Balanç dels bous de la Peña Taurina 'El Barri'

Com si d'una correguda estrella es tractara, van ser dotze els bous ressenyats i emparaulats per a completar el cartell de sis bous per a ser correguts durant les festes taurines del barri a Puçol. La causa, la ja més que coneguda malaltia de la llengua blava, la qual ens va privar de veure els exemplars del Marqués de Albaserrada, Moreno de la Cova, Concha i Sierra i Hermanos Peralta.

Dissabte 17 de Setembre

Igual que va succeir el dia 7 de setembre durant la correguda, l'absència de l'ambulància a l'hora marcada pels organitzadors va generar un cert retard en el començament del festeig, amb el consegüent mosqueig per part dels aficionats.

En primer lloc, va ser desencaixonat el bou Papelón, marcat amb el núm. 51, de la ramaderia de Samuel Flores. Bou negre, cordat de qüerna, el qual, després d'una ràpida eixida de caixó, es va limitar a passejar el recinte, donant de tant en tant algunes arreuades pròpies de la seua condició de manso amb perill. En una de les seues envestides va arremetre contra una porta metàl·lica, i la va traure de les guies.

En segon lloc, es va donar solta al bou Escardillo, de pelatge moradenc fosc, marcat amb el núm. 130, de la ramaderia dels Hereus de Salvador Guardiola Fantoni. Igual que el bou anterior, eixida ràpida del caixó, encara que prompte va acusar alguns problemes de visió.

Finalment va ser desencaixonat el bou Soñador, de Germà Vidal, el qual va complir en el seu menester, lamentant que no obeïra els esquellers a l'hora de ser tancat, i ens privara de veure diverses vaques.

Al finalitzar la vesprada, va ser embolada una vaca, tallant la corda el jove Francisco Sanfélix. A la nit van ser embolats els mateixos bous de la vesprada, destacaven tímides envestides per part del bou de Samuel Flores. Va completar la nit el bou Chato, de Germán Vidal. Mario González, José Sanchís i Antonio Fort van ser els encarregats de tallar les cordes.

Dissabte 24 de Setembre

Després d'una setmana moguda, en la qual l'aparició de nous brots de llengua blava va privar a la comissió de portar els bous ressenyats per a este dia, van ser adquirits en qüestió d'hores quatre exemplars magníficament presentats de la ramaderia de La Cardenilla.

Minuts abans de la desencaixonada, la penya va rendir homenatge a José Comes Piñol ''el tio José'', en la seua despedida de la penya després dels tretze anys de permanència en ella, va ser un dels seus fundadors.

En primer lloc, va ser desencaixonat el bou núm. 86, de nom Barquillero, el qual es va limitar a defendre's. A continuació va ser soltat el bou núm. 37, que atenia al nom de Barco. Després d'una eixida molt parada del caixó, es va arrancar i va agarrar l'aficionat local ''Pancha'', afortunadament sense conseqüències greus. Va ser un bou reservat, d'imponent gràcia, el qual causava molt de respecte en les seues connexions. Finalment va ser desencaixonat el bou núm. 96, de nom Cosechador, que va ser el més noble dels tres i que més es va entregar en els retalls.

A continuació van ser soltades diverses vaques de Germán Vidal, l'última embolada, les quals van entretindre prou el personal. Vicente Tamarit va ser l'encarregat de tallar la corda.

A la nit, va ser embolat el bou salvatge que quedava, de nom Borrascoso, i els tres de la vesprada, tallaren les cordes Joaquín Soriano, José Comes, Francisco Izquierdo i Alberto

Sant Miquel, l'única festa amb embolades... però sense bou

És una de les festes amb més solera de Puçol i, curiosament, no és una festes on el tema taurí siga el més important. O potser sí, perquè tots els anys Sant Miquel celebra l'embolada del seu popular bou ''Miguelito'', però no és, per descomptat, un bou com els altres.

