Les festeres de Santa Marta continuen fent història

Per segon any consecutiu, del 28 de setembre al 7 d'octubre se celebren les festes de Santa Marta, una tradició que es va perdre en l'últim terç del segle XX i que ara torna de la mà de sis festeres i els seus acompanyants, tots ells ansiosos per aconseguir la màxima participació de la població.

Les festes de la segona parròquia de Puçol, Santa Marta, van sorgir a mitjan segle passat com una manifestació d'un sector de la població, format sobretot per immigrants de Cointra, que desitjava tindre les seues pròpies festes.

Encara que durant anys van conviure les de la Mare de Déu al Peu de la Creu i les de Santa Marta, la proximitat entre ambdós (unes a principis de setembre i altres a principis d'octubre) va suposar que, mediada la dècada dels setanta, acabaren desapareixent les festes amb menys tradició.

Va ser en 2005, amb la celebració del cinquantenari de la parròquia Santa Marta, quan es va reactivar la idea i, ja en 2006, un grup de jóvens va organitzar la festa per primera vegada en este segle. I en 2007, del 28 de setembre al 7 d'octubre, Santa Marta continua fent història.

''Molta gent encara no està conscienciada que la festa de Santa Marta continuarà, no va ser només un any'', explica Alicia Claramunt, la festera major d'enguany. ''Totes hem tingut il·lusió des de xicotetes per ser també festeres de Santa Marta, sobretot al veure els actes de les festes populars i patronals, per això ens hem animat a continuar la tradició''.

Una tradició que presenta algunes diferències respecte a les festes patronals, encara que destaca sobretot una: no són els festers els protagonistes, sinó les festeres, i són elles els que trien els seus acompanyants.

''El problema és els diners'', reconeix Cristina Claramunt, una altra de les festeres. ''No sols hem fet cartons, sinó molt més i, encara i així, necessitem més ajudes econòmiques, perquè soles no podem cobrir el cost de tots els actes''.

Ajudes que vénen de les institucions, de les empreses i dels veïns, encara que cada vegada resulta més problemàtic trobar patrocinadors perquè, com explica Amparo Rubio, ''hi ha moltes comissions taurines i festives a Puçol, i al final no hi ha fons per a tots''.

Només un temor: la pluja

Un any treballant, amb il·lusió i amb alguna que una altra discussió, una cosa normal en tots els col·lectius, però al final les festes ja estan ací i les sis festeres i els seus acompanyants confien que tot vaja bé.