Les Falles de l'AVE i l'IVA dels bous
Salva Ferrer, periodista, cronista taurí i col·laborador de la web municipal, esta setmana ens oferix una reflexió sobre la pròxima fira taurina de Falles. Este text es va publicar originàriament en el periòdic El mundo i ha sigut cedit per l'autor per a la seua publicació en la web de Puçol.
En mitja hora llarga de discurs dóna temps a dir moltes coses. Almenys a Simón Casas, que sap expressar-se i escenificar el missatge. Es porta bé amb l'oratòria, comunicació no verbal inclosa. De la roda de premsa dels cartells fallers —millor serà que en successives ocasions només puguem preguntar els periodistes i no mesclar xurres amb merines— l'empresari francés va clavar una idea. “Quan les entitats públiques sacrifiquen el 100% dels cànons, podrem produir l'espectacle majúscul que desitja l'afició”, va clavar monsieur Casas. “Estic fart d'escoltar que les entrades són cares. Els empresaris estem cosits a cornades”. Cornàs feia el fam als toreros i ara l'IVA i les crisis als empresaris.
Entre cànons, impostos, imposicions i fangs del sistema, l'aguda crisi, temporals de fred o pluja, els honoraris de les figures de veritat i el moment de molts toreros, als taurins moltes vegades se'ls hauria de reconéixer més el treball ben fet. Les Falles són un exemple. “No hem regatejat ni un euro”, va manifestar Casas a El mundo.
Abans que ningú vam escriure ací que faltava José Calvo. I ens recordarem més, servidor almenys, el dia que vegem fer l'entrada en comitiva a Rivera o Juan Bautista, que l'any passat va pegar un petard amb un lot per a eixir disparat com un coet... Perquè a Calb l'hem vist torejar com alguns anunciats no l'han faran en la seua vida. Una cosa no exclou l'altra. Ni el valent el cortés. Encara que ens dola, si la gran absència és Calvo, la fira és una molt bona fira. Hi ha hi Falles sense Juli, José Tomás, Joselito… I no va acabar-se el món.
Un altre fet important, que enllaça l'econòmic i el taurí, és que esta fira és la primera amb AVE, eixa realitat que unix dos ciutats, dos places de primera, dos aficions antagòniques. Caldrà analitzar l'impacte. I per descomptat, les obres de remodelació del cós de Monleón, que són un exemple que podria estendre per Ibèria. Quan ens cansem d'escriure que moltes places de bous estan antiquades, que no s'hi val a què un aficionat es gaste 50 euros en una entrada per a estar en un pam de ciment, això de València d'enguany és per a traure pit.
Ara, potser es porten fins a pals però la història i el temps dirà que, amb Alfonso Rus com a president de la Diputació, un dels emblemes d'esta ciutat li va donar la mà al segle XXI. I amb Rus, Isidro Prieto, el diputat d'assumptes taurins que més realitats va transformar en la seua gestió-mandat: el canvi en la direcció de l'escola; equilibrar i moderar un plec que ha de ser l'antesala d'un altre millor, tot siga dit; i la retransmissió de les Falles pel Plus per primera vegada en la història quan Madrid, Sevilla, Pamplona o Bilbao estan més que consolidades.
El propi Rus va dir el dimarts en la presentació del cartell de José María Cano que “està a l'espera” d'obtindre una resposta de la Direcció General de Patrimoni sobre el projecte de la coberta de la Plaça i va insistir en el fet que no es tracta d'un “capritx” personal sinó d'una bona manera de “optimitzar recursos”.
Som partidaris del cobriment. Per a no mullar-se ens mullem.
Escriu Salva Ferrer
