Antoni Ferrer i Manel Alonso reciten els seus poemes a Octubre Centre de Cultura Contemporània
El dijous 29 de març a les 19.30 hores a Octubre Centre de Cultura Contemporània els poetes Antoni Ferrer i Manel Alonso van fer un repàs a la seua obra poètica dins del Cicle Poetes al terrat que organitza l'Associació d'Escriptors.
Antoni Ferrer va nàixer a l'Alcúdia de Crespins l'any 1943, va estudiar Teologia i Filosofia i des del 1978 és membre del Consell de redacció de la revista Saó. L'any passat va publicar en Edicions de la Guerra la seua Poesia reunida (1979-2006). La seua és una obra en què es combina el pensament més valuós de la tradició occidental amb formes de la cultura rural, tot construir un pont fructífer de solidaritat entre cultures i pobles, on ressona una veu profundament humana que recorre tots els matisos, des de l'escepticisme o la ironia l'entusiasme o la joia, i on les vivències personals abasten un poder simbòlic extraordinari. Entre altres ha obtingut el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia en les edicions de 1978 i 1983.
Manel Alonso va nàixer a Puçol l'any 1962. Ha conreat la novel·la, el conte, la narrativa infantil i la poesia. Ha fundat la revista de literatura L'Aljamia, així com la tertúlia literària Les nits màgiques del Django's i Brosquil edicions. La seua expressió poètica es recull de moment en quatre poemaris: Amb els plànols del record (1994), Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002) i una antologia Les hores rehabilitades (2002).
Com ha escrit Begonya Mezquita: ''La memòria esdevé en el treball de Manel Alonso motiu implícit i explícit del quefer poètic, eix central de l'activitat del poeta, de l'home que escriu com a enyorança (Els carrers absents revelen les plaques de l'enyorança), com a record (Amb els plànols del record), impossibilitat (Camí sense retorn), com el seu revers (Oblits, mentides i homenatges) i fins i tot com a moviment corporal (Un gest de la memòria). A través d'aquesta memòria que naix de l'observació íntima i externa, hi ha la voluntat de construcció d'un paisatge personal i col·lectiu''.
