir, entre altres coses, anunciar al públic la celebració d'una festivitat i al mateix temps, convidar-lo a participar d'ella.
Però, abans de pregonar, m'agradaria recordar algunes coses de quan jo vaig ser fester.
Tot va començar fa 30 anys , l'any 1978, quan amb companyia de 15 amics més als quals ens unia la il·lusió per fer la festa de la Nostra Patrona, estàvem en el lloc que vosaltres ocupeu ara... ( per cert, que la meua dona també està 30 anys, tirant-me en cara que no la vaig treure de festera, i sempre serà un deute pendent amb ella, perquè, no crec que jo torne a fer la festa,... almenys com a fester jove ).
Com anava dient, fa 30 anys, les coses eren prou diferents.
Estàvem en plena transició democràtica. Anàvem a votar la Constitució i Espanya es preparava per a convocar les primeres eleccions democràtiques municipals.
Ací a Puçol, s'havia acabat d'inaugurar l'edifici de l'actual Ajuntament, i els diners per a festes eren més bé escassos. Però, als festers, només ens preocupava una cosa: arreplegar-ne prou per a fer les festes...( ¿en això no hem canviat tant, veritat?).
He de dir-vos que teníem un pressupost d'uns 3 milions de pessetes (uns 18.000€ d'ara), i que sols contàvem d'eixida, amb l'ajuda de la Confraria de la Mare de Déu, per a organitzar els actes religiosos i amb una subvenció de l'Ajuntament, de 160.000 pessetes (uns 962€).
Per això, ens posàrem mans a l'obra: començàrem a posar cartrons pel poble, a fer rifes, loteries i fins i tot, llogàrem una placeta portàtil per a fer espectacles i poder arreplegar els diners del pressupost. Recorde, i segurament algun veí ho recordarà amb mi, que li vam comprar un vedellet al ramader Vicent Peris, de nom "PALMITERO", el qual, embolàvem cada nit, després d'haver finalitzat la vetlada, per a tots aquells, que es quedaven a ajudar-nos, i que vam rifar, tres o quatre vegades, sense que li tocara a ningú.
Havíem d'omplir una setmana de festes i calia utilitzar l'enginy per tal que ens isqueren els comptes.
Però no s'acabava tot ací. A més ens havíem d'encarregar, de muntar i traslladar l'escenari a diferents parts de la població (per a poder repartir els espectacles i que no s'enfadara ningú); col·locar les cadires perquè se seguera el públic, els dies de la presentació i per als espectacles dels dies 8 i 9... i després arreplegar-les.
Imagineu-vos, per un moment, muntant l'escenari i vuit-centes cadires, després d'haver finalitzat el bou del dia 7, i de seguida, anar corrent, a dutxar-nos i arreglar-nos, per tal d'arribar a l'hora de la missa major que havíem de presidir. Menys mal, que teníem el senyor rector de la nostra part, i ens voltejava les campanes dos vegades al dia, al llarg de tota la setmana de festes ( jo crec que per a despertar-nos), a més de la gran quantitat de tronadors que havíem comprat per a fer soroll,( i que havíem encarregat a una persona que ens els tirara, perquè, nosaltres no arribàvem a tot).
Per si això era poc , i com que érem 16 festers, amb les corresponents acompanyants, i no hi havien prou cavalls en la població per a tots, (i tampoc podíem llogar-ne, perquè el pressupost era més bé curt), ens tocava anar a peu a tots els passacarrers.
També recorde, que vam canviar el costum que hi havia, de fer la cavalcada de la "típica melonà", perquè, la consideràvem una gamberrada; i ara va, i a Bunyol fan internacional la festa de la tomatina... ¡ home, quina llàstima!.
Per a colofó de festes, vam dur al showman LUIS AGUILÉ, que quan estava cantant allò de " Cuando sali de Cuba , dejé mi vida y dejé mi amor" , algun graciós li va fotre una pedrada, que quasi li feu deixar el cap, ací a Puçol.
Però deixem els meus records.
Estes festes, a diferència d'altres, tenen la peculiaritat, d'acollir a tots els grups de la població, i ja des dels últims dies d'agost on es fa la romeria al cabeçol, passant per tots els actes esportius i culturals, passacarrers, cavalcades, bous, coets, actes religiosos i fins als espectacles dels dies 8 i 9, tots gaudim d'uns dies per a oblidar- nos de les preocupacions. Per això, volguera, que esta, fóra una crida a tota la gent, perquè participe en elles de manera plena.
No vull oblidarme de vosaltres, els festers i festeres de 2008, qui amb companyia dels festers infantils, majors i casats, ens heu de portar de la ma, perquè estes siguen les festes de tots, de grans i menuts, pobres i rics... , que tots tinguem cabuda i que ho passem d'allò més bé.
Penseu que el futur estem construint-lo hui i que els festers dels propers anys es miraran en vosaltres per a prendre-vos com a exemple.
Em consta, que heu fet un gran treball per a arribar fins a este dia i per això crec, que gaudireu d'elles i que les recordareu tota la vida com em passa a mi.
Després de quasi 25 anys, treballant com a metge en el meu poble, i haver tractat a molts de vosaltres, tinc la sensació i al mateix temps la gran satisfacció, de sentir-me volgut i respectat per la majoria de la gent i puc dir que el poble, no el fan els termes municipals, ni els carrers, ni les places : el poble, el fem tots nosaltres, que apostem per viure junts i que es comprometem amb projectes comuns, i que es respectem i que compartim , i que plorem i riguem junts .
Un poble, el fa, tant el que dirigix i organitza, com el que va al seu treball cada dia i complix amb la seua faena.
Un poble, el fan a més, les seues tradicions, les seues festes, l'església, les escoles, el centre de salut...
Com deia Kennedy, hem de preguntar-nos tots els dies , que és allò que nosaltres podem fer pel poble i no esperar que siga el poble qui faça per nosaltres.
Si sabem mantindre i potenciar tot açò, seguirem tenint sentit i futur com a poble.
AMICS I VEÏNS PUÇOLENCS:
Hui, en este pregó, vos anuncie el començament de les festes en honor a la Nostra Patrona, la Mare de Déu al Peu de la Creu.
Disfruteu d'elles, ja que, seran millors o pitjors, però, em consta, que estos jóvens festers les han preparat amb tot l'esforç i il·lusió del món. Demanaria, que les crítiques sols foren constructives, per a poder millorar-les els propers anys.
Que estos dies de festa ens conviden a compartir, a xocar-nos les mans i a oblidar les diferencies entre nosaltres, a acollir els que venen d'altres pobles, a ser solidaris en els més desfavorits, a eixamplar les nostres cases i a encontrar el temps per a recordar i conviure.
També vull, com no, que doneu solta a l'alegria i que trenqueu amb els formulismes quotidians, perquè les festes son pocs dies i cal aprofitar cada minut, però, encara que les festes son molt saludables, i cal disfrutar-les, tampoc no es descuideu, perquè, les malalties no entenen de festes i no volguera curar ningú dels excessos comesos.
Visca la Mare de Déu al Peu de la Creu!
Visca el poble de Puçol!
José Mª Esteve Ribelles
Puçol, setembre de 2008
Vols descarregar-te fotos d'esta notícia? Fes click ací
