Els triomfadors de Sant Joan a la foguera
La lletra xicoteta -o la gran, que dóna igual- del plec d'Alacant ha provocat que Rubén Pineda, triomfador l'any passat, quede fora de les Fogueres d'Alacant. Es coneixien les cornás de la fam, les dels despatxos, les que donen necessàriament els bous, que per a això estan els banyons que es volen íntegres…
Més estranyes són les cornades d'un plec. Realisme màgic llevantí. El Juli, per desacords amb l'empresa, també fora. No hi ha un plec que dicte que el triomf i la sang valguen per la contractació automàtica. Això no.
Els retocs de les Fogueres s'han originat per a complir l'apartat 9.2 del plec, que establix: “Els cartells de les corregudes de bous es confeccionaran amb, almenys, dos matadors del Grup Especial i amb ramaderies que es troben incloses entre les 25 primeres de l'escalafó de la temporada anterior”. Les etiquetes sempre pervertixen la justícia i destrossen la realitat.
La Fira de Julio va prenent cos. El 13 de juny s'obrirà un període de renovació d'abonaments que conclourà el 3 de juliol. L'empresa no para de rebre peticions d'entrades i nous abonaments. La bústia del gerent, Nacho Lloret, bull; tal vegada explote. Després de la notícia bomba de la reaparició de José Tomás es va articulant la fira, com és habitual, per dalt. És possible que es reduïsca una correguda de jònecs i s'augmente una correguda de bous -això s'està estudiant- per a rematar un serial que de per si té ja, amb el de Galapagar, molt d'acabament i tot l'al·licient. Hi ha emparaulada una correguda de La Quinta, que en un hipotètic cartell amb de la Rosa, José Calvo o Tomás Sánchez a ningú faria esgarrar-se les vestidures. Els tres han fet mèrits. De sobra.
Una altra cosa és com reaccionarà en les negociacions l'entorn Ponce davant del corral ocupat de tomasismo. L'empresa Casas té la intenció que estiguen tots: el mestre de Chiva, Juli, Morante, Manzanares, Perera…
Esta setmana era clau després que diumenge passat, a penes començar, l'autoritat “competent” es passara la categoria de Las Ventas pel forro. Mal senyal que els antitaurins de dins colen la cabra en la capital. Com va passar i passa en Falles i ni diguem a Castelló per Magdalena. I passarà, taurí i desvergonyiment per mitjà de, en les Fogueres d'Alacant. La idiosincràsia llevantina, condescendent i amable, meninfotisme antropològic i crònic, és caldo de cultiu perfecte per al frau. Fins per a anar a votar.
El cas és que Talavante i Manzanares han tornat els focus a Sant Isidre després d'això de josétomás. Talavantazo massís a esquerres i monument a l'estocada cima de l'alacantí, que va valdre una Puerta Gran exagerada. Dos eixides a coll seguides. Madrid ha ratificat el gran moment de la renovada tauromàquia de Manzanares i ha acreditat, enèsima la vegada, la brutal tauromàquia d'El Juli. El toreig és una revàlida constant. A capacitat, a toreig perfecte, a poder, a manar, a governar… això de Juli és Història en present.
En este context, faltava José Tomás… José, Julián o José Antonio formen un trident estel·lar que entronca amb tota la història de la tauromàquia. En la revista 6bous6, ha escrit el mestre Federico Arnás sobre Julián: “No hi ha res més gratificant que ser conscient del que tenim la sort de viure”. Això sí, que no es de més peu a què els aficionats s'indignen més que els del moviment 15-M, dia de Sant Isidre. Quines raons tenen.
Escriu: Salva Ferrer
Foto: Alberto de Jesús
