Balanç de la temporada taurina a Puçol: molt de treball, ferros famosos, cap contratemps
“Bé està el que bé acaba”, resa el dita popular. De moment, ho vist fins ara pareix que va per bon camí, encara que també és veritat que mai plou a gust de tots.
La temporada va començar amb èxit amb motiu els festejos de Sant Antoni, on els tres bous del marqués de Domecq van estar a l'altura de les circumstàncies, tant en quan a presència com al seu joc.
Després d'un llarg parèntesi de quasi cinc mesos, a principis del mes de juny es va celebrar la XI Setmana Taurina Vila de Puçol, amb el triomf, per segona vegada consecutiva, de la ramaderia castellonenca La Espuela, seguida per Miguel Parejo, ramader de Cabanes, i els catalans Germans Margalef. Per tant, estes tres ramaderies tenen dret a participar en la pròxima edició.
També mereixen menció especial, de manera individual, el premi al millor bou en puntes, que va ser Sevillano de La Espuela; el millor jònec, Orgulloso de Miguel Parejo; la millor vaca, Rondallera de Miguel Parejo; i, finalment, el millor bou embolat, que va ser per a Pesetero dels navarresos Germans Magallón.
Després arribava un dels plats forts del calendari taurí local, el tradicional bou de Sant Joan. Com a complement, se sumava la inauguració de l'anhelat porta gran antiretrocés i dos noves barreres verticals, que són les que millor s'adapten a la futura normativa taurina.
Quant al merament taurí, la Comissió del 7 de setembre, organitzadora de l'esdeveniment, va desencaixonar un bou d'El Torero, un altre de Torreherberos i l'últim de Guadalmena.
Després de Sant Joan, li va tocar el torn al carrer Ildefonso Fierro i adjacents amb els seus habituals festejos taurins que, per segon any, organitzen la Penya El Barranquet. Per a l'ocasió van adquirir un bou de Contreras i dos de la sevillana Hato Blanco, que van ser desencaixonats en la vesprada del 6 de juliol. El dissabte 13 van ser les caps de Germà Vidal les protagonistes d'una brillant i entretinguda jornada taurina.
La Comissió d'Hostalets va optar enguany per la quantitat i amb algunes ramaderies de prestigi per als seus dos dissabtes, 20 i 27 de juliol, destacant el prestigi de Torrealta, Núñez del Cuvillo, Mari Carmen Camacho, Rosada de la Cámara o Vegahermosa, entre altres.
Enorme l'expectació que va despertar un any més el nostre 7 de setembre, perquè al poder de convocatòria de la data s'unia el cartell dels bous a desencaixonar, tant per la seua procedència com la seua presentació, ja que parlem de les ramaderies El Torero, Adolfo Martín, Puerto de San Lorenzo i Conde de la Maza. Junt amb ells, a la nit es va embolar un de Peñajara, tots ells ferros àmpliament coneguts dins de la cabanya brava espanyola.
Poc que destacar del dissabte 14 de setembre, exceptuant l'acceptable joc del bou Embrujadillo, de Sancho Dávila, que va complir tant a la vesprada com en l'embolada nocturna.
Com a dada a destacar del primer dia de bou de la Penya Taurina El Barrio, va ser l'única ocasió en què van actuar les caps del ramader local Jaume Bosch El Saliner (si exceptuem alguna aparició esporàdica en la setmana taurina). Crec que és un dada a tindre en compte per a l'any que ve.
D'altra banda, molt bona la presentació dels dos bous que es van soltar, pertanyents a les ramaderies de Vegahermosa i Jandilla. També els dos bous de Jandilla del 28 de setembre van donar un bon joc i considerem que la penya pot satisfeta pel seu programa, tant taurí com festiu, i amb ànims per a afrontar el 2014.
Pel que fa a l'Avenida, que encara no s'ha celebrat quan escrivim estes línies, anuncia bous de Jandilla, la Casa Domecq i Torrealta. A priori, un bon cartell.
Això sí, com a opinió personal, creiem que el temps en el carrer dels bous després de les embolades no ha de prolongar-se més del que és necessari, sobretot quan els bous no responen, perquè això provoca que el públic s'avorrisca i no arribe a veure les embolades finals. Una cosa que succeïx en molts dies de bou i no sols ací a Puçol.
A nivell general, destacar també el nou equip mèdic que ens acompanya tot l'any, Ambulàncies Vallada, pel seu saber estar i la seua professionalitat, encara que gràcies a Déu, fins al moment no ha fet falta el seu indubtable potencial tant de tècnic com humà… i que dure.
Informa: Salva Almenara Marsaga


