Voluntaris camí a Guatemala: Nervis, ganes i sobretot vocació
Marina García, Nuria Villalba, Xavier Alcàsser i María Mateu són els 4 voluntaris de Puçol que el dilluns 26 de juliol van agafar l'avió cap a Guatemala, on romandran un mes prestant ajuda humanitària. Dos estudiants de 20 anys, la presidenta d’ADIS i un conegut artista de Puçol. Tots tenen en comú el voluntariat i en aquesta entrevista ens mostren les seues inquietuds.
P. Bueno, d'ací a no res us aneu un mes a Guatemala Quines sensacions teniu? Nervis?
R. Marina. No, jo ja tinc moltes ganes que arribe el dia de volar cap a Guatemala.
R. Nuria. Jo estic nerviosa perquè veig que arriba ja el moment i em dóna un poc de por el vol però tinc ja moltes ganes d'arribar allí.
P. Nuria, tu l'any passat ja vas voler anar de voluntària no?
R. Nuria. Sí, jo volia haver anat a Panamà però a última hora amb els papers en la mà i tot no em vaig poder anar perquè ma mare tenia por... ja veus, que és una ximpleria, no ens va a passar res però mira, al final em vaig quedar ací i enguany si que l'he convençut, ja per fi ha entés que no és perillós ni res i em vaig A Guatemala!
P. Què és el que aneu a fer allí com voluntaris? En què aneu a col·laborar?
R. Xavier. Treballarem amb els combonians en els projectes que ells tenen ja en marxa. Ens anem amb més gent de Granada, som 10 en total i anem a estar un mes i allí hi ha una divisió de combonians homes en San Luís, en el Petén; i una de dones en els suburbis de Guatemala ciutat. Llavors farem una partició en una missió i en una altra i a partir d'ací se programaran activitats als llogarets rurals en el cas dels homes, i en el cas de les combonianes dones a Guatemala ciutat per a treballar en barris, però jo crec que sobretot el que farem serà treballar en llogarets rurals de la zona del Petén.
P. Però sabeu si la vostra ajuda va a anar més encaminada a xiquets o a ancians? o si tirareu una mà en hospitals o en escoles?
R. Xavier. Anem a estar amb xiquets sobretot. La idea és al matí fer activitats amb joves i xiquets i a per la vesprada anar a parlar amb les comunitats a nivell de pares de família i ancians. Però volem fer també activitats que engloben un poc la interrelació entre ambdós grups, perquè no siga tota l'estona treballar amb ells per separat, sinó poder implicar a tota la comunitat en les activitats que portem a terme.
P. I vosaltres que sou més joves sabeu bé quin és la situació que es travessa a Guatemala? En què voleu ajudar-los?
R. Marina. Jo crec que més o menys sí sabem el que hi ha però clar no ho hem vist, supose que ens sorprendrà encara més quan estiguem allí. I en el meu cas a mi el que m'agradaria aconseguir amb aquest voluntariat és fer que els xiquets es divertisquen amb nosaltres i s'obliden un poc del que tenen allí.
R. María. Per la meua banda l'objectiu és aportar el nostre granet d’arena, ajudar-los amb la nostra experiència. Ells viuen en una realitat distinta a la nostra, tenen unes necessitats diferents a les nostres... i cadascun de nosaltres té unes experiències viscudes que també són diferents i l'única cosa que volem és aportar eixes experiències i esperar que a ells els servisca d'alguna cosa.
P. Segur que si perquè alguns teniu molta experiència i de fet no és la primera vegada que aneu de voluntaris a altre país, no és així?
R. Marina. Sí, María i jo vam estar a Panamà però de totes maneres jo crec que enguany serà distint. L'any passat vam estar a la ciutat, en un barri molt perillós d'allí de Panamà i en canvi ara anem als suburbis i supose que serà molt distint.
P. I si enguany repetiu imagine que és perquè us va agradar l'experiència, no?
R. María. Sí ens va encantar, però és que cada viatge és diferent, va a ser una nova experiència, totalment distinta a l'anterior. Com diu Marina l'any passat vam estar a la ciutat i ara està enfocat a la selva, evidentment canviem de comunitat... en la ciutat de Panamà vam estar en una institució, teníem llits... teníem una condicions bastant bones. Enguany anem al que és la selva, a veure els llogarets, amb que et diga que ens duem sac de dormir t'ho dic tot, l'aventura va a estar assegurada.
