Juan Àvila, Luciano Núñez i Salvador Ferrer: tres enamorats dels bous compartint taula

Luciano Núñez: tretze anys com a torero de plata, potser el millor en la seua categoria amb el capot i un home a qui li agrada escoltar, perquè continua deprenent. Hui és l'apoderat de Juan Àvila... i una persona a qui li encanta dir les coses clares.

Juan Àvila: adolescent, senzill, humil, conscient i molt modest. Li queda molt per a arribar, però ja volgueren molts arribar a on ell està ara. S'ha convertit en una bola de neu, cada dia és més gran i s'està convertint en el millor ambaixador del nostre poble... igual que Pepe Claramunt és un símbol en el futbol, Juan ho és en els bous.

Salvador Ferrer: cronista taurí en distints mitjans, periodista i coautor, entre altres publicacions, del llibre ''Pepe Claramunt, història del futbol a Puçol''. Un jove que viu els bous i que, a dir dels que el seguixen, és d'aquells que no sols escriuen i parlen, sinó que també escolta... una cosa clau per a continuar deprenent.

Estos tres autèntics monstres de l'art del toreig, cada u en la seua especialitat, es van donar cita la vesprada del dimarts 2 de setembre en el saló d'actes de la Casa de Cultura per a, en principi, donar-nos a conéixer un poc millor la figura de Juan Àvila i, al final, delectar-nos amb un debat brillant, tens, sucós... però sempre dins dels límits d'una exquisida educació.

Va obrir el teló l'Emissora Municipal de Televisió, que s'està convertint en un aliat imprescindible de qualsevol presentació d'envergadura, amb un vídeo en què s'arreplega la trajectòria humana i professional de Juan Àvila.

Un brillant treball de realització, ben documentat pel mateix Salvador Ferrer i amb una excel·lent locució a càrrec d'Enric Esteve.

A través d'este reportatge de deu minuts vam poder descobrir que Juan va nàixer a Puçol en 1985, va tindre els seus primers contactes amb el bou de carrer i immediatament amb el de plaça, va entrar en l'Escola de Tauromàquia de València, on va començar a participar en els seus certàmens en el 2001, va debutar al juny del 2002 a Xàtiva on va matar el seu primer bou i va eixir a coll, va rebre al març del 2003 el trofeu al torejador de jònecs més destacat de València, va ser a més el triomfador de les falles... i ací va aparéixer Luciano Núñez per a convertir-se en el seu apoderat.

''No cal que li tire baralles'' -afirma satisfet Luciano Núñez- ''per la meua cara ja sap si ho està fent bé o no''. Amb esta rotunda afirmació començava el madrileny, encara que valencià d'adopció, el seu espectacular roda d'intervencions.

Des d'eixe moment Juan Àvila va passar a un segon pla en la taula, demostrant, com quasi tots els artistes, que el seu fort no és parlar de la seua obra, sinó exercir-la, pel que a penes vam poder disfrutar un parell d'intervencions del joneguer, encara que això sí, van servir per a deixar molt clara la seua professionalitat: ''és important deixar la targeta de visita, d'ací que en els primers passades cal cridar l'atenció i deixar clar el públic que véns a la plaça a donar-ho tot''.

L'etern xoc entre la premsa i els apoderats, la premsa i els empresaris taurins, la premsa i els toreros. Tots els temes que un podia esperar van ser tocats, i molts altres que alguns només s'atrevixen a tractar en cercles més reduïts, i no davant de cent cinquanta espectadors, molts d'ells grans aficionats o professionals, com Oscar Bustos, que no va voler perdre's l'envit.

''L'envol de Juan ha de ser meteòric, perquè tots no tenen la possibilitat de ser fill d'un famós: si en les primera fires de 2004 triomfa, en el 2005 pot arribar a ser torero''. Luciano Núñez té clar quin ha de ser la carrera d'Àvila: ''és preferible debutar amb cavalls a Nimes i Olivenza, per a restar pressió a València''. Però aconseguir-

Vicente Soriano nos ajuda a comprendre les capes i pelatges dels bous

El dia 1 de setembre de 2003, i dins del programa de festes, es va realitzar una xarrada en el Sala d'Actes de la Casa de Cultura per part del veterinari de bous braus de la localitat, el Sr. Vicente Soriano Benet. Esta xarrada, recolzada per precioses il·lustracions del bou brau en el camp, es va fer un ampli i instructiu repàs a les capes i pelatges del bou de toreig.

