Fira de Falles: de somni Manzanares, de malson Sant Josep
Un succés. Al pur, que es presumia bon havà, el toreig li va matar, en sec, l'aroma. El ciment de la plaça restaurada, la crossa, el bou, les gents... estaven calats de bellesa. De Manzanaress: JMM. Que bell és veure torejar bé! La presentació de la tela, el cite subtil, més enganxat que tocat: prestància, majestat, elegància. En fi, el toreig.
Va haver-hi muladassos al bon quint cuvillo, emocionalment, d'orgasme. Enorme un de pit, cim, fins a la musclera contrària; un altre quasi va ser un cercle perfecte, redonesa en tots els racons.
Naturals, dretassos; sublims, lànguids. Infinit el tremp suprem. Toreig al ralentí, cor palpitant a mil. No havíem vist torejar tan bé a Manzanares. Ací no li hem regalat ni un elogi. I hui, ja veuen, estaríem parlant d'eixa faena fins al final de l'article. Ací residix també la mal·leabilitat de la independència, que fluctua segons els fets. Els mèrits. A este torero cal exigir-li el màxim. Si és capaç i té el que es necessita, per eixa senda es posarà en figura del toreig. Amb el bou, de veritat, i no amb titulars de lloguer.
També va fallar l'espasa del Juli, que, com JMM, s'haguera pogut anar a coll amb tres orelles de sobirania i poder. Un Juli “enciclopèdic”, sic mestre Barquerito, s'enfibró amb un bou brau de Victorino i va fer passar per la pedra, pels seus ous, al cabró sext. És una altra galàxia.
El tacte sedós d'El Cid i l'autoritat de Perera se'n van anar en volandes amb els enclassats capejades. Una orella de molt de pes, honra i compromís va tallar Tomás Sánchez, fet un tio amb una tia d'Adolfo. Amb fatxada i asprors. Hi ha hagut vimen per a millors cistelles: un sextet desaprofitat de fuenteymbros, ferro de què fugen les figures. Tres d'Alcurrucén i una cima de Jandilla, del que es deduïx -res de nou- que Rivera està per a Port Banús.
La fira haguera computat millor amb espases esmolades i amb toreros amb més fam. S'han tallat orelles, mer dada: Rivera, Fandi, Leandro, Tejela, Bautista. La de Vicente Barrera, per pes, tampoc haguera comptat molt de no ser l'última de les seues Falles. Però de Barrera sí que queda un solatge, una història i el bagatge d'un torero de personalitat aclaparador. “Ara que te'n vas, gràcies”, li ha escrit Villaverde. Se subscriu, Paco. Gran dimensió d'Abellán, molt ferm. Mora, Díaz, Pineda, Rafaelillo...
Però el pitjor va ser la cabronada (mala passada, acció malintencionada o indigna, diu el DRAE; contra la Festa, dic jo) del 19. Empresa, ramader, veterinaris, l'autoritat? Enrique Ponce i el seu entorn. El mestre de Chiva no ha de vindre a València amb això davall el braç. A Bilbao, mata la més seriosa sense tant d'escàndol repetit. Per això escrivim en un llibre homenatge a Ponce, que el valencià, en Bilbo, pesa més que Iribar en Sant Mamés. Per a més inri, això de Les Rambles es va televisar pel Plus i per Canal 9. Per a propagar bé la cagada el dia del patró. Castella no va salvar la vesprada. Els antitaurins no ho brodarien millor.
De públic, en la inauguració es va penjar el “no hi ha bitllets”. El sol es va esgotar els dies 13, 17, 18 i 19, matí i vesprada. Els torejadors de jònecs amb “D”, Duffau, Del Alamo i Duque, van tallar orella. A cavall, Cartagena i Leonardo, a coll, van segellar el més transcendent. De plata, Javier Ambel amb les banderilles -i va bregar- cima.
Estranya que el triomfador dels premis de la Dipu siga Manzanares, que va fallar amb l'acer. Sort suprema l'anomenen. Cid i Perera van obrir la porta del triomf. Al juliol del 2009, José Luis Moreno i José Calvo van eixir a coll i els premis al triomfador i a la millor faena van quedar deserts. No hi ha res més desconcertant que un criteri ambigu. Sense entrar en la lletra xicoteta de premis més concrets. Morante i la seua capa, Silveti i els seus passades, Ambel i els seus pares...
El passador èpic ho va posar Alberto Aguilar, que va protagonitzar el més heroic de la fira. Amb una cornada en la tíbia, invàlid, el torero va aguantar marea i va matar el seu agressiu adolfo. Amb una orella de llei i pel seu propi peu se'n va anar a la infermeria. El doctor Cristóbal Zaragozá ens va dictar el comunicat metge quan encara sonava la sirena de l'ambulància. La música que honra als toreros amb collons.
Escriu Salva Ferrer
Fotos Vicent Bosch
Article publicat originàriament en el periòdic El mundo