Els orígens de la festa en el carrer Sant Miquel es perden en el segle XIX, no obstant, el seu actual format, amb el bou de cartó com a eix central de les celebracions, té el seu punt de partida en la Guerra Civil: ''La tradició d'un bou de cartó va començar a l'acabar la Guerra Civil'' -expliquen Inma Carrasco i Mari Carmen Siurana, dos de les organitzadores-, ''en aquells temps no hi havia diners per a comprar ramat i era un dels veïns el que es posava un disfressa, era embolat i així es feia la festa''.

Amb el temps, la forma de fer la festa ha anat canviant, però no la il·lusió de què participaven en aquells anys d'escassetat on el que primava era l'afany de col·laborar per a disfrutar tots junts.

Així ho recorda, Amparo Palamós, una de les veteranes del carrer i potser la persona que millor coneix la història d'esta celebració: ''féiem banderetes de paper de colors, usàvem farina i aigua per a enganxar-les. També la tia Herminia se sumava sempre amb el seu xocolate i en aquells primers anys no hi havia una paella comuna, com ara, sinó que cada un sopava en sa casa i després eixíem al carrer, a disfrutar de la festa''.

Entre les dècades dels 40 i els 60, Sant Miquel comptava amb la seua pròpia entrada de la murta i la seua nit de coets i, com tota festa que es pree, incloïa una cavalcada en què els carros de cada casa eren els protagonistes, i l'entrada del bou en companyia de dos burros... això sí, sense caixons, que Miguelito és un bou de cartó.

''Un any el meu germà, que era músic i cec, va arribar a oferir-se per a tocar l'acordió com a acompanyament musical'' -recorda Amparo- ''i ho va fer gratis amb una única condició: que li deixaren tallar la corda!''.

Anècdotes que il·lustren a la perfecció la tradició i l'arrelament de la festa durant molts anys. Després va arribar l'època de la crisi i, ja durant la democràcia, a punt va estar de desaparéixer. Però cada any ix un grup d'animosos veïns disposat que la tradició no es perda.

''De fet, abans utilitzàvem un quadro de Sant Miquel per a presidir els actes'' -recorda Pepa Claramunt, una altra de les organitzadores-. ''Però fa vint-i-sis anys reunim diners entre tots i vam anar a València a comprar una imatge, de la quel van ser padrins Francisco Picó i Carmen Soriano''.

Des d'eixe any, la imatge del sant es queda cada any en casa d'alguna veïna, a l'espera que arribe l'última setmana de setembre i puga novament eixir en processó i presidir els distints actes en el seu honor. Enguany és Mari Carmen Siurana la que té la imatge de Sant Miquel en sa casa, encara que insistix en el fet que sempre està oberta a tots els veïns que desitgen contemplar-la.

Els actes d'esta edició comencen el dilluns 26 a la nit, quan els veïns ixen a decorar el carrer amb banderes.

El dimarts 27 és la nit de paelles i, a continuació, un ball que normalment es prolonga fins a la matinada.

El dimecres 28 començarà l'activitat a la vesprada, es decora el carrer amb plantes i amb cobertors en els balcons. A continuació, una xocolatada i jocs per als més menuts, seguida de la pujada de la imatge del sant. A la nit, després d'un sopar popular, el moment més esperat per xiquets i adults: l'embolada de ''Mig

Programa de festes per a demà dimarts: presentació cartell bous i sorteig de cadafals per al 7 de setembre

Programa de festes per a demà dimarts.

20.00 h. Presentació del cartell dels bous dels dies 7 i 10 de setembre en l'Espai Social La Barraca, organitzat per la Comissió del 7 de Setembre del 2005.

A continuació, es realitzarà el sorteig de la ubicació dels cadafals per a tals festejos taurins.

Perquè alguns s'assabenten: qui paga realment el bou?

Quan els xavals de la comissió em van demanar algun escrit per al llibre vaig pensar ''estos volen una cosa forta o volen algun comentari de bous fàcil''.

Diuen per ací que sóc molt polèmic en el món dels bous, altres opinen que sóc un veterà despotricador. Bé, perquè a tots vos vaig a complaure.

Hui vaig a referir-me a un fet que crec que està alçant gaire pols. Quan per fi (gràcies a la Setmana Taurina) estem omplint l'eixida del bou de cadafals per a poder disfrutar d'eixa eixida dels caixons, ara a alguns senyors de les comissions els ha entrat la feliç idea de portar el segon dia de setembre les desencaixonades per distints carrers del recinte (compte! no pose del poble: poble som tots).

