Francisco Damas: tres anys d'estudis per a jugar-se la vida en l'arena per 131 euros
Després de tres anys en l'Escola de Tauromàquia de València, Francisco Damas ha aconseguit complir dos dels seus somnis: torejar en la Fira de Falles i guanyar diners amb els bous. Això sí, va ser una correguda de jònecs sense picadors i només li van quedar 131 euros després de la correguda. Sens dubte, arribar a figura del toreig és un llarg i tortuós camí.
La seua família no li va deixar entrar en l'Escola de Tauromàquia fins que va complir els 17 anys, i no perquè els agradara la idea, sinó perquè tenien clar que un any després anava a dedicar-se a açò dels bous amb l'aprovació dels seus pares o sense ella.
Iluminada, sa mare, és la que més patix i, si pot, es queda a casa durant les corregudes de jònecs, perquè el temor pot més que l'amor al seu fill. “A Castelló ella no va vindre” -assegura Paco, el marit d'Il·luminada-. “Però a la Fira de Falles no li va quedar més remei que acudir i ho va passar molt malament. Jo… bo, em vaig acostumant, perquè algú ha d'acompanyar al xaval a tants llocs com hi ha d'acudir per a preparar-se”.
El xaval, que ja té més de 20 anys, seguirà en l'escola fins a complir els 23. Allí acudix tots els dies a entrenar, excepte e les èpoques en què aconseguix alguna correguda de jònecs pels pobles d'Espanya o França, o l'època hivernal, que es dedica a recórrer la ruta dels temptaders: “al febrer i març hem estat temptant a Andalusia i Extremadura. És important el contacte quotidià amb els bous i Francisco s'encara a ells sempre que pot”.
Els encara sense por, però assaonar-se és car: cal viatjar, menjar, allotjar-se i la pensió de Paco dóna per a poc més, així que Francisco Damas intenta treballar com a administratiu a temps parcial, a més de l'escola i dels temptaders. I tot mentres espera que li isquen corregudes de jònecs: l'any passat va triomfar a Xàtiva (on va tallar dos orelles), a Requena (un altre trofeu) i va realitzar faenes notables a Utiel, Cardona i Nimes, encara que sense obtindre el preat trofeu.
Precisament de Nimes guarda son pare un record agredolç: va cobrar 2.000 euros per la correguda, però el torejador de jònecs va haver de pagar l'autopista, els peatges, la gasolina, l'allotjament, el mosso d'espases, la quadrilla de banderillers i l'hotel per a canviar-se abans de la correguda. Total, la faena li va suposar Francisco Damas jugar-se la vida i pagar 300 euros de la seua butxaca.
Potser per això el jove torejador de jònecs de Puçol va acabar decebut després de la correguda sense picadors de Falles en el cós del carrer Xàtiva. El primer jònec va ser excel·lent, va entrar bé al capot, li va posar inclús les banderilles i va tallar una orella. “Però el segon era massa mansuet i se n'anava, pel que Francisco no va poder fer una bona faena” -recorda son pare-. “Els seus professors de l'escola li van animar perquè van veure que no es podia fer més amb el segon jònec, però Francisco volia eixir per la porta gran i, encara que va arriscar, no va poder ser”.
Arriscar la vida sense garanties d'un bon resultat i, per descomptat, sense una paga extraordinària. Eixa és la vida de l'etern aspirant a figura del toreig. Francisco Damas va cobrar els preceptius 2.000 euros per la seua correguda de jònecs en Falles, però després de pagar l'hotel, el mosso d'espases i la quadrilla, no més van quedar 131 euros per a ell. És la primera vegada. Ja pot dir que alguna vegada ha guanyat diners amb els bous, encara que 131 euros no és precisament un sou per a algú que ix a l'arena a jugar-se la vida davant d'un bou o un jònec, igual dóna.
Francisco Damas continua el seu llarg aprenentatge, amb la mateixa il·lusió que el primer dia, amb les mateixes ganes que quan era un adolescent, però amb la gran experiència acumulada al llarg del temps. De la seua dilatada formació ja hi ha una cosa que mai oblidarà: arribar a figura és un llarg i tortuós camí.
Potser per això només arriben uns pocs.
Fotos: Paco Sevilla
