Art valencià: ballant amb bous
Potser va ser una insolació provocada pels minuts acumulats en la plaça Joan de Ribera esperant el chupinazo. Potser va ser l'alegria provocada pels gots de sangria acumulats al llarg del cercavila realitzat fins a arribar al poliesportiu. Potser, simplement, que era l'inici de la segona Setmana Taurina i es respirava eufòria per tot arreu.
Este cronista no arriba a comprendre els motius, però la veritat és que el 24 de juny, cap a les set i mitja de la vesprada, u tenia la sensació que eixir a la plaça i jugar amb les vaquetes era cosa fàcil. Quasi, quasi una tasca de xiquets.
Allí estaven Chupi, Jota, Majete, Seco i Juno, acompanyats d'alguns il·lustres retalladors de Puçol, per a demostrar que el seu compromís amb els bous (o les vaques, tant fa) és una miqueta més que un idil·li.
Durant la primera part de la seua ''Exhibició d'art valencià'', estos jóvens van fer les acrobàcies més increïbles amb el bestiar que compartia cartell amb ells en la plaça: rebre'l de genolls, esquivar-lo de genolls, botar per damunt amb ajuda d'una perxa, botar sense perxa, rodejar-lo, marejar-lo i, finalment, enviar-lo als corrals absolutament esgotat... el bestiar, no ells.
Però això era només la primera part... i eixa era la part seriosa!
Un descans per a reposar forces, el respectable, i per a maquillar-se, els artistes. I torna a començar. Però amb un to molt distint: per a començar, els artistes ixen maquillats de pallassos i repartint caramels al públic. I per a continuar, alguns artefactes del mes curiosos: engrunsadores, capots, motos...
I quina segona part! Una de les vaques va acabar tombada en l'arena, amb els rodadors tombats al seu voltant, a penes a uns centímetres, rodejant-la i demanant-li tranquil·litat. L'altra, bé, l'altra va ser treta de la plaça a braços dels mateixos rodadors: després de perseguir inútilment un parell de motos durant diversos minuts, la pobra va caure esgotada en l'arena i ja no va poder tornar a alçar-se.
Potser va ser una insolació provocada pels minuts acumulats en la plaça Joan de Ribera esperant el chupinazo. Potser va ser l'alegria provocada pels gots de sangria acumulats al llarg del cercavila realitzat fins a arribar al poliesportiu. Potser, simplement, que era l'inici de la segona Setmana Taurina i es respirava eufòria per totes bandes. Però la veritat és que u va eixir de la plaça amb la sensació que l'art valencià potser no siga art amb majúscules, però sens dubte el que assistix a una exhibició d'estos jóvens artistes no pot apartar la vista un minut: podria perdre's una imatge absolutament insòlita.
