En els bous no hi ha ningú Barça-Madrid
Fa dos anys, diumenge de Passió com hui, vam titular este article: “El sistema necessita una resurrecció”. Dos anys després, i potser vint més tard també, es podrien subscriure les mateixes valoracions. Els mateixos vicis. No canvia el panorama.
Sevilla continua manant en Pasqua. Morante, Juli i Manzanares estrenen hui la temporada en La Maestranza amb la de Daniel Ruiz. Distint ferro però mateix cartell que en Sant Miquel, amb el petard dels zalduendos de Fernando Domecq, germà de Juan Pedro Domecq, ramader tràgicament difunt dilluns passat en accident de trànsit.
Jo no vaig conéixer, el que és conéixer, a Juan Pedro. Sí el vaig tractar en labor periodística i em vaig fer una idea en el pla curt. Juan Pedro era un boig del bou, de la seua millora en la selecció, el maneig i el toreig. I un senyor, de verb precís i reflexiu. Ramader impopular per als sectors durs, molt volgut pels professionals.
Recorde a Casa Roberto, santuari poncista i de l'exquisit arròs -és un fet i no publicitat encoberta- estar mitja hora per a triar un vi amb Borja Domecq i Ricardo Gallardo esperant en la taula. Juan Pedro i els seus bous han sigut moltes vegades la diana davant dels que hem desfogat el nostre desencant per bou buit d'emoció, de feresa. Ell va parir el concepte de “bou artista” que tant va posar a parir a molts les vesprades de fracàs, de bravura aigualida i alquímia fallida.
Però hi ha grans faenes per a la història, d'amalgama perfecta, amb braus juanpedros. I fites, com l'etern homenatge a la verónica que Morante li va fer en vida a Juan Pedro davant del bou Alboroto en Laes Ventas. El seu llegat com a criador i creador està des de temps hi ha en la història de la tauromàquia. Descanse en pau.
Serolo continua perfilant una fira de Fogueres que es presentarà al maig. Entre els toreros, segons Carlos Rodríguez, “està prevista la presència de Ponce, Juli, Manzanares, Morante, Cid, Castella, Perera, Fandi, Talavante o Luque”. Cinc ferros eixiran de Garcigrande, Juan Pedro, Buenavista, Santi Domecq, Torrestrella i Ordi. Possiblement entre Vicente Barrera, que es despedix enguany.
Per cert, no deixen de passar per la magnífica exposició, L'elegància del valor, que sobre Barrera està oberta a València fins al 13 de maig en la Fundació Cajamurcia. Enhorabona a la seua delegada, Lola Narváez, per la labor de promoció i defensa de la Festa.
El torero valencià Tomás Sánchez es recupera favorablement després de patir una volantí mentres matava un bou a porta tancada en una ramaderia albacetenya. El de Rocafort es va fracturar una costella però, segons ha assegurat el propi matador a El mundo, estarà a punt per a reaparéixer el pròxim 1 de maig en la seua confirmació d'alternativa en Las Ventas.
Després de la final de Copa del Rei a València ens queda la sensació que en el món del bou no són capaç d'ajuntar al Madrid i al Barça del toreig en un duel. En amistosos som experts perquè s'ha acostumat a l'afició a jugar amb el baló desunflat. No dic que antireglamentari però sí que desvirtuant l'emoció i l'autenticitat de la Festa. Els clàssics en el bou són les fallades de sempre.
La bona nova és que a la tauromàquia l'han declarat a França Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El primer país que ho fa. Mentrestant, en esta Espanya acomplexada i corrupta caminen arreplegant firmes per a salvar la Festa a Catalunya, emblema del cosmopolitisme. Gol de França. I bona passada de Sergio Ramos amb la capa de Morante.
Escriu Salvador Ferrer Bayarri
Article publicat prèviament en el periòdic El mundo
www.elmundodelastorerias.com
