L'Ajuntament de Puçol presenta el seu Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)

L'Ajuntament de Puçol presenta el seu Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)

08 abril 2003

 

Demostració pràctica del SIG.

Dimecres passat, a les 13 hores, els tècnics i caps d'àrea de l'Ajuntament de Puçol rebien en el Saló de Plens una demostració pràctica de la utilitat i funcionament del SIG (Sistema d'Informació Geogràfica) per part del tècnic de SIG que ha estat treballant un any en la seua preparació, Pau Pérez Puigcerver, per a qui el més important és “que el ciutadà podrà obtindre qualsevol informació en l'acte, sense necessitat d'esperar que es realitzen fotocòpies de plànols o s'extraga la informació d'altres arxius de difícil accés”. El SIG o GIS en anglés el conformen un conjunt d'equips informàtics, de programes, de dades geogràfiques i tècniques organitzades per a arreplegar, emmagatzemar, actualitzar, manipular, analitzar i presentar eficientment totes les formes d'informació georeferenciada. Este tipus de sistemes permet la integració de tota la informació relacionada amb els aspectes cartogràfics, urbanístics i territorials en l'àmbit del municipi. Constituïx una ferramenta de primer orde per a gestionar i donar servei a les necessitats d'informació que la mateixa Administració i els ciutadans requerix. Pau Pérez insistix en la utilitat del sistema: “en resum, el SIG permet que a elements de la cartografia, com per exemple una parcel·la, s'associen dades, per exemple del Padró d'Habitants, de manera que d'una forma ràpida i senzilla podem saber en qualsevol moment i punxant en pantalla sobre una parcel·la quins habitants hi ha empadronats en eixa parcel·la. D'igual forma que es pot fer amb parcel·les, es pot aplicar al SIG qualsevol tipus d'informació que maneja l'Ajuntament que és georreferenciable, o siga que és representable en un mapa. El 80% de la informació que té un Ajuntament és georreferenciable, pel que és molt recomanable l'adopció d'este tipus de sistema”. El SIG comporta funcions que el destinen a ser particularment utilitzat en temes que requerisquen una anàlisi geogràfica com són el tractament del cadastre, la planificació territorial, l'estudi mediambiental, així com temes de topografia, cartografia i enginyeria civil. El sistema permetrà generar, mantindre i explotar bases de dades urbanes, cadastre, plànols temàtics, xàrcies de servei, estudis d'impacte, etc. “En l'actualitat el SIG conté com a informació geogràfica parcel·les d'urbana i de rústica, subparcel·les, vies públiques, equipaments, voreres, zones verdes i espais lliures, patrimoni municipal, xàrcia de sanejament, xàrcia d'aigües, el PGOU i cartografia temàtica de Medi Ambient” –explica el tècnic de SIG–. “Tota esta informació geogràfica ve associada a les bases de dades com són el Cadastre d'Urbana i de Rústica, el Padró d'Habitants, ordenances municipals, adreces postals, llicències d'obra i informació dels pous de la xàrcia de sanejament”. El SIG de Puçol està en la seua primera fase acabada, una de les més importants i costoses, i es té planejat que se seguisca desenvolupant per a abraçar més informació, com per exemple llicències d'activitats, guals, xàrcia de gas, xàrcia d'energia elèctrica, mobiliari urbà (semàfors, contenidors...). En poques paraules un SIG és una ferramenta informàtica que facilitarà l'accés de la informació a l'Administració i als ciutadans. La seua aplicació començarà a realitzar-se immediatament en totes les àrees de l'Ajuntament (urbanisme, secretaria, intervenció) i les consultes podran realitzar-se tant en l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (que serà inaugurada el pròxim 16 d'abril) com en les oficines de cada àrea concreta, “encara que per a això caldrà seguir introduint dades en funció del que cada departament necessita manejar, és per això que és un treball que exigix una actualització permanent” –conclou Pau Pérez–.

Es podrà obtindre informació en l'acte.

A pesar de la pluja, es van repartir les olles del Dia de La Costera

A pesar de la pluja, es van repartir les olles del Dia de La Costera

31 Març 2003

 

Repartiment de calderes a la Renfe.

