Una recepta infal·lible per a triomfar en festes: la nit de paelles

La nit de les paelles va convocar l'1 de setembre més de quatre mil veïns inscrits, i altres que simplement es van acostar a la plaça del País València a veure l'ambient i escoltar bona música. És un acte popular en tots els sentits... i tots els anys funciona a la perfecció. Un gran exemple de festa senzilla, però eficaç.

No té secrets, però és una recepta màgica que aconseguix convocar cada any més de quatre mil veïns en una de les nits de major participació activa.

L'ajuntament oferix una bossa amb oli, arròs, beguda i algun altre ingredient; també aporta infraestructura: taules, cadires, llenya i un espai per a cuinar en els afores, junt amb el barranc, per a molestar el menys possible.

Els veïns posen la resta: mà d'obra, carn, experiència i, per descomptat, les ganes de passar-lo bé.

Es distribuïxen les taules i cadires per la plaça del País Valencià i carrers adjacents. En el centre, els col·lectius que col·laboren amb les festes i les autoritats locals, únics que tenen places reservades; els altres s'assenten en el lloc que més els agrada... o més prop queda de sa casa.

Mentres uns traginen aperitius, altres cuinen i els altres esperen tranquil·lament assentats, xarrant, disfrutant de la companyia.

Arriba el moment de degustar la paella amb la família, els amics o eixa associació de què formem part i que aprofitem moments com estos per a veure'ns tots junts. En realitat, llavors molts ja han sopat, perquè aperitius i begudes per descomptat no falten.

L'important en la nit de paelles és eixir al carrer, estar en companyia, riure, a vegades plorar amb el fum de la llenya, i, sobretot, disfrutar, viure la festa des de dins, que per a això el seu eslògan és Festa Viva.

Quan ja estan satisfetes les necessitats més primàries i els sentits comencen a estar un poc atordits per la llum, el fum, el menjar, la beguda i la verborrea incontinent, la plaça comença a omplir-se atrets tots pels ritmes de l'orquestra de torn.

Primer s'aguaiten els xics i jóvens, les primeres files sempre estan formades per adolescents ansiosos d'acompanyar les cançons amb crits, palmes, bots i el que faça falta. Després arriben els bebés, quasi tots ells en braços dels seus iaios, que per a llavors ja han perdut qualsevol indici de vergonya, i lluïxen orgullosos als rebrots dels seus fills en braços, mentres donen dos passos i vacil·len tres vegades. Finalment, arriben els hòmens i dones de mitjana edat, aquells a què més els costa animar-se a ballar, però al final es decidixen, encara que només siga per a estar prop del seu nou rebrot... no siga que al final el iaio entropesse de ver