Incoherències del toreig, amb PP i PSOE a l'alimó
Salva Ferrer, periodista, cronista taurí i col·laborador de la web municipal, esta setmana ens oferix una reflexió sobre l'actualitat taurina en el mes d'octubre. Este text es va publicar originàriament en el periòdic El mundo i ha sigut cedit per l'autor per a la seua publicació en la web de Puçol.
La societat que comanden Simón Casas, Nacho Lloret i cia ha organitzat a finals de la campanya una trobada de promoció amb xavals de les escoles de València, Alacant i Castelló. La semifinal d'este I Certamen a Castelló va tindre punts d'interés. Amb ramaderia de prestigi, Las Ramblas, i amb tele inclosa. Igual que censurem l'apagada taurina en RTVV, aplaudim la retransmissió. Amb la mateixa llibertat, encara que amb més goig s'escriu l'elogi.
Dins de la lògica joventut, l'alacantí Borja Álvarez no té mal aire. El valencià Román, pura frescor i varietat, vol fer de tot. Molt fet es va mostrar el castellonenc Vicente Soler, fill del matador amb el mateix nom, que té la seguretat de qui va sobraísimo. Va sorprendre l'aplom, la facilitat i la serenitat amb què va caminar per la plaça, orelles al marge. Portàvem molt bones referències seues. Es van ratificar. Jonathan Varea, que va desorellar a l'últim de Daniel Martínez, vol fer les coses lentament. I a pesar d'estar més verdet, són xavals amb la “L”, va agradar el concepte.
Alqueries va celebrar el seu festival el dimecres amb un Juli, cua i faenón immens, perfecte. La plaça plena, el poble bolcat. Julián no perdona ni un festival. Pena que no va haver-hi torejador de jònecs. Encara que fora un entrenament, vestits de curt, crida l'atenció que quan hi ha toreros que no acaben una temporada com mana Déu (per lesió, per oxigen, o per les dos coses) El Juli, que s'ha pegat un festí de toreig i glòria, està per a començar una altra.
Mentres les figures estaven de festival a la vesprada, en el Senat, al matí, el PSOE impedia en bloc la declaració dels bous com Bé d'Interés Cultural. No va haver-hi llibertat de vot com en el Parlament. El dijous, Ponce, Juli i Cayetano es van reunir en el Congrés amb els socialistes. El baix firmant està afiliat a l'escepticisme i al dubte metòdic de Descartes perquè en política cada gest es calcula en vots. La veritat és que el ministre Rubalcaba estudiarà el pas dels bous a Cultura. Costa imaginar alguns defensors del bou, amb l'habitual, oblidadissa i fal·laç retòrica maniqueísta, com digeririen que El Govern de Zapatero blindara la Festa. Gràcia cap: partidisme i política tot.
Esta setmana el mestre Esplá, genial sempre, deixava unes perles especialment per a aquells del PP que, en compte de tapar-se per discreció, brinden al sol per vanitat i cinisme. Sense modèstia a banda, algunes de les seues reflexions s'han apuntat en estes Torerías. "El PP ha estat ací molts anys i no s'ha molestat a recolzar els bous. El que no es pot fer és per un costat ajudar i per un altre embutxacar-se 1.000 milions per la plaça de Madrid. Si vol ajudar, que facen cartells de qualitat. No es pot dir per un costat quina meravella i per un altre assotar al bou. És incoherent”, sic Esplá en mundotoro. Per què a Madrid o en esta Comunitat, feus del PP, els bous depenen d'Interior o Governació (que és el mateix)? Per què es paguen cànons tan alts?
La culpa que el toreig estiga com està la té el món del bou, sempre creuat de braços, desestructurat i sense reflexos, que no sap el que es maneja, a on va ni el que vol. I, també, que els dos partits amb opcions de poder a Espanya, PP i PSOE, sempre s'han passat pel forro el toreig. Ambdós han governat amb suficient marge per a protegir el toreig d'estúpids, incultes i esclavituds electorals. No em crec a (quasi) ningú.
Escriu: Salva Ferrer