P. I a la resta com us va sorgir la idea d'anar-vos a Guatemala de voluntaris? Us va costar decidir-ho o va ser tal dit tal fet?
R. Nuria. A mi no em va costar gens decidir-me, perquè jo l'any passat ja em volia haver anat a Panamà i quan em vaig assabentar del de Guatemala de seguida em vaig apuntar. Érem uns 14 els quue volíem anar-nos de voluntaris però clar les places eren limitades, l'Ajuntament no podia pagar tants bitllets d'avió, així que es va fer un sorteig i a mi em va tocar la primera.
R. Xavier. Quina sort! A mi és que no em va tocar en el sorteig, els va tocar a uns altres. El que passa és que després es van tirar arrere perquè això d'anar-se a un país del Tercer Món sembla molt bonic però després a alguns els va entrar la por i llavors em va tocar a mi.
P. I el tema de les vacunes com el dueu? Us heu posat moltes?
R. Nuria. Sí, sí, de la ràbia, de l'hepatitis A, també ens han donat tractament per a la malària... la febre tifoidea...
P. I açò de ser voluntaris és una cosa que es duu dins? És a dir, vosaltres practiqueu el voluntariat tot l'any?
R. Nuria. Sí, bé jo estic amb ADIS (Associació de discapacitats), vam baixar a la platja amb ells, i després pugem al centre Martínez Coll al taller, a l'escola d'estiu d’ADIS. A més, jo he estudiat per a dedicar-me a açò, sóc tècnica d'atenció soci sanitària i vull fer ara educació social, o siga que per a mi açò em ve de vocació.
R. Marina. Jo he estudiat integració social i vaig a començar educació social. I la veritat és que ajude en tot el que puc, és una cosa que m'agrada... ahir vaig arribar d'un campament en la presó de Picassent, on he estat amb un grup de voluntaris col·laborant i ajudant als presos.
R. María. Bueno, jo sóc la presidenta d’ADIS, és el tercer viatge que faig, he estat a Nicaragua, després a Panamà i ara Guatemala... i durant l'any doncs tots ajudem en el que podem.
R. Xavier. Sí ajudem en tot el que podem, jo ara estic en la Escola d’Estiu amb els xiquets i en temes d'educació vial... som voluntaris en la mesura del possible.
P. Bueno vosaltres dueu el voluntariat totalment interioritzat però de totes maneres heu fet uns cursos de preparació, no?
R. Xavier. Si, hem fet jornades de preparació on ens han explicat un poc què és la cooperació i com es treballa...
P. O siga que aneu bé preparats?
R. Xavier. Com per a dir-te que no! Està ací José Luis que és el tècnic de joventut que ens va donar els cursos.
R. José Luís. El que es pretén amb aquests cursos és explicar-los què és la cooperació, perquè parlar de cooperació és parlar d’eco desenvolupament, és parlar d'una sèrie de conceptes que van més enllà del que és estrictament el voluntariat. Des del meu punt de vista va ser interessant perquè també es va abordar el treball d'associacions que duen molt temps amb projectes molt ambiciosos. De totes maneres nosaltres des de l'ajuntament intentem preparar-los un poc, però realment el que aprenguen ho faran allí sobre el terreny.
R. María. Si jo crec que està bé eixir d'ací amb la lliçó apresa, sabent al que anem... però jo pense que el voluntariat, i més quan viatges, és aprendre a adaptar-se a les circumstàncies que tens, nosaltres vivim en una societat de necessitats, de faig el que m'apeteix... i quan arribes a un país en vies de desenvolupament i veus que hi ha gent que viu amb el mínim t’adones de la quantitat de coses innecessàries que tenim i això t'anima a adaptar-te a ells, i al cap i a la fi així és com s'aprèn.
P. Animaríeu a tot el món que es fera voluntari?
R. Xavier. Sí, per descomptat. A tot aquell que tinga un poc d'interès pels altres s’ho recomanaria perquè és una forma molt bonica d'ajudar als que estan pitjor que nosaltres. En lloc d'estar ací veient la tele o prenent-se unes cerveses... és millor de tant en tant canviar el pla i fer una cosa important pels altres.
Informa: Cristina Soriano
