Coneixeu-nos
Història
Els orígens de Puçol se situen en l'època romana, quan es deia Puteus, ‘pou’ en llatí
Gràcies a la situació geogràfica, entre mar i muntanya, els orígens de Puçol es remunten a l’època dels romans, quan s'instal·laren al Trull del Moro. Es tractava d'un poblat menut, del qual es coneix l’existència després de trobar quatre làpides mortuòries en diferents carrers de Puçol. En aquell moment rebia el nom de Puteus, que significa ‘pou’, per la zona humida i la gran quantitat d'aigua que s’hi troben. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua estableix que la paraula Puçol és d'origen llatí i ve de putteoleum (‘el pouet’).
En l’època musulmana, segons el cronista Francisco Roca, el llogaret comença a anomenar-se Puigsol i té una gran popularitat per situar-se entre dues grans fortaleses: Sagunt i el Puig. En el segle XIII Jaume I conquereix la població. Amb el temps, el nom evoluciona a Pussol fins a arribar a Puçol, denominació que és hui l'oficial per Decret del Consell, d’acord amb un informe de Sanchis Guarner que n’avala la solidesa científica.
Jaume I lliura la població de Puçol a Assalid de Gúdar, un cavaller de les tropes del rei. Gúdar es converteix en el primer senyor territorial de Puçol i en el primer polític. Cinc anys més tard, Jaime I compra a Gúdar l'Alqueria de Puçol i la lliura al bisbe Arnald de Peralta, al seu capítol i al convent de Roncesvalls, com a pagament pel terç delme que li havien prestat perquè duguera a terme les conquestes. D'aquesta manera, Puçol va passar a ser propietat de l’Església.
A partir del segle XV, després de la pesta negra del XIV, la població experimenta un gran desenvolupament gràcies a l'exportació de fruita.
Els monuments més importants de la localitat, l'església dels Sants Joans i el palau arquebisbal, van ser construïts en el segle XVII per l'arquebisbe de València, Joan de Ribera, qui també va construir un dels primers jardins botànics d’Espanya —el primer de caràcter universitari i el més antic d'Europa. Es diu que s’hi va plantar el cacauet per primera vegada a Espanya.
L’ any 1808 es produeix la batalla de Puçol, dins de la guerra contra Napoleó; una fita que marca la lluita del poble contra la invasió de les tropes franceses que provenien de l'actual Sagunt. Als Hostalets es va entaular una forta batalla i, per a evitar que els gals avançaren cap a València, van amollar les aigües de les séquies perquè tot quedara negat.
En el segle XX, després de les primeres eleccions democràtiques de 1979 —guanyades pel socialista Josep Vicent Cuello—, es produeix la modernització de la població i s’hi construeixen les principals infraestructures, com el Poliesportiu Municipal, la Casa de Cultura, el Palau d'Esports, l'Espai Social La Barraca, l'Espai Social Martínez Coll o l'Espai Social dels Majors.
En el segle XXI el canvi de govern ha sigut molt habitual, no sols arran de les eleccions municipals cada quatre anys, sinó també amb dues mocions de censura presentades el 2004 i 2008, alternant-se en l'alcaldia Josep M. Iborra (PSOE), José Manuel Busto (Esquerra Unida), Mariano Sanchis (Partit Popular), José Vicente Martí (PSOE), Merche Sanchis (Partit Popular) i Enric Esteve (Compromís).
Entre les noves infraestructures destaca la transformació de la platja de pedres en un modern arenal, protegit per cinc espigons que eviten l'arrossegament de l'arena al fons marí i amb un passeig marítim que recorre els més de 2 quilòmetres de costa. La inauguració va ser a l'estiu de 2004.
A més, el 2014 es restaurà el camí de la Mar, accés del centre urbà a la platja que separa el vial per als cotxes de la sendera dels Mangraners, una via per a passejar a peu, amb bici o amb animals fins a la platja.
Voleu saber-ne més?
|
Gràcies a la situació geogràfica, entre mar i muntanya, els orígens de Puçol es remunten a l’època dels romans, quan s'instal·laren al Trull del Moro. Es tractava d'un poblat menut, del qual es coneix l’existència després de trobar quatre làpides mortuòries en diferents carrers de Puçol. En aquell moment rebia el nom de Puteus, que significa ‘pou’, per la zona humida i la gran quantitat d'aigua que s’hi troben. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua estableix que la paraula Puçol és d'origen llatí i ve de PUTEOLUM (‘el pouet’).
En l’època musulmana, segons el cronista Francisco Roca, el llogaret comença a anomenar-se Puigsol i té una gran popularitat per situar-se entre dues grans fortaleses: Sagunt i el Puig. En el segle XIII Jaume I conquereix la població. Amb el temps, el nom evoluciona a Pussol fins a arribar a Puçol, denominació que és hui l'oficial per Decret del Consell, d’acord amb un informe de Sanchis Guarner que n’avala la solidesa científica.
Jaume I lliura la població de Puçol a Assalid de Gúdar, un cavaller de les tropes del rei. Gúdar es converteix en el primer senyor territorial de Puçol i en el primer polític. Cinc anys més tard, Jaime I compra a Gúdar l'Alqueria de Puçol i la lliura al bisbe Arnald de Peralta, al seu capítol i al convent de Roncesvalls, com a pagament pel terç delme que li havien prestat perquè duguera a terme les conquestes. D'aquesta manera, Puçol va passar a ser propietat de l’Església.
A partir del segle XV, després de la pesta negra del XIV, la població experimenta un gran desenvolupament gràcies a l'exportació de fruita.
Els monuments més importants de la localitat, l'església dels Sants Joans i el palau arquebisbal, van ser construïts en el segle XVII per l'arquebisbe de València, Joan de Ribera, qui també va construir un dels primers jardins botànics d’Espanya —el primer de caràcter universitari i el més antic d'Europa. Es diu que s’hi va plantar el cacauet per primera vegada a Espanya.
L’ any1808 es produeix la batalla de Puçol, dins de la guerra contra Napoleó; una fita que marca la lluita del poble contra la invasió de les tropes franceses que provenien de l'actual Sagunt. Als Hostalets es va entaular una forta batalla i, per a evitar que els gals avançaren cap a València, van amollar les aigües de les séquies perquè tot quedara negat.
En el segle XX, després de les primeres eleccions democràtiques de 1979 —guanyades pel socialista Josep Vicent Cuello—, es produeix la modernització de la població i s’hi construeixen les principals infraestructures, com el Poliesportiu Municipal, la Casa de Cultura, el Palau d'Esports, l'Espai Social La Barraca, l'Espai Social Martínez Coll o l'Espai Social dels Majors.
En el segle XXI el canvi de govern ha sigut molt habitual, no sols arran de les eleccions municipals cada quatre anys, sinó també amb dues mocions de censura presentades el 2004 i 2008, alternant-se en l'alcaldia Josep M. Iborra (PSOE), José Manuel Busto (Esquerra Unida), Mariano Sanchis (Partit Popular), José Vicente Martí (PSOE), Merche Sanchis (Partit Popular) i Enric Esteve (Compromís).
Entre les noves infraestructures destaca la transformació de la platja de pedres en un modern arenal, protegit per cinc espigons que eviten l'arrossegament de l'arena al fons marí i amb un passeig marítim que recorre els més de 2 quilòmetres de costa. La inauguració va ser a l'estiu de 2004.
A més, el 2014 es restaurà el Camí la Mar, accés del centre urbà a la platja que separa el vial per als cotxes de la sendera dels Mangraners, una via per a passejar a peu, amb bici o amb animals fins a la platja.
