L'institut va cremar una innovadora falla que incloïa una habitació del pànic
La falla de l'institut va ser la primera a cremar-se durant el divendres 16 a Puçol i l'única que ho va fer al matí. El monument, de considerables dimensions, comptava no sols amb un missatge crític, com és habitual en les falles del centre, sinó que incloïa una important novetat: una nova habitació del pànic en què alumnes i professors podien passar per a deixar plasmats els seus majors temors.
Dos temes formaven part del treball desenvolupat durant un mes pels alumnes del Programa d'Actuació Curricular en Grup, els alumnes de 4t de Diversificació, les alumnes dels Cicles Formatius d'Educació Infantil i alguns alumnes de compensatòria. En total, uns cinquanta alumnes i deu professors que han treballat durant quatre setmanes en l'elecció dels temes, el disseny i la construcció dels ninots i, finalment, en el muntatge de la falla, realitzat hui mateix a partir de les 8 del matí.
D'una banda, la falla parlava del nou reglament dels mòbils, que des d'este moment estan prohibits en l'institut. Uns a favor i uns altres en contra, però tots amb alguna cosa que dir sobre un tema que és de la màxima actualitat en el centre d'ensenyança secundària, d'ací que el motiu central fóra una enorme torre de mòbils i, en l'extrem superior, un món que hui dia es troba desunflat.
Al voltant d'este motiu central, els ninots del segon tema de la falla: el medi ambient o, per a ser més precisos, la necessitat cuidar el nostre entorn. Allí hi havia ànecs marejats que se'n van de l'Albufera perquè han instal·lat massa llums, animals contaminats per vaja vosté a saber què (com eixa vaca que es tira pets i que va ser el ninot indultat) i altres apunts que ens parlaven d'un canvi climàtic que ja està ací.
Per descomptat, pel caràcter ''conscienciador'' de la falla, tots els materials que es van utilitzar per a la construcció, fonamentalment fusta i paper, van ser aconseguits reciclant materials previs... cal donar exemple.
Però el més nou estava en un recinte situat al peu de la falla: era una habitació del pànic. Però no com en la pel·lícula del mateix títol, sinó d'una estructura més fallera i, sobretot, més participativa: era un reducte en què els alumnes podien passar per a escriure quins són els seus majors pors i així, amb la crema, estos desapareixien.
Segons Ramón Peris, professor del centre i un dels instigadors de la falla, ''esta idea de l'habitació ha servit per a potenciar la participació dels alumnes, ja que molts han entrat i han escrit els seus temors. Ha sigut forma original de buscar la presència de tots en algun aspecte de la falla i ha funcionat molt bé''.
