Cristina del Valle denuncia els 'micromasclismes' quotidians
L'1 de març, la segona jornada de la Setmana de la Superdóna va estar dedicada a la presència de Cristina del valle. Va haver-hi dos actes: un de matí amb alumnes de l'institut i l'altre a la vesprada obert al públic en general. En ambdós, Cristina es va mostrar molt accessible, però també enèrgica en la seua lluita contra certs masclismes quotidians que a vegades ens passen desapercebuts i que ella denomina micromasclismes.
En l'institut, després de la introducció realitzada per Pilar Millán (subdirectora del centre) i la breu biografia llegida per la regidora Eloísa Rosa Martínez, va ser Cristina del Valle, la fundadora de la plataforma d'Artistes contra la Violència de Gènere, la que va portar la veu cantant durant una miqueta més d'hora i mitja enfront d'una miqueta més d'un centenar d'alumnes de l'institut.
Per a alleugerir la xarrada i il·lustrar una situació real que es viu hui en dia en el nostre món, Cristina va projectar un reportatge sobre Ciutat Juárez, la població mexicana d'un milió i mig d'habitants, situada junt amb la frontera amb Estats Units, que s'ha convertit en un referent mundial sobre la violència de gènere a partir del descobriment de més de quatre-centes dones violades, mutilades i finalment assassinades en els últims dotze anys.
Posteriorment, Cristina va impartir una densa ponència en què va acusar tots els hòmens en general i als mitjans de comunicació en particular de continuar projectant una cultura patriarcal, bé de forma directa o bé encoberta a través d'uns comportaments que ella qualifica com micromasclismes. Per això, va demanar a les dones que demostren una major autoestima, un major cap a si mateixes o, amb les seues pròpies paraules: ''hem d'aprendre a ser egoistes, a voler el nostre ego''.
Estos micromasclismes Cristina els dividix en tres tipus: directes (aquells en què el baró utilitza la força moral), indirectes (en els quals el baró oculta les seues autèntiques intencions) i de crisi (usats pel baró quan la dona està en un situació de major poder, com un augment de categoria professional, per a restablir el seu domini en la parella).
També va parlar dels quatre cicles de la violència de gènere, als quals ella considera com ''cròniques de morts anunciades''. Així, va definir una primera etapa en què es produïx una acumulació de tensió en la parella; una segona etapa en què apareix la primera explosió de violència; una tercera etapa de falsa ''lluna de mel'' en la qual hi ha una reconciliació i el baró promet no tornar a usar la violència; per a acabar, la quarta i última etapa, anomenada d'escalada de la violència, en la qual ''la dona passa a la síndrome d'indefensió apresa i tornen a repetir-se estos cicles però a major escala, mentres la dona roman quieta per a evitar palisses o que la maten... una cosa que acaba produint-se moltes vegades''.
Finalment, es va desenvolupar un debat amb les alumnes assistents i, com a colofó, l'imprescindible ram de flors, les fotos i els autògrafs per als assistents.
La cita es va repetir el mateix dimecres a la vesprada, en la Casa de Cultura, amb l'assistència de poc públic, encara que este es va mostrar apassionat pel tema.
