Juan Àvila, Luciano Núñez i Salvador Ferrer: tres enamorats dels bous compartint taula

Luciano Núñez: tretze anys com a torero de plata, potser el millor en la seua categoria amb el capot i un home a qui li agrada escoltar, perquè continua deprenent. Hui és l'apoderat de Juan Àvila... i una persona a qui li encanta dir les coses clares.

Juan Àvila: adolescent, senzill, humil, conscient i molt modest. Li queda molt per a arribar, però ja volgueren molts arribar a on ell està ara. S'ha convertit en una bola de neu, cada dia és més gran i s'està convertint en el millor ambaixador del nostre poble... igual que Pepe Claramunt és un símbol en el futbol, Juan ho és en els bous.

Salvador Ferrer: cronista taurí en distints mitjans, periodista i coautor, entre altres publicacions, del llibre ''Pepe Claramunt, història del futbol a Puçol''. Un jove que viu els bous i que, a dir dels que el seguixen, és d'aquells que no sols escriuen i parlen, sinó que també escolta... una cosa clau per a continuar deprenent.

Estos tres autèntics monstres de l'art del toreig, cada u en la seua especialitat, es van donar cita la vesprada del dimarts 2 de setembre en el saló d'actes de la Casa de Cultura per a, en principi, donar-nos a conéixer un poc millor la figura de Juan Àvila i, al final, delectar-nos amb un debat brillant, tens, sucós... però sempre dins dels límits d'una exquisida educació.

Va obrir el teló l'Emissora Municipal de Televisió, que s'està convertint en un aliat imprescindible de qualsevol presentació d'envergadura, amb un vídeo en què s'arreplega la trajectòria humana i professional de Juan Àvila.

Un brillant treball de realització, ben documentat pel mateix Salvador Ferrer i amb una excel·lent locució a càrrec d'Enric Esteve.

A través d'este reportatge de deu minuts vam poder descobrir que Juan va nàixer a Puçol en 1985, va tindre els seus primers contactes amb el bou de carrer i immediatament amb el de plaça, va entrar en l'Escola de Tauromàquia de València, on va començar a participar en els seus certàmens en el 2001, va debutar al juny del 2002 a Xàtiva on va matar el seu primer bou i va eixir a coll, va rebre al març del 2003 el trofeu al torejador de jònecs més destacat de València, va ser a més el triomfador de les falles... i ací va aparéixer Luciano Núñez per a convertir-se en el seu apoderat.

''No cal que li tire baralles'' -afirma satisfet Luciano Núñez- ''per la meua cara ja sap si ho està fent bé o no''. Amb esta rotunda afirmació començava el madrileny, encara que valencià d'adopció, el seu espectacular roda d'intervencions.

Des d'eixe moment Juan Àvila va passar a un segon pla en la taula, demostrant, com quasi tots els artistes, que el seu fort no és parlar de la seua obra, sinó exercir-la, pel que a penes vam poder disfrutar un parell d'intervencions del joneguer, encara que això sí, van servir per a deixar molt clara la seua professionalitat: ''és important deixar la targeta de visita, d'ací que en els primers passades cal cridar l'atenció i deixar clar el públic que véns a la plaça a donar-ho tot''.

L'etern xoc entre la premsa i els apoderats, la premsa i els empresaris taurins, la premsa i els toreros. Tots els temes que un podia esperar van ser tocats, i molts altres que alguns només s'atrevixen a tractar en cercles més reduïts, i no davant de cent cinquanta espectadors, molts d'ells grans aficionats o professionals, com Oscar Bustos, que no va voler perdre's l'envit.

''L'envol de Juan ha de ser meteòric, perquè tots no tenen la possibilitat de ser fill d'un famós: si en les primera fires de 2004 triomfa, en el 2005 pot arribar a ser torero''. Luciano Núñez té clar quin ha de ser la carrera d'Àvila: ''és preferible debutar amb cavalls a Nimes i Olivenza, per a restar pressió a València''. Però aconseguir-