Els taurins també saben encertar

Salva Ferrer, periodista, cronista taurí i col·laborador de la web municipal, esta setmana ens oferix una reflexió sobre l'actualitat taurina en el mes de novembre. Este text es va publicar originalment en el periòdic El mundo i ha sigut cedit per l'autor per a la seua publicació en la web de Puçol.

Esta és la crònica d'un èxit més anunciat a Alacant que a Castelló. L'empresa de Simón Casas va organitzar per al postres de la temporada un concurs de joneguers sense cavalls amb la participació de les tres escoles taurines de capital de província. La promoció en la ciutat va reflectir en els estesos el treball de Nacho Lloret per a abrigar un festeig que no va ser menor.

Perquè es va viure un bon espectacle. Jònecs quallats i braus del Parralejo. Cinc de sis. El cigró negre va ser el rabiós i altiu sext, que al matí era un fanfarró i a la vesprada un manso. Això passa amb gènere humà també. El 35, llistó preciós i amb coll, va ser de nota o de vaques. Les formes, la docilitat i l'expressió de brau en corrals van fer valdre la nostra aposta. Altres vegades, millor tapar-nos...

Entrada bona i gratuïta, dia esplèndid, els iaios amb els seus néts -la llavor, el futur-, gent jove i grups amb mocador prest per al seu candidat. A més, televisió present encara que sense un euro pel mig. Canal Sur, que està apostant per este tipus d'espectacles des de fa temps, paga una pasta per festeig. Ací el suport de Canal Bou és gens. I gràcies.

A més que els jònecs de sang jandilla van ser un luxe, els tres xavals també van estar a altura. El valencià Román va haver d'eixir a muscles, eixa espasa... És la millor versió que l'hem vist. Va haver-hi dos de sèries amb l'esquerra enganxades en Luceros i buidades en el Sidi Sant Joan, on es va hostatjar la toreria. Amb un punt de colzet gustós. L'alacantí Alberto Gila, que va entrar en la final sense torejar la semifinal (?) per baixa a última hora de Borja Álvarez, va estar més que digne. Verd però amb bona actitud davant d'un lot exigent i amb entitat. Algun va demanar una pulladeta.

El castellonenc Vicente Soler va estar magnífic. Sis orelles de sis possibles en el concurs. Té ofici amb catorze primaveres. Maneja el cap per a resoldre i té collons per a quedar-se. I connecta dalt. Varietat amb capot, exposició i soltesa amb els pals. Pot funcionar i avivar la història torera de Castelló.

Més. Els de llums seguixen amb la seua pretensió de sanejar l'estructura de la Festa. Falta fa. Esta setmana els toreros i la Mesa del Bou es van reunir amb la presidenta de la Comissió de Control de RTVE, la popular Luisa Fernanda Rudi. D'este encontre s'ha sabut que el PP presentarà abans del 15 de novembre una proposició no de llei per a instar el Govern a què es difonga i fomente la Festa en RTVE. Perfecte. Cal entrar en informatius, escrivim diumenge passat i present. De pas, el PP o la senyora Rudi -algú hauria de fer-li'l saber- també podria instar el Govern de la Generalitat a què donen bola als bous en RTVV, que ha xapat la informació taurina l'any del BIC. Telemadrid, una altra tele del PP, tampoc no té programa.

Ja en volguérem un Tendido Cero, exitàs en La 2 de TVE,  per a esta terra de bous en places i carrers. La Final a la qual al·ludíem es va televisar en diferit el dilluns en Nou 2 sense una trista promoció. Clandestí quasi. Ara l'afició entrega premis, organitza xarrades, taules redones i quadrades a tutiplén i, amb la que cau, no reivindica res.

Resulta estrident com des de la trinxera alguns disparen a RTVE, el director de la qual està consensuat per PP i PSOE (un matís), i, altres, fan la vista grossa amb Canal 9. És l'ombra de les sigles. Diners, diuen. Serà per austeritat en este ens, Vicente? Desinterés i desvergonyiment. Amb permís de Fernán Gómez: “a la merda”.

Escriu Salva Ferrer