La pluja va impedir que el diumenge 30 de març se celebrara el programa previst del Dia de La Costera, però no va poder impedir que milers de ciutadans pogueren disfrutar de la tradicional olla patrocinada per l'Ajuntament i elaborada per Calderes Albert. ‘Davant de la previsió del temps per al cap de setmana, ja el divendres vam fer una reunió de coordinació en què va quedar establit que si plovia no es podria realitzar la plantada de pins ni les activitats amb monitors’ –explica el regidor de festes, Manuel Martínez Piñol— ‘però sí que podíem cuinar les olles en la nau de l'antiga estació de la RENFE, com es fa quan se celebra Sant Antoni’. I així va ser. A el sis del matí de diumenge se suspenien els actes previstos en la finca municipal La Costera i es posava en marxa el trasllat de les calderes, la llenya i la resta d'utensilis necessaris perquè Calderes Albert intentara tindre a temps les 3.750 racions encarregades. Cap a les 9 del matí les quatre monitores previstes i la promotora sociocultural, Mavi Galcerá, començaven a cridar els 2.209 inscrits per al Dia de La Costera, confirmant-los que s'anava a repartir les racions en la nau de la RENFE. Paral·lelament Alfredo Tisarra i Cachola, el xef de Calderes Albert, i el seu equip havien de posar-se les piles per a tindre tot el material preparat a temps: ‘hem treballat molt este matí i, sobretot, hem hagut de fer molts jocs amb l'aigua perquè el dinar estiga al punt i ningú note els canvis que hem hagut de realitzar’ –confessa Alfredo— ‘però crec que ningú tindrà queixes, com a molt algú pot pensar que el nap està dur... però no crec’. La confiança d'Alfredo té la seua explicació en els molts anys d'experiència amb constants desafiaments, però també en la seua recepta secreta: ‘primer posem el card i el nap. Després afegim el fesol, les puntes de xulla de corder (que nosaltres anomenem pits), el corbet i la vedella. En tercer lloc la cansalada, la pota de porc, la cua de porc, la careta de porc, la creïlla i la botifarra. Finalment, l'arròs. Després cal donar-li a tot el seu punt de cocció i algun detall que no podem contar, és la recepta de la casa’. Una recepta que va demostrar un dia més la seua eficàcia: al final, 15 olles de 250 racions cada una van ser repartides. A pesar del mal temps i a l'avís telefònic, com sempre succeïx en estos casos, hi havia veïns que esperaven pacientment en la cua, paraigua en mà, des de les 12’30 hores, encara sabent que les calderes no estarien a punt fins a dos hores més tard. Eren matiners, no volien deixar de celebrar este dia, encara que la pluja els haguera jugat una mala passada. Resolt el tema del dinar, falta decidir quin destí donar als més de quatre-cents plançons de pins que havia previst plantar en la vessant de la muntanya de La Costera, una cosa que el regidor Manuel Piñol ja està estudiant: ‘tots els anys mantenim el costum de reforestar una part de la finca municipal. Alguns dels primers plançons ja són hui en dia xicotets arbres i la idea és continuar any rere any fins a aconseguir formar ací una gran zona verda. Enguany estudiarem com i quan plantem eixos pins. Encara que ha de ser prompte, perquè no es facen malbé. Potser hàgem de pensar en algun acte especial...’. La resposta molt prompte. Com reconeix el regidor, no és un tema que es puga deixar passar molt de temps. Així que potser calga pensar algun acte al·lusiu a l'actualitat: quin serà el tema de màxima actualitat hui en dia?

Preparant les calderes.

L'American School col·labora amb els malalts d'espina bífida

L'American School col·labora amb els malalts d'espina bífida

31 Març 2003

 

Activitats a l´American School.

Els alumnes de l'American School of València desenvolupen el programa Kids Helping Kids Readathon. Este programa té una doble finalitat: d'una banda fomentar la lectura en família i d'altra banda, transmetre als alumnes que, amb el seu esforç, estan col·laborant en un projecte solidari. El projecte Readathon va començar amb la visita a les instal·lacions de l'ASV d'un grup de col·laboradors que treballen per a l'Associació Valenciana d'Espina Bífida, per a explicar, a través d'activitats lúdiques, en què consistix esta discapacitat provocada per una malformació congènita i mostrar als alumnes el que significa viure en una cadira de rodes. Els xavals han buscat patrocinadors entre amics, famílies i veïns per cada pàgina llegida a casa durant un període d'un mes per a recaptar fons per a esta associació. Els alumnes d'Elementary van llegir 66.100 pàgines i van recaptar 3.000 euros.

Obert el primer termini de matrícula de la JQCV

Obert el primer termini de matrícula de la JQCV

31 Març 2003

 

Professors i experts en valencià.

