Entre somriures i llàgrimes, la nit d'albaes es prolonga fins a les cinc de la matinada

La nit del dilluns 3 de setembre tenia dos parts ben diferenciades: la primera es dedicava al sopar solidari; una vegada reunides les forces suficients, la segona se centrava en la nit d'albaes, en la que festers, tabal, dolçaina, versaors i cantaors van recórrer els carrers del poble fins ben entrada la matinada.

És un dels actes imprescindibles en les festes dels pobles de l'Horta: una nit qualsevol, després d'haver sopat adequadament, els festers van de casa en casa, acompanyats del tabal i dolçaina, i una enorme multitud que s'amuntona amb curiositat en cada una de les parades. No cal acostar-se molt, perquè els cantaors tenen una veu poderosa, però ningú vol perdre's una frase, una rima, una ironia...

Perquè d'això es tracta: algun amic, algun company, algun fester o qualsevol que sàpia alguna cosa que meresca la pena comptar, s'acosta i s'ho diu amb dissimulació al versaor, este elabora el text, senzill però eficaç, un apariat amb una rima que sempre acaba alçant aplaudiments de tots els assistents.

Bo, de tots no. A vegades, l'al·ludit no té més remei que posar cara de circumstàncies, perquè allò que es compta potser no hauria de proclamar-se a crits pel carrer... en fi, és el que té la nit d'albaes: un no pot tindre secrets, perquè sempre acaben sabent-se.

Així ho recorda Pablo Gallego, un dels festers que va ser protagonista de la nit: ''La nit dels albaes va ser una nit molt emotiva. No hi ha hagut cap ocasió en què no botara alguna llàgrima, tant per part dels festers com pels pares, i inclús del públic, ja fora per l'emoció, per felicitat o per nostàlgia''.

El dilluns, les albaes van començar a les dotze de la nit en la plaça del País Valencià, on s'havia celebrat el sopar solidàri. Van continuar en l'església dels Sants Joans, que enguany complix els seus quatre-cents anys de vida i que, com sempre, es trobava abarrotada de públic. D'ací van passar a la porta de l'ajuntament, on es va celebrar el primer ''repostaje'' de tots els participants (inclòs el públic), perquè, no cal oblidar-lo, per a aguantar tota la nit en vetla és tradició que en cada casa s'oferisca beguda i menjar als components de la llarga comitiva que recorre els carrers.

Passada esta primera etapa, en la que el públic és molt nombrós i les albaes tenen un cert caràcter ''oficial'', s'inicia el recorregut per casa dels festers, que enguany es va prolongar fins més enllà de les cinc de la matinada. La segona part va començar en el domicili dels festers casats i, a continuació, cada un dels festers d'enguany: Paco Gomariz, Jorge Peretes, Javi Durbá, Javi Esteve, Paco Bayarri, José Cisneros, Toni Breso, Gonzalo Alcàsser, Pablo Aguilar, Pablo Gallec i, en últim lloc, el cap dels festers, Sergio Jover.

A mesura que avançava la nit quedava menys públic, però més select