I jo em pregunte: és que tenen més dret eixos carrers a veure l'eixida del bou? Vegem, estem parlant de 20 o 30 cases, en total unes quatre-centes persones, mentres que entre els 20 o 30 cadafals hi ha més de mil possibles espectadors per a eixes mateixes eixides.

Hi haurà qui em diga que sí que tenen més dret, perquè ells paguen.

Per si no ho saben, els vaig a detallar en poques paraules d'on ixen els diners perquè es facen els bous en el poble.

-Capítol 1r: els cartons. Per exemple, hi ha mil cartons, dels quals dos-cents pertanyen a veïns dins del recorregut. Per tant, huit-cents cartons són de veïns que viuen fora del recorregut.

-Capítol 2n: l'ajuntament. Si l'ajuntament dóna uns diners cal pensar que és de tot el poble. Quanta gent viu dins del recinte? Posem que un 15% del pressupost, per tant el 85% és de persones que viuen fora del recinte.

-Capítol 3r: llibre de propagandes. Dins del recinte crec que hi ha entre tres i cinc establiments, per tant cal considerar que, més o menys, el 95% d'anunciants es troba fora del recorregut.

-Capítol 4t: arreplega de la voluntat. Encara sent molt generós i creient que les persones de dins del recinte siguen molt pagadores, resulta que hui en dia, per desgràcia, en eixa zona viu poca gent i a més molt gran, havent d'altra banda moltes cases tancades. Per tant, sent molt generós, suposarem que el 40% dels diners és de gent del recinte i l'altre 60% de fora del recinte.

En definitiva, si anem sumant els distints capítols, dels set milions que pot costar fer tres dies de bou, almenys 5 o 5'5 milions de les antigues pessetes serien de fora del recinte dels bous.

Com s'atrevixen a dir que ells paguen? Nosaltres sí que paguem i com jo el 80% dels veïns que cotitzen i, a més, amb l'agreujant que per les seues cases no passa el bou i tots els anys continuen pagant.

Què passaria si el dia de Sant Joan o el 7 de setembre es traslladara el bou a un altre barri o plaça? Continuarien pagant?

Crec que després d'este escrit a algú se li va a apujar l'adrenalina i em dirà de tot. Però amb els comptes en la mà esta és la cruel realitat: si deixàrem de pagar la gent per la casa de la qual no passa el bou, no es podria fer bou a Puçol.

Però per a la seua tranquil·litat, nosaltres som BONS AFICIONATS i continuarem cotitzant, fins que algun dia l'Ajuntament s'adone i no hi haja pagans panolis i llestos que viuen la festa a costa nostra.

Creient que allò que s'ha exposat és un estudi realitzat després de parlar i cotejar dades amb le

Utopia o realitat? Quatre propostes per a millorar el bou a Puçol

Des del meu punt de vista, estem en una època en què la festa dels bous hauria de canviar-se (insistisc, sempre des del meu punt de vista), perquè Puçol torne a ser el que va ser antany: el poble punter de la província de València i un dels millors de la Comunitat Valenciana.

Després d'escoltar a molts veïns i aficionats, crec que el regidor de festejos taurins hauria de prendre mesures perquè el sistema siga un altre, i evitar així que la festa del 7 de setembre es vaja degradant més.

De tots és sabut el sistema d'elecció de la comissió: s'ajunta una quadrilla d'amics i, si no són suficients, busquen a altres, amb la qual cosa només compten amb un element per a fer el bou: la il·lusió.

Per què estes quadrilles no es plantegen fer el bou en Ferro, Hostalets o el Barri? Només il·lusió, no hi ha afició, i així ens ve passant des de fa alguns anys: gent que s'acovardix, cartells d'espant...

Crec que així Puçol no va enlloc.

Sense afició no es poden fer bé les coses: ramaders, cartells per al dia 7... No hem d'oblidar que Puçol ha sigut l'espill on molts altres pobles es miraven i hui, en canvi, ens estan passant perquè eixos altres pobles tenen afany per fer les coses ben fetes.