Des del 24 de març fins al 30 d’abril estarà obert el primer període de matrícula per als exàmens de valencià que organitza la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Les inscripcions dels exàmens, la informació i programes es poden arreplegar a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament, al Centre d’Informació Juvenil, i a la Biblioteca. També es pot rebre informació per internet:

http://www.cult.gva.es//jqcv. Per a qualsevol dubte poden acudir o telefonar a l’Ajuntament i preguntar per l’Oficina de Promoció de Valencià. CALENDARI DE LES PROVES: Coneixements orals: 24 maig, 9’30 hores. Grau Elemental: 31 maig, 9’30 hores. Grau Mijtà: 7 de juny, 9’30 hores. Grau Superior: 14 juny, 9’30 hores. Llenguatge als mitjans de comunicació: 31 maig, 10 hores. Llenguatge administratiu: 7 juny, 10 hores. Correcció de textos: 14 juny, 10 hores.

Arriba un nou esport a Puçol: la lluita olímpica

Arriba un nou esport a Puçol: la lluita olímpica

31 Març 2003

 

Exhibició de lluita olimpica.

Són grans i d'aspecte feroç, però pacífics. Es barallen, però s'aprecien. Patixen caigudes, però no es fan mal. Encara que parega una contradicció, els esportistes que practiquen la lluita olímpica són gent tranquil·la i molt poc donada a la baralla. Ells, simplement, es mantenen en forma i, de pas, es divertixen lluitant sobre el tapís. Durant el mes de març, el Palau d’Esports ha sigut el marc per a un curs d'iniciació a la lluita olímpica dirigit a alumnes dels col·legis públics amb edats entre els sis i els dotze anys. Durant sis sessions, els xics i xiques han estat, sobretot, preparant-se físicament i oblidant certs esquemes preestablits sobre este esport. L'encarregat de posar-los en forma física i mental és Félix Ramírez, un docent amb àmplia experiència en el club més important de la Comunitat Valenciana, el Camp de Morvedre, ja que en les seues cinquanta-dos anys d'història ha format diversos campions d'Espanya i un campió mundial en lluita sambo. ‘És un esport de combat cos a cos, on no es permet colpejar ni pegar puntellons. Venç el que col·loca els omòplats del contrincant contra el tapís’. Félix repetix una vegada i una altra que este no és un esport violent: es tracta d'estar en plena forma, treballant tots els músculs del cos, ‘fonamentalment el coll, perquè per a evitar recolzar els hòmens en el tapís la millor defensa és el pont, o siga, recolzar només els peus i el cap’. El dimarts 25 de març, en el seu últim dia d'iniciació, una vintena de xics i xiques menors de dotze anys van assistir a una exhibició realitzada per experts del club. Corroborant les paraules del seu entrenador, els quatre esportistes van emprar molt més temps a calfar cada múscul que en els propis combats... encara que als jóvens alumnes, naturalment, el que més els va impactar va ser precisament el combat final. ‘Els xiquets i xiquetes només juguen quan comencen. De fet, no hi ha competicions oficials de lluita olímpica fins als quinze anys. Abans, tot es reduix al joc i a la preparació física’. Félix, un autèntic enamorat de la lluita olímpica, no para d'aportar dades que avalen la seguretat en este esport. De tots ells hi ha dos que criden poderosament l'atenció: primer, les quotes que paguen a la mútua general són més barates que les del futbol i altres esports, senzillament perquè en la lluita olímpica es produeixen moltes menys lesions; segon, cada any es modifiquen les preses que estan prohibides, en un intent sostingut per evitar aquelles que puguen produir lesions al contrari. El mes de prova gratuït ha sigut un èxit, ara el gestor esportiu, Fernando Torres, es planteja continuar d'abril a juny: ‘volem fer-lo a preus molt populars, perquè esta espenta inicial no es perd. Després de l'estiu ja començarem amb una escola municipal de lluita olímpica si l'acceptació entre els alumnes és satisfactòria’. Són xicotets, aprenen a ser pacífics. Es barallen, però són amics habituats a batalles més dures en el pati del col·legi. Cauen i peguen volantins, encara que el tapís els protegix. Els alumnes i alumnes que estan deprenent lluita olímpica es divertixen i, quasi sense adonar-se’n, estan posant el seu cos en plena forma. Ha arribat un nou esport a Puçol: obriu pas a la lluita olímpica.

Són grans, però pacífics.

Altres