La missa de Sant Antoni va arribar a omplir l'església dels Sants Joans
Seguint amb els actes programats enguany per a la celebració de Sant Antoni Abat, el dissabte a la vesprada, després de reposar les suculentes calderes del migdia, es va celebrar la missa en honor del sant i, a continuació, la tradicional foguera. En un any en què l'alta participació ha sigut la nota dominant, ambdós esdeveniments van comptar amb una gran afluència de públic.
''Mai havia vist l'església dels Sants Joans plena fins a la bandera, com si fóra un 8 de setembre, el dia de la patrona''. Així resumia Vicente Almenara, secretari de l'associació Sant Antoni, el ple que es va registrar en la parròquia la vesprada del dissabte 24 de febrer.
Molt més públic de l'habitual en esta celebració, alguna cosa del que també es va mostrar gratament satisfet José Cabo, el rector local, que tornava a exercir les seues funcions després del llarg temps en què ha romàs de descans per malaltia. La seua va ser una celebració puntual en espera que arribe un nou capellà a la parròquia dels Sants Joans, una necessitat urgent sobretot si tenim en compte que enguany se celebra el quart centenari de la seua proclamació i el programa d'actes és més ampli d'allò més habitual.
Després de la missa, la imatge del sant va ser treta fins a la porta de l'església, perquè presidira el castell de focs artificials i la foguera de Sant Antoni, una tradició que guarda més d'un parentiu amb les falles valencianes.
''Encara que la nostra és una foguera humil, que va creixent amb els anys, però que no es pot comparar amb les falles'' -reconeix el secretari-. ''Per a disfrutar de bones fogueres cal acostar-se a l'interior de Castelló, on encara s'acudix a la muntanya per a talar el pi més alt del terme i, després de portar-lo a cavall fins a la població, ho cremen en un gran foc. Això sí que és una foguera tradicional de Sant Antoni''.
Humil o espectacular, la veritat és que la foguera complix amb la tradició simbòlica, cremant els trastos vells per a donar entrada a una nova etapa, a una nova estació. Potser com a símbol d'eixa renovació, Agustín Pineda, president de l'associació, va ser l'encarregat de donar inici a la traca que va finalitzar amb l'incendi dels trastos vells, fustes i cartons que s'amuntonaven junt amb l'església i, és el signe dels nous temps, ho va fer... amb un comandament a distància!
Molta gent es va donar cita per a presenciar en directe la humil foguera; també els bombers estaven presents encara que poca faena sol haver-hi en este acte, excepte humitejar les fatxades pròximes per a evitar que la calor afecte en excés alguns elements, com els vidres de les finestres.
En tot cas, els membres de l'associació Sant Antoni van posar orgullosos enfront de la seua foguera, alguns acompanyats dels seus fills i néts, potser pensant que són ells els que han de continuar amb esta tradició que té el seu origen en el segle IV, quan un jove egipci d'uns vint anys va vendre les seues terres, va repartir els diners entre els seus veïns més necessitats i se'n va anar a orar a les muntanyes, adquirint una ràpida fama després d'evitar durant anys successius que la pesta s'estenguera entre els animals de les granges circumdants, d'ací que sempre se li represente acompanyat d'un porc, un gos o una gallina.