Per tot el que exposa i per moltes altres coses que en este moment no val la pena discutir, vinc a exposar el que al meu entendre, i segons el parer de molts i bons aficionats, podria ser en anys successius una revolució en el món taurí de Puçol.

En este poble hi ha molt de xafardeig i la resta de gent que s'emportaria les mans al cap dient que Pepe està boig (encara que jo els he sentit en altres pobles, lluny de Puçol i d'una càmera de televisió, que hi ha coses que han vist i podríem fer-les a Puçol), per això no negue que açò comportaria més d'un debat i moltes crítiques, però a la llarga eixirien guanyant el poble i els bons aficionats: més cadafals, menys recorregut i un Consell Taurí (per cert, on està?), tot això amb la supervisió del regidor corresponent.

No els anomenaré, però hi ha infinitat de pobles que han canviat els criteris. Pobles amb menys tradició que el nostre, però que han sabut adaptar-se als temps que corren. Un exemple: en quants pobles la televisió local no emet només un dia de bous i es va acabar, sinó que emeten tots els dies perquè la resta de veïns puguen veure des de les seues cases?

En este poble hi ha molts que s'anomenen aficionats, però que estan en contra de tots estos avanços, pel simple fet de la tradició. I jo em pregunte: quantes tradicions s'han trencat en este poble quan li ha interessat a l'ajuntament o als membres de la comissió?

Per això, ara expose els punts que podrien significar l'autèntic boom de la festa del bou a Puçol (sense oblidar que sempre és bo debatre, discutir i que es puguen canviar coses).

Punt 1r: crear un Consell Taurí. D'entrada podria ser l'autèntic valedor perquè el regidor de torn i, en un moment donat, la comissió poguera ser aconsellada per este col·lectiu. Encara que en anys successius no s'hauria de descartar que els membres d'este consell foren els que s'encarregaren d'organitzar els bous de l'ajuntament.

Punt 2n: que hi haja una comissió per al bou del carrer Alacant. Atés que en el poble hi ha distints barris on es fa bou, mentres que en l'avinguda i el carrer Alacant -com tot el món sap i reconeix, inclosos els mateixos festers- són molt poc seriosos a l'hora del pagament dels cartons i la voluntat, hauria d'instar-se des de la regidoria que hi haguera una comissió independent i autònoma -com succeïa fa anys-, igual que en els altres barris de la població: Ildefonso Ferro, Hostalets, el Barri, i si no hi ha comissió no

Es jubila Paquito, l'home tranquil que donava color i seguretat als bous

S'anomena Francisco Planells Puchol, encara que eixe nom poc diu als veïns de Puçol. No obstant, si diem que es tracta de Paquito ''l'aufegaet'' ràpidament ens ve a la ment la imatge d'un home alt, espigat, seré, sempre amb el somriure en la cara, vestit amb la camiseta de la comissió taurina de torn... i amb les claus de tots els caixons en la mà.

Durant molts anys ha sigut l'home de les claus, la persona sense la qual no es podia obrir el caixó del bou i, per tant, no podia començar la festa. De la seua bona relació amb totes les comissions que han passat pel municipi dóna bona idea el que sempre va vestit amb els cridaners colors de les camisetes de cada comissió, és la seua forma de donar-li color a la festa. En els seus més de trenta anys dedicat al bou al carrer ha vist de tot, encara que preferix recordar com s'ha portat de bé amb tot el món.

Divendres passat 13 de maig es jubilava i l'Ajuntament li rendia un xicotet homenatge en companyia de la seua dona, Luisa Ruiz Salmerón. Per a Paquito comença ara una nova vida, en la qual potser podrà dedicar encara més temps a la seua gran passió: els bous.

*****

-D'on ve el malnom de Paquito ''l'aufegaet''?

-Sent xiquets, quan eixíem del cole ens n'anàvem a nadar a un clot que hi havia en la séquia major, prop del pou. Una vegada quasi m'ofegue i des de llavors tot el món m'ha anomenat així.

-Hi ha hagut molts canvis en els trenta-tres anys que has treballat en els bous?

