Marianico el corto, el més gran en la festa de la tercera edat
És baix, però la seua professionalitat no es pot mesurar. El punt final a l'espectacle de varietats dedicat a la tercera edat el va posar un home capaç d'estar una hora sol en l'escenari, sense cap suport i fent riure a les dos mil cinc-centes persones que omplien la plaça. El seu nom: Marianico el corto.
Els més vells del lloc recorden que en els seus temps mossos sempre, sempre, un dels dies de festes estava dedicat a les varietats. Eren altres temps, però en la memòria sempre han guardat un lloc especial per a eixa nit en què la música, l'humor i una mica d'erotisme (només una mica, recordem que eren altres temps) feien passar una vetlada inoblidable a tot tipus de públics.
Durant els últims vint anys, aqueix costum s'havia perdut... fins que va ser recuperada en les festes de 2006. Llavors les estreles van ser els Hermanos Calatrava (que van alçar aplaudiments del públic que omplia la plaça amb el seu humor i les seues cançons) i la vedette era Sonia Monroy (que també va alçar, també).
El relleu l'ha pres enguany una nova revista d'Espectacles Orange que, per segon any, ha aconseguit omplir la plaça no sols de jubilats i pensionistes que rememoraven els seus temps mossos (per alguna cosa el 5 de setembre se celebrava el dia de la tercera edat), sinó també de xics i jóvens que demostraven amb la seua presència que les varietats són un gènere a recuperar.
I cal recuperar-lo per la professionalitat que demostren estos artistes sobre l'escenari. Tots i cada un van complir amb brillantor la seua comesa: el ballet va fer vibrar al públic amb els seus rítmics moviments; Carlos Chova i Salvador Arroyo van posar lletra i música als temes de sempre; i Mercedes Sayas va demostrar posseir una veu capaç d'interpretar en directe el tema principal d'El guardaespaldas sense desmeréixer el nivell de Whitney Houston.
Després estava Alba, la vedette, que, com a bona professional, no sols va posar en un apuro al regidor de Festes, Chimo Galcerá, sinó que va aconseguir el seu nivell més enginyós en col·laboració amb dos dels festers: Javi i Sergi van pujar a l'escenari, disfressats de vaquers, disposats a demostrar que muntaven bé, disparaven més ràpid que ningú i eren durs, molt durs... encara que al final van descobrir que a ells, en el fons, el que més els posava era eixe ''terreny vedat'' pel que enjogassen els vaquers de Brokeback mountain.
Marianico, el gran
Però si va haver-hi algú sobre l'escenari a què cal considerar un professional de primer orde, eixe és Marianico el corto.
Va eixir al final de l'espectacle. Sol, sense suport de llums, sense música, sense ballarines. Sobre un escenari enorme, de vint metres. I la primera fila del públ