Es va iniciar fent referència a l'origen de la nomenclatura, tan específica, utilitzada per a designar les capes dels bous. Este origen és bàsicament andalús i de Salamanca (grans bressols de criança del bou brau).

Va ser de gran interés per als aficionats la comparativa de percentatges dels diferents tipus de capes en el territori nacional enfront del valencià.

En el valencià apareix un major percentatge de capes de tipus roig, per la gran influència en la formació de les ramaderies de la Casta Navarra.

A continuació es va diferenciar entre les anomenades capes simples (les formades per pèls d'un únic color) i les compostes (formades per pèls de 2 o més colors ). Es van repassar totes i cada una d'elles, i s'hi van il·lustrar tots els tipus de capes, projectades sobre la pantalla de la sala. Des de ''l'ensabanado fins al salinero, passant pel negre, cárdeno, tostado, berrendo, castanño, roig, jabonero, barroso, etc.'' van anar explicant-se cada una de les capes, així com l'origen del seu nom.

A continuació, es van exposar i van estudiar els accidentals que acompanyen a totes eixes capes base, també amb el suport tècnic de les boniques il·lustracions. Estos accidentals poden ser: generals (''alunarado, aparejado, carbonero, anteado,...''), de cap i de coll (''bocinegro, estel, facado, gargantillo,...''), del tronc (''bragado, meano, girón, listón,...''), de les extremitats (''calcetero, botinero, calzón'') i de la cua (''rabicano, coletero, rebarbo'').

Finalment i, per a finalitzar la xarrada, es va fer referència a les normes bàsiques per a realitzar una ressenya i es va procedir a realitzar-la sobre diversos animals com a exemple al públic. En termes generals va ser una xarrada que va agradar enormement als assistents, refrescant la memòria i actualitzant coneixements a aquells aficionats entesos en la matèria, iniciant a aquells que no dominen la terminologia en el món de les capes del bou brau i, com no, sorprenent a molts altres que no esperaven que fóra tal la magnitud de pelatges existents en el bou brau.

Un tremend esforç de la comissió per a organitzar dos dies de bous en Ildefonso Fierro

Molt de públic en Ildefonso Fierro.

Les festes taurines en el Barri Ildefonso Fierro de Puçol, van estar marcades pel tremend esforç que fa la comissió per organitzar dos dies de bou, i d'altra banda, l'escàs suport econòmic de practicament tota la barriada (trenta abonats). Davant d'eixe panorama, tan sols falta felicitar a la comissió pel seu esforç (van adquirir sis bous), i intentar animar a col·laborar amb les festes als veïns del barri, si volen que estes, no s'acaben pròximament.

Dissabte 5 de juliol.

Amb gran puntualitat van donar començament les desencaixonades. En primer lloc va ser soltat el bou, de pelatge saboner, Fumador, núm.48 de la ramaderia gaditana d'Àngel i David Vilariño. Bou que envestia sense cobdícia. A continuació es va desencaixonar el bou Lencero, núm.42 d'Hernández Pla. Va ser un bou que va donar la cara en tot moment, i que envestia amb certa perillositat. Va ser sens dubte, el millor bou dels correguts en estes festes. Finalment va ser desencaixonat el bou Tirador, marcat amb el núm.47, amb el ferro de Mª Lourdes Martín de Pérez Tabernero. Bou molt parat, que va resultar molt costós per a ser tancat. Després del bon bestiar de vaquetes que va soltar el ramader local Jaime Bosch ''Saliner'', va ser embolada una vaca del mateix ramader, i va tallar la corda Rubén Naranjo.

A la nit van ser embolats a càrrec de la quadrilla Ximo&Xato, els mateixos bous de la vesprada, van tallar les cordes Joan Pau ''Rallat'' i Héctor Santaursula ''Cabra'', destacant per la seua labor el bou Lencero d'Hernández Pla.

Dissabte 12 de Juliol.

