Natura

Marjal dels Moros

Un aiguamoll d'extraordinari valor situat entre els termes de Puçol i Sagunt, i una de les zones més importants per a les aus aquàtiques a la província de València

La marjal dels Moros és un espai protegit ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus), un aiguamoll d'extraordinari valor situat entre els termes de Puçol i Sagunt. És una de les zones més importants per a les aus aquàtiques a la província de Valèn cia.

Anteriorment, la marjal cobria la distància entre l'Albufera i, a través del litoral, Canet d'en Berenguer. La seua destrucció es va iniciar amb els cultius d'arròs i, a causa de les baixades de preu dels cultius, s’anaren venent els terrenys per a la construcció d'habitatges a la platja, la qual cosa va destruir per complet la marjal i la va reduir a nuclis menuts, dels quals solament es conserven la marjal de Rafalell i Vistabella, a Massamagrell, i a les pedanies valencianes de Rafalell i Vistabella.

Història

Per la zona superior de Sagunt també es va destruir aiguamoll, en aquest cas com a àrea de possible expansió d’Altos Hornos del Mediterraneo. El 1995 es tanquen els alts forns i la Generalitat Valenciana compra tot aquest polígon, d'unes 800 hectàrees; defineix unes 300 com a aiguamoll, que es cataloguen com a sòl no urbanitzable de protecció especial i l’any 1996 com a zona ZEPA.

Les 500 hectàrees restants es declaren sòl urbanitzable d'ús industrial, on s'està construint el Parc Industrial de Sagunt, just al costat de la marjal.

Els ajuntaments d'aquestes poblacions han posat en marxa un sistema de protecció de les aus, així com infraestructures tant d'observació com de protecció davant l'avanç de la mar, per tal d’evitar que l'aigua salada penetre en l’aiguamoll.

En els últims anys s'han recuperat terrenys antigament dessecats amb la creació de noves llacunes i la demolició de les últimes edificacions existents dins de la marjal. A més, la caça i la pesca estan prohibides, l'única activitat permesa dins de l'espai protegit és la ramaderia, en algunes zones. Les mesures de protecció han permés conservar els valors naturals del paratge malgrat l'ampliació del parc industrial de Sagunt, que manté l'espai natural literalment acorralat entre el polígon industrial i les edificacions de la platja de Puçol.

Aus

A pesar de la reduïda extensió i les múltiples amenaces, la marjal dels Moros té poblacions importants de diverses espècies d'ocells, algunes en greu perill d'extinció.

A la primavera destaquen les poblacions reproductores de larolimícoles, amb colònies de gavines d’albufera, mongetes, carregades i camallongues, també cal esmentar la colònia de fumarell carablanc —que és l'espècie més representativa d'aquest espai protegit.

Entre els anàtids és important la població reproductora de siverts —cada vegada més escàs a la zona de València— i la reproducció de l'amenaçada rosseta —la marjal n’és el límit nord de l’àrea de distribució a Europa.

A l'hivern es poden veure grans bandades de sarcets i bragats, a més d'espectaculars concentracions de corbs marins i no són rares tampoc les visites d'espècies com el flamenc, l’agró blanc o el picaport.

Peixos

En la marjal també hi ha una gran quantitat de peixos autòctons, com per exemple el samaruc i el fartet, típic d'aquest aiguamoll. També troben alguns rèptils i amfibis, com les salamandres o els cullerots.

Vegetació

La vegetació predominant la formen el canyís Phragmittes communis i la boga Typha dominguensis. Parcel·les de vegetació de saladar on podem trobar espècies dels gèneres Salicòrnia, Arthrocnemum i Limonium i diverses espècies de joncs. La vegetació aquàtica, molt empobrida, es limita quasi a unes poques espècies del gènere Chara.

Actualment, la marjal és en greu perill pel Parc Industrial de Sagunt, la regasificadora i la central tèrmica de Sagunt, l'avanç del nivell del mar (la marjal es troba a escassos 10 metres de la vora), la caça furtiva i la destrucció de la zona de canyar i joncs per al cultiu.

acequia