Ací canta fins al Pare Noel
La vesprada del dilluns 17 de desembre, uns tres-cents espectadors omplien el saló d'actes de la Casa de Cultura per a assistir al Concert de Nadal oferit pels alumnes de les diferents escoles de música del Centre Musical i Instructiu Santa Cecília, un festival de ritmes contagiosos en el qual ningú no es va lliurar de cantar.
Juan Gonzalo Gómez Deval, director del centre, va ser l'encarregat de presentar les quatre parts en les quals es dividia l'espectacle, la duració del qual es va situar al voltant de l'hora: la Big Band, el grup de metalls, la banda juvenil i, per a finalitzar, l'orquestra de l'escola, acompanyada del cor infantil, els alumnes de preparatori i un convidat molt especial.
Va obrir el concert la Big Band, formada per quinze músics dirigits pel propi Juan Gonzalo. Van oferir tres peces de les grans orquestres dels anys 50 i no només van contagiar el públic amb els seus dinàmics ritmes, sinó que es van ficar el personal a la butxaca durant la segona peça, quan no només interpretaven música, sinó que també la vivien igual que a les genuïnes orquestres: alçant-se i movent-se al son de la música... llàstima que el saló no diposara d'una pista de ball, perquè de ben segur s'hauria omplit, sobretot amb l'última peça, un homenatge a Glenn Miller interpretat al clarinet per un dels professors de l'escola.
El Grup de Metalls, compost per set joves músics, només va oferir una peça, una cançó nadalenca jueva interpretada pel trombó, les trompes i les trompetes.
La tercera actuació de la vesprada va correspondre als trenta components de la Banda Juvenil que, com el seu nom suggereix, són molt, molt joves. Van delectar l'audiència amb el pasdoble Casildo, un concert de trombó i un vals. Va ser un bon aperitiu per a la traca final.
I és que el colofó al concert el va posar l'actuació conjunta de l'Orquestra de l'escola, el Cor Infantil i els alumnes de Preparatori, un conjunt de més quaranta intèrprets sobre l'escenari que, segons Gómez Deval, ''potser no siguen els xiquets cantors de Viena, però són autèntics xiquets prodigi quan alguns acaben de complir els tres anys''.
Joves prodigis interessats no només en cantar, sinó també en saludar des de l'escenari als seus pares, que assistien encantats a l'actuació, des del pati de butaques, amb la càmera o el mòbil entre les mans. Van interpretar quatre peces amenes, divertides, amb l'aire nadalenc propi de l'època i amb un aliat inesperat: a mitja actuació s'hi va sumar l'imprescindible Pare Noel, que va substituir la seua tradicional rialla per una veu de baríton que va sorprendre gratament els tres-cents assistents, sobretot a la peça que va tancar la funció, Santa Nit (en castellà Noche de paz).