-En realitat el meu treball va ser primer amb la Germandat de Llauradors i Ramaders, després amb la Cambra Agrària i finalment amb l'Ajuntament. Però més enllà d'anar amb el tractor, a mi el que m'agraden són els bous, per això sempre he estat lligat a la festa. I sí, ha canviat molt, perquè abans es posaven carros, bigues, portes velles i en qualsevol lloc es feia el rogle... curiosament, mai passava res.

-Ara hi ha moltes més mesures de seguretat.

-Imagina't, abans portava tot el meu material de treball en una bicicleta. Ara porte la furgoneta plena i quasi no em cap: caragols, cadenes, reblades, claus, cartells anunciadors...

-Sabran apanyar-se les comissions sense tu?

-Hem estat parlant de continuar col·laborant amb la festa i, de fet, les barreres ja les he deixat muntades, però ara en Sant Joan serà la primera vegada que no estiga organitzant el muntatge de les barreres en molts anys.

-Quin és el treball habitual en un dia de bou al carrer?

-La vesprada anterior es munten les barreres, durant la matinada les revisem i poc abans de les huit es tanquen les últimes per a la jornada matinal. També ens ocupem de l'arena en la plaça i de la seguretat dels caixons. Quan finalitza el bou, ja de bon matí, ens encarreguem de llevar les barreres, els pilars, netejar d'arena els carrers... i ja fins al següent dia de bou. Al finalitzar la temporada, es desmunten les barreres i es guarden classificades en el magatzem... encara que a mi no em fa falta estudiar-les molt, quasi em sé de memòria on van les barreres en cada un dels recorreguts.

-Només tu pots obrir els cadenats dels caixons?

-Sí, les claus dels cadenats sempre les porte jo. Encara que això va començar a fer-se en la dècada dels noranta, perquè abans els caixons no portaven cadenat, fi

Dissabte que ve 19 de març, el torero de Puçol Juan Àvila, prendrà l'alternativa en la plaça de bous de València

Dissabte que ve 19 de març, el torero de Puçol Juan Àvila, prendrà l'alternativa en la plaça de bous de València.

El CENTRE D'INFORMACIÓ JUVENIL, situat en la tercera planta de la Casa de Cultura obri els dilluns, dimecres i divendres de 17 a 21 hores. Entre la seua oferta per als jóvens inclou l'assessorament, punt d'informació, connexió gratuïta a Internet i, si tens la Targeta Jove, la possibilitat del préstec gratuït de CDs de música. Podeu realitzar consultes en el telèfon 961 424 038 i en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

DEPARTAMENT D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT DE PUÇOL. Obertura d'oficines administratives per a consulta d'expedients:

Dilluns: de 16.30 a 19.00 hores. De dimarts a divendres (ambdós inclusivament): de 10.30 a 13.00 hores.

CONSULTES ALS TÈCNICS MUNICIPALS:

Dilluns: de 16:30 a 19:00 hores. Dijous: de 10.30 a 13.00 hores.

La resta del temps estaran tancades al públic les dependències d'Urbanisme.

De dilluns a diumenge la CASA DE CULTURA està oberta de 10 a 22 hores. Entre les seues activitats es troben les escoles municipals de cultura, exposicions, xarrades, conferències, cine, teatre, música... Per a conéixer la seua programació setmanal podeu consultar en el telèfon 961 421 949 o en la seua pàgina web: www.casacultura.net. També podeu realitzar consultes en l'e-mail: casacultura@puzol.e.telefònica.net.

La TREBALLADORA SOCIAL de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8.30 a 14.00 hores en la planta baixa de l'Ajuntament.

L'EDUCADORA DE SERVEIS SOCIALS de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8.30 a 14.00 hores en la planta baixa de l'Ajuntament.

Hui dilluns estarà TANCAT L'ECOPARC de Puçol. Per a poder depositar qualsevol tipus de material reciclable o problemàtic, pots acostar-te de dimarts a divendres de 9 a 14 hores i de 16 a 19 hores, a més dels dissabtes i diumenges de 9 a 13 hores.