Igual que la setmana anterior van ser desencaixonats tres exemplars. En primer lloc, Artista, núm.51 de Hnos. Mañez. Bou que va acusar massa l'estar minvat de facultats per al seu toreig. A continuació, va ser soltat el bou núm.31 Tomillero, de Baigorri, el qual es va limitar a recórrer el recinte sense cap malícia, però que en una de les seues poques envestides, va ferir afortunadament sense conseqüències greus un aficionat de la localitat. Finalment, es va soltar el bou núm.21 Envidioso, també de la ramaderia de Baigorri. En general va ser una vesprada avorrida pel comportament dels bous, que s'alçà amb l'embolada d'un bou de Jaime Bosch.

A la nit van ser embolats els bous de la vesprada més un del ramader local Jaime Bosch, tallant la cordes Escolano, Alex , Panxa i Jonjou. Totes les embolades van ser dutes a terme per l'embolador Pep, amb els utensilis de Fernado Ferrer ''Rallat''.

Informa: Alfonso Ávila.

Una vesprada avorrida pels bous.

Setmana Taurina (2): dimecres, Verónica Escamilla va tallar la corda al primer bou embolat

Rodador, un ofici perillós.

En este primer Concurs de Ramaderies l'organització ha intentat cuidar tots els detalls i garantir, en la mesura que es puga la imparcialitat del jurat. Per a això, cada vesprada participen set vaques i un bou, encara que només puntuen les sis millors vaques. De la puntuació s'ocupen quatre experts aficionats que no pertanyen a cap de les penyes que organitzen la setmana, evitant amb això crear qualsevol suspicàcia respecte als punts atorgats a cada animal. La primera ramaderia a concursar va ser La Paloma, de Xaló (Alacant), el propietari de la qual és Ángel Guardiola. El seu bestiar estava precedit d'una notable fama, guanyada a través de les seues actuacions a Museros, Vall d’Uixó i Bétera. Els noms de les vaques participants eren Cucaracha, Dudosa, Bayoneta, Rasposa, Capitana, Miedosa i Espoleta, mentres que el bou atenia al nom de Saborós. A destacar la bona actuació de les vaques Baioneta, Miedosa i, sobretot, Espoleta. Esta última va ser la millor de la vesprada, ja que va pujar en diverses ocasions a la piràmide, buscant als aficionats i emportant-se les ovacions dels aproximadament 3.500 espectadors que van acudir en esta primera jornada. Del bou Sabroso destacar el seu bon fer i la forma de treballar, encara que, tal vegada per la calor, va parar en moltes ocasions. A pesar de tot, va cridar l'atenció la bona presentació en general dels animals. L'anècdota de la vesprada la va posar la vaca Miedosa, que va agarrar a l'aficionat local Rafael Piñol. En una ràpida i afortunada intervenció, la gent que hi havia al voltant es va abalançar sobre Miedosa, i va aconseguir immobilitzar-la i evitar així que continuara envestint el jove. A la nit va haver-hi més públic, uns 4.500 espectadors, que van assistir entusiasmats al desafiament entre Alfonso Delgado, de Rafelbunyol, i Juan Faet, d'Almenara, estos dos presentant tres vaquetes i un bou. Cal assenyalar que les sessions nocturnes són patrocinades per les distintes penyes de l'associació, encara que en el cas d'Alfonso Delgado són uns grans aficionats els patrocinadors: la família Escamilla-Moyá. Van començar les vaquetes d'Alfonso Delgado, que van donar bon joc, encara que eren quelcom jóvens per a la quantitat d'aficionats. Al bou embolat, de nom Meón, li va tallar la corda l'aficionada local Verónica Escamilla, qui va realitzar una ràpida i espectacular actuació. Els emboladors van ser Ximo i Xato. A continuació van córrer les vaquetes de Juan Faet, patrocinades per la Penya Bouera. Entre elles cal destacar l'actuació de Naranjita i, sobretot, de Víbora. Un castell de focs artificials xinesos va posar la nota de color abans de la segona embolada. Després de la pólvora, el bou Religioso va ser embolat per Jaume Sanchis “Barry”, ajudat per diversos membres de la penya. El tall de la corda va córrer a càrrec de Ramón Besalduch, també membre de la penya, que va saber eixir airós d'una faena amb molta dificultat, ja que en la seua connexió en baixar del camió, el bou va moure el pilar. L'anècdota de la nit la va posar Víbora, que va botar el banc en diverses ocasions, i va posar en més d’un compromís als aficionats allí pujats. (Consulta totes les cròniques de la Setmana Taurina fent click en la secció 'NOTÍCIES'.)

Objectiu: pujar les vaques a la piràmide.