Es jubila Paquito, l'home tranquil que donava color i seguretat als bous
S'anomena Francisco Planells Puchol, encara que eixe nom poc diu als veïns de Puçol. No obstant, si diem que es tracta de Paquito ''l'aufegaet'' ràpidament ens ve a la ment la imatge d'un home alt, espigat, seré, sempre amb el somriure en la cara, vestit amb la camiseta de la comissió taurina de torn... i amb les claus de tots els caixons en la mà.
Durant molts anys ha sigut l'home de les claus, la persona sense la qual no es podia obrir el caixó del bou i, per tant, no podia començar la festa. De la seua bona relació amb totes les comissions que han passat pel municipi dóna bona idea el que sempre va vestit amb els cridaners colors de les camisetes de cada comissió, és la seua forma de donar-li color a la festa. En els seus més de trenta anys dedicat al bou al carrer ha vist de tot, encara que preferix recordar com s'ha portat de bé amb tot el món.
Divendres passat 13 de maig es jubilava i l'Ajuntament li rendia un xicotet homenatge en companyia de la seua dona, Luisa Ruiz Salmerón. Per a Paquito comença ara una nova vida, en la qual potser podrà dedicar encara més temps a la seua gran passió: els bous.
*****
-D'on ve el malnom de Paquito ''l'aufegaet''?
-Sent xiquets, quan eixíem del cole ens n'anàvem a nadar a un clot que hi havia en la séquia major, prop del pou. Una vegada quasi m'ofegue i des de llavors tot el món m'ha anomenat així.
-Hi ha hagut molts canvis en els trenta-tres anys que has treballat en els bous?
-En realitat el meu treball va ser primer amb la Germandat de Llauradors i Ramaders, després amb la Cambra Agrària i finalment amb l'Ajuntament. Però més enllà d'anar amb el tractor, a mi el que m'agraden són els bous, per això sempre he estat lligat a la festa. I sí, ha canviat molt, perquè abans es posaven carros, bigues, portes velles i en qualsevol lloc es feia el rogle... curiosament, mai passava res.
-Ara hi ha moltes més mesures de seguretat.
-Imagina't, abans portava tot el meu material de treball en una bicicleta. Ara porte la furgoneta plena i quasi no em cap: caragols, cadenes, reblades, claus, cartells anunciadors...
-Sabran apanyar-se les comissions sense tu?
-Hem estat parlant de continuar col·laborant amb la festa i, de fet, les barreres ja les he deixat muntades, però ara en Sant Joan serà la primera vegada que no estiga organitzant el muntatge de les barreres en molts anys.
-Quin és el treball habitual en un dia de bou al carrer?
-La vesprada anterior es munten les barreres, durant la matinada les revisem i poc abans de les huit es tanquen les últimes per a la jornada matinal. També ens ocupem de l'arena en la plaça i de la seguretat dels caixons. Quan finalitza el bou, ja de bon matí, ens encarreguem de llevar les barreres, els pilars, netejar d'arena els carrers... i ja fins al següent dia de bou. Al finalitzar la temporada, es desmunten les barreres i es guarden classificades en el magatzem... encara que a mi no em fa falta estudiar-les molt, quasi em sé de memòria on van les barreres en cada un dels recorreguts.
-Només tu pots obrir els cadenats dels caixons?
-Sí, les claus dels cadenats sempre les porte jo. Encara que això va començar a fer-se en la dècada dels noranta, perquè abans els caixons no portaven cadenat, fi
