Els iaios contribuïxen a les festes amb el seu matinal de petanca
El dissabte 1 de setembre, díhuit components del Grup Esplai de Petanca Mangraners van participar en el trofeu de festes organitzat per l'ajuntament. Va ser la seua particular forma de col·laborar amb les activitats populars i demostrar que la tercera edat seguix viva i amb ganes de marxa.
Fa quatre anys es va formar a Puçol el Grup Esplai de Petanca Mangraners. Des de llavors es reunixen tres o quatre vesprades a la setmana en el Poliesportiu Municipal, per a practicar el seu esport favorit i mantindre's en forma. Si el temps és agradable, utilitzen les pistes de petanca situades junt les grades del camp de futbol, però si el sol estreny, és més fàcil trobar-los en un racó, baix els arbres, disfrutant de l'ombra i la brisa marina.
''Organitzem quatre o cinc trofeus a l'any'', explica Miguel Martínez, que és el seu president des del primer dia de funcionament. ''Però el més important de tots és este, el de les festes del poble, en el que aporta els premis l'Ajuntament de Puçol''.
Per a apuntar-se a este ''jove'' club només cal passar-se una vesprada pel poliesportiu, pagar la quota anual de dotze euros i començar a jugar amb les boles d'aprenentatge que el propi club deixa els novells, perquè proven i no es gasten diners si acaba per no agradar-los: ''però no cal ser home i jubilat, tenim alguns jugadors més jóvens i també dones, que vénen a disfrutar amb nosaltres assíduament'', matisa el president.
Com a tots, els agrada competir i guanyar, però no és la seua obsessió. De fet, amb els dotze euros que paguen de quota cada any, tenen per a un bon nombre de jornades amistoses i els premis dels distints tornejos que organitzen, però no són molt partidaris dels premis en ''metàl·lic'': als seus anys, ja no saben on col·locar tantes copes i plaques, així que preferixen els premis en ''espècies'', i aposten pel pernil, els embotits, el formatge i el bon vi.
Com diu l'eslògan d'una coneguda empresa: són vells, però no són panolis.
Torneig de festes
Igual que quasi tots els seus campionats, el de l'1 de setembre es va jugar per parelles, amb victòria als tretze punts. Van participar díhuit jugadors i, excepte per l'excessiu sol, que invitava a seguir la partida des de l'ombra dels arbres pròxims, tots es van mostrar satisfets amb la seua aportació esportiva i lúdica a les festes.
Això sí, eixe matí van tindre més públic de l'habitual. Probablement perquè a uns metres de les seues pistes de petanca es jugava el torneig aleví de futbol 7 i els pares, des de les grades del camp de futbol, s'aguaitaven de tant en tant a seguir amb curiositat el contrast entre ambdós terrenys de joc: infància enfront de vellesa, balons de cuiro enfront de boles de ferro, córrer contínuament enfront de caminar pausat i treball en equip enfront del joc en parella.