HORARI D'ATENCIÓ DE REGIDORS:

Ximo Galcerá: dilluns i dimecres d'11.00 a 13.30 hores.

Salvador Claramunt: dilluns i dimecres de 10.00 a 12.00 hores.

Eloisa Rosa: dilluns d'11.00 a 13.00 hores.

Mª Dolores Ramos: dilluns d'11.00 a 13.00 hores.

Mariano Sanchis: Dilluns de 16.30 a 19.00 hores i dijous de 10.30 a 13.00 hores.

L'HORARI DE LES OFICINES DE RECAPTACIÓ VOLUNTÀRIA I EXECUTIVA és: de dilluns a divendres de 9 a 13 hores i dilluns a la vesprada de 17.00 a 19.00 hores. 

Ara és més fàcil realitzar qualsevol tràmit municipal en l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, gràcies al seu ampli horari d'atenció al públic. L'horari d'hivern de l'oficina és el següent: dilluns i dimarts, de 8'00 a 19'00 hores; dimecres i dijous de 8'00 a 17'00 hores; divendres de 8'00 a 14'30 hores i dissabtes de 10'00 a 13'00 hores.

L'horari de l'ARXIU MUNICIPAL és de dilluns a dijous de 8 a 11 hores. És necessari formular primer la petició per registre d'entrada.

L'horari d'atenció de l'AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL (ADL) és de dilluns a divendres de 8 a 14.30 hores de dilluns a divendres i els dilluns de 16 a 19 hores.

Demà dijous, a les 8 vesprada, en la Casa de Cultura: vídeo homenatge als 25 anys de bous en el Barri.

Festes del Barri (7): crònica taurina dels 25 anys de bous en 'El barrio'

Quan fa dos anys celebrem el desé aniversari de la Penya Taurina El Barri, no pensàvem que arribaria tan prompte la pròxima celebració.

Un bon dia, en una xarrada distesa, vam comentar la possibilitat de celebrar els vint-i-cinc anys de bous en el nostre barri. A continuació, tractaré de destacar els fets i curiositats més destacats d'estos. Tal vegada, els ressenyats a partir de 1993 siguen més extensos, pel fet que, qui subscriu, els ha viscut en primera persona.

 Els festejos taurins van donar començament en 1979, gràcies a la iniciativa de dos grans aficionats com són José María Ejarque i Vicente Almenara. Segons ens conta este últim, la idea és deguda al fet que son pare li va recriminar afectuosament l'estar ficat en diverses comissions i no fer bou en el seu barri. D'enguany, destacar els molts agraïments que va haver de donar la comissió per a dur a terme el festeig (al ramader Vicent Peris, a l'embolador Joan Bernal, etc.) i el fred tan espantós que va fer eixe dia.

A l'any següent i amb més o menys les mateixes persones, i com no, amb problemes econòmics, es torna a organitzar un altre festeig, consolidant ja les festes de bous en el barri dins del calendari taurí de Puçol.

En 1981 la comissió adquirix per primera vegada dos exemplars. A estos, s'afig un bou de Celestino Cuadri, que, encara que amb un defecte ocular, va resultar ser prou brau. Si l'any anterior, la comissió es va desplaçar a terres andaluses, enguany de 1982, va tindre el primer contacte amb el bou de Salamanca, on és adquirit un exemplar d'Atanasio Fernández (la ramaderia amb més solera del camp xarro).

Segons em va comentar Salva Almenara, este bou va portar certes discrepàncies al si de la comissió. A l'any següent, 1983, a causa del curt pressupost, probablement siga l'únic any en què no es córrega cap bou salvatge en el barri.

En 1984, una comissió jovençà i plena d'il·lusió, organitza  per primera vegada dos dies de festejos taurins, que compten amb l'al·licient de dos proves de bestiar al migdia. Este és un acte, que la Penya ha intentat reeditar, però que compta amb l'impediment del mercat dels dissabtes que se celebra en el barri. En 1985, igual que en altres ocasions va succeir, es munta una plaça portàtil per a recaptar fons per a les festes. A part de les tradicionals vaquetes i bous embolats, seria important ressaltar l'actuació d'un jove anomenat Enrique Ponce (no cal dir, on ha arribat) el qual alternant amb Vicent Peris i Josep García, el Jose, ens va delectar amb la seua gran facilitat torejadora.

