Una mirada sobre la violència de gènere a càrrec de Clementine Sluijsmans i el Col·lectiu Azufre
Clementine Sluijsmans i el Col·lectiu Azufre inauguren el divendres 16 de novembre una exposició contra la violència de gènere, De Eva a María, en la Casa de la Dóna de Mislata. L'acte inclourà una performance a càrrec de Nela Zapata.Holandesa de naixement, però valenciana d'adopció, Clementine Sluijsmans viu des de fa anys a Puçol, on ha impartit multitud de tallers artístics i ha col·laborat en distintes exposicions col·lectives i individuals.
Entre els seus últims treballs es troben exposicions com Residuart (Barcelona, 2007), Quart espai (Saragossa, 2007), Marató de l'espectacle (Barcelona, 2007), Les dones de la meua família (Paiporta, 2007), Què significa casa per a tu (Set aigües, 2007), Tres vides a través de línies (Puçol, 2006), Artmar (Barcelona, 2005), Després de l'aventura (València, 2004) o Evolució de la casa (Puçol, 2003).
Ara presenta el seu últim projecte: De Eva a María, una reflexió sobre la violència de gènere en què Clem ha comptat amb la col·laboració de Nela Zapata i altres membres del Col·lectiu Azufre, entre altres, Aure Muñoz, Carmen Pilar Sempere i Cecilia Jiménez.
La inauguració de l'exposició, en la Casa de la Dóna de Mislata, a les 19'30 hores del divendres 16 de novembre, comptarà amb la performance Good morning, darling, exclusiva per a l'ocasió i interpretada per Nela Zapata.
Sobre la imatge que les autores tenen de la violència de gènere, són significatives les paraules de Carmen Pilar Sempere, en el blog de l'obra (deevaamaria.blogspot.com) i en el fullet de l'exposició: ''La violència és com l'aire que respirem, una cosa que no es pot qüestionar. Naixem amb violència, la naturalesa ens avisa amb violència que alguna cosa no va bé en el nostre cos (dolor). Exercim la violència a l'educar als fills, exercim la violència amb els sers que ens mengem: vegetals, animals o minerals. Com a bons depredadors que som, els humans violentem tot el que hi ha i per haver-hi al canviar els llits dels rius, posar murs als mars. perforar les muntanyes desertitzar el fèrtil i fertilitzar els deserts. Evitar així, en abstracte, la violència ens portaria a on ja podem imaginar. Però sobreviure després de tot, no deixa de causar-nos cert horror i per això hem inventat la moral, els bons modals, els ideals estètics, l'art, la poesia i tot tipus d'exquisitats mentals que dissimulen i compensen d'alguna manera tota eixa ferocitat que ja sabem''.
