La neu i la boira impedixen al GEP La Costera coronar el Montcabrer
El mal oratge ha tornat a ser el protagonista de l'inici de la temporada d'Esports i Natura del Grup Ecologista de Puçol La Costera. L'abundant neu caiguda a la Serra de Mariola i la intensa boira que cobria el Montcabrer van impedir als ecologistes arribar fins al cim d'esta muntanya. L'any passat la neu i el gel obligaren al GEP La Costera a aplaçar la seua primera activitat d'Esport i Natura: l'ascensió al pic Espadà.
Neu, boira, pluja i fred, molt de fred. Este va ser l'oratge que es va trobar el Grup Ecologista de Puçol La Costera el darrer dissabte de gener al Montcabrer, en la seua primera activitat d'Esport i Natura del present any. Els ecologistes del nostre poble van partir cap a Cocentaina a les set del matí i conforme s'apropaven a la capital de la comarca del Comtat el cel cada vegada es tancava més i els núvols es tornaven més negres. Quan els senderistes arribaren a Cocentaina a les nou del matí, el cel estava completament encapotat i una intensa boira cobria la Serra de Mariola. A més a més, plovia lleugerament i el termòmetre no superava el tres graus. Per això els excursionistes van decidir esperar una estona per a veure si el temps millorava. Una hora després l'oratge continuava igual. Tanmateix els muntanyencs del GEP La Costera van decidir intentar l'ascensió al Montcabrer.
A l'ermita de Sant Cristòfol, situada a 550 metres d'altitud, els senderistes s'equiparen amb les polaines, els gorros i les jaquetes, carregaren els crampons i els piolets a les motxilles i començaren l'ascensió al cim del Montcabrer pel petit recorregut (PR) de l'Esquererola. Durant l'inici de la ruta la pluja, la boira i el fred van acompanyar els ecologistes del nostre poble, que no es van deixar acovardir pel mal oratge. Després de caminar una hora i pujar fins als 700 metres d'altitud la pluja va cessar. Tanmateix a esta altura la neu ja cobria lleugerament la Serra de Mariola i la boira es feia cada vegada més intensa. Conforme els senderistes continuaven amb l'ascensió al Montcabrer la presència de la neu, de la boira i del fred era cada vegada major. Finalment, la neu i la boira van ocultar les marques grogues i blanques, que indiquen el camí per on discorre el PR Per este motiu els muntanyencs del GEP La Costera es van veure obligats a orientar-se només amb les empremtes a la neu d'altres excursionistes.
Així van aconseguir aplegar fins a la Font de Sanxo, situada a pràcticament 900 metres d'altitud. Però, en este punt el camí que seguien les empremtes a la neu i el PR de l'Esquererola es van dividir en dos. Els senderistes de La Costera van optar per continuar l'ascensió seguint el rastre de les xafades a la neu dels altres excursionistes. Tanmateix, tres quarts d'hora després es van veure obligats interrompre l'ascensió al Montcabrer, quan es trobaven a més de 1.100 metres d'altitud, i tornar a l'ermita de Sant Cristòfol. La neu els arribava gairebé als genolls, la visió era pràcticament nul·la a causa de la boira i el fred era tan intens que ho gelava tot, fins i tot començava a aparéixer rosada blanca al monyo dels ecologistes del nostre poble. Segons Lucas Marín, president del GEP La Costera i guia de l'expedició, ''el sentit comú s'ha imposat a les ganes de coronar el Montcabrer''. ''Podíem haver arribat al cim, però el temps era molt roín i feia l'ascensió massa perillosa'', va afegir el president dels ecologistes. Tanmateix, esta eixida de senderisme ha sigut ''tota una aventura, una experiència única'', segons explica Jorge Capilla, un dels valents que van desafiar al mal oratge.
Esta era la segona eixida de senderisme al Montcabrer que organitzava el GEP La Costera. A la tardor de 2004 els ecologistes del nostre poble, amb un oratge més benigne, van aconseguir arribar al cim d'esta emblemàtica muntanya de la Serra de Mariola sense massa problemes. Tanmateix, esta vegada la neu i la boira els ha impedit coronar el Montcabrer.
L'any passat la neu i el gel obligaren a ajornar la primera activitat