L'any següent, 1986, són adquirits dos exemplars de Gregorio Ortega, un dels quals de capa sabonera, va donar algun esglai als aficionats.

En 1987, la comissió torna a comprar bous de la localitat castellonenca de Catí, curiosament on es va adquirir el primer exemplar d'esta història. Són anys en què no falta el tancament del migdia.

En 1988, s'instal·la una altra plaça portàtil, on prenen part la flor i nata de les ramaderies de la Comunitat Valenciana, amb els seus millors animals. Vam tindre ocasió de veure interessants desafiaments amb bous que van marcar una època com Dragón, Culebro, Cabiloso,... Eixe mateix any, durant les festes  del barri, mentre es descarregava el bestiar de Ferran Machancoses, es va escapar  un dels bous que seria torejat, creant el desconcert entre els assistents, inclosa una burra, d'un veí pròxim.

De l'any 1989, dir que Puçol assistix al debut com a ramader d'un gran aficionat local, Pepe López. L'exemplar, de nom Cariñoso, no ho va ser tal al seu amo a causa del seu trist joc (que conste que el ramader va suggerir a la comissió que canviaren el bou). D'

Festes del Barri (5): bous cerrils exhibits en estos 25 anys

Any 1979: Presumido, de Tabernero Hernández.

Any 1980: Palomito, de Palomo Linares.

Any 1981: Un bou de Sánchez Cobaleda, un altre de Soto de la Fuente i un de Celestino Cuadri.

Any 1982: Un bou d'Atanasio Fernández.

Any 1983: Un bou de Prieto de la Cal.

Any 1984: Rabalero i  Abejonero, estos dos de Ángel Macua.

Any 1985: Brillante, Tendero i Rastrero  de José María Arnillas, Noguero de José Nogue i Pobletà d'Atanasio Antón.

Any 1986: Presumido i Tranquilo, estos dos de Gregorio Ortega.

Any 1987: Cantinero i Velaor, estos dos dels Germans Badal-Badal.

Any 1988: Campeón, de Manuela Frías, i Pocove, de Tomás Fredes.

Any 1989: Portugués, de Sanchís Piquer, Afectuoso de José López i Torrio de José Ros.

Any 1990: Gracioso, Sereno i Rinconero, de El Puerto de San Lorenzo; Barrilete, de procedència portuguesa; i un bou d'Antonio Arenere.

Any 1991: Papelero, de Sanchís Piquer; Valenciano, del Marqués de Albayda; i Gitano, de Jesús Miguel Álvarez.

Any 1992: Airoso, Presumido, Bolero i Voluntario, tots de Terrubias.

Any 1993: Roquero, Chiquito, Serrano i Salamero, tots de José Ros.

Any 1994: Soberano, de Sanchís Piquer; Burlero, de Rancho Sola; Peluquero i Tabernero estos dos d'Octavio Besalduch.

Any 1995: Dependiente, Presumido, Chalinito i Cuervito, tots de La Laguna.

Any 1996: Botellero, de Juan Miguel Alonso; Codicioso, de Jacinto Ortega; i Saltatodo, Solariego i Pastelero, de La Laguna.

Any 1997: Siervo i Bonitín, de Valverde; Limonero, Garrotillo, Imbutado i Costoso, de Molero Germans.

Any 1998: Clavelero, Lioso i Conductor, de José Escolar; Marqués, Buenas Tardes i Caracolo, de Herederos de Miguel Zaballos.

Any 1999: Garrotero, de Herederos de Félix Hernández; Colegial, de Herederos de Salvador Guardiola Fantoni; Gladiador, de Fermín Bohórquez; Cabezavano i Jarano, de Lora Sangrán.

Any 2000: Azulejo, de La Cardenilla; Gamito, de Javier Molina; Sabrosón i Florón, de Antonio Gavira.

Any 2001: Lumbrito, Pajarito i Sorpresa, de Juan Antonio Ruiz Román Espartaco; Artillero, Carafea i Rompepuertas, de Alcurrucén.