Divertix-te
Història
Gràcies a la situació geogràfica, entre mar i muntanya, els orígens de Puçol es remunten a l’època dels romans, quan s'instal·laren al Trull del Moro. Es tractava d'un poblat menut, del qual es coneix l’existència després de trobar quatre làpides mortuòries en diferents carrers de Puçol. En aquell moment rebia el nom de Puteus, que significa ‘pou’, per la zona humida i la gran quantitat d'aigua que s’hi troben. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua estableix que la paraula Puçol és d'origen llatí i ve de putteoleum (‘el pouet’).
En l’època musulmana, segons el cronista Francisco Roca, el llogaret comença a anomenar-se Puigsol i té una gran popularitat per situar-se entre dues grans fortaleses: Sagunt i el Puig. En el segle XIII Jaume I conquereix la població. Amb el temps, el nom evoluciona a Pussol fins a arribar a Puçol, denominació que és hui l'oficial per Decret del Consell, d’acord amb un informe de Sanchis Guarner que n’avala la solidesa científica.
Jaume I lliura la població de Puçol a Assalid de Gúdar, un cavaller de les tropes del rei. Gúdar es converteix en el primer senyor territorial de Puçol i en el primer polític. Cinc anys més tard, Jaime I compra a Gúdar l'Alqueria de Puçol i la lliura al bisbe Arnald de Peralta, al seu capítol i al convent de Roncesvalls, com a pagament pel terç delme que li havien prestat perquè duguera a terme les conquestes. D'aquesta manera, Puçol va passar a ser propietat de l’Església.
A partir del segle XV, després de la pesta negra del XIV, la població experimenta un gran desenvolupament gràcies a l'exportació de fruita.
Els monuments més importants de la localitat, l'església dels Sants Joans i el palau arquebisbal, van ser construïts en el segle XVII per l'arquebisbe de València, Joan de Ribera, qui també va construir un dels primers jardins botànics d’Espanya —el primer de caràcter universitari i el més antic d'Europa. Es diu que s’hi va plantar el cacauet per primera vegada a Espanya.
L’ any 1808 es produeix la batalla de Puçol, dins de la guerra contra Napoleó; una fita que marca la lluita del poble contra la invasió de les tropes franceses que provenien de l'actual Sagunt. Als Hostalets es va entaular una forta batalla i, per a evitar que els gals avançaren cap a València, van amollar les aigües de les séquies perquè tot quedara negat.
En el segle XX, després de les primeres eleccions democràtiques de 1979 —guanyades pel socialista Josep Vicent Cuello—, es produeix la modernització de la població i s’hi construeixen les principals infraestructures, com el Poliesportiu Municipal, la Casa de Cultura, el Palau d'Esports, l'Espai Social La Barraca, l'Espai Social Martínez Coll o l'Espai Social dels Majors.
En el segle XXI el canvi de govern ha sigut molt habitual, no sols arran de les eleccions municipals cada quatre anys, sinó també amb dues mocions de censura presentades el 2004 i 2008, alternant-se en l'alcaldia Josep M. Iborra (PSOE), José Manuel Busto (Esquerra Unida), Mariano Sanchis (Partit Popular), José Vicente Martí (PSOE), Merche Sanchis (Partit Popular) i Enric Esteve (Compromís).
Entre les noves infraestructures destaca la transformació de la platja de pedres en un modern arenal, protegit per cinc espigons que eviten l'arrossegament de l'arena al fons marí i amb un passeig marítim que recorre els més de 2 quilòmetres de costa. La inauguració va ser a l'estiu de 2004.
A més, el 2014 es restaurà el camí de la Mar, accés del centre urbà a la platja que separa el vial per als cotxes de la sendera dels Mangraners, una via per a passejar a peu, amb bici o amb animals fins a la platja.
Voleu saber-ne més?
|
Gràcies a la situació geogràfica, entre mar i muntanya, els orígens de Puçol es remunten a l’època dels romans, quan s'instal·laren al Trull del Moro. Es tractava d'un poblat menut, del qual es coneix l’existència després de trobar quatre làpides mortuòries en diferents carrers de Puçol. En aquell moment rebia el nom de Puteus, que significa ‘pou’, per la zona humida i la gran quantitat d'aigua que s’hi troben. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua estableix que la paraula Puçol és d'origen llatí i ve de PUTEOLUM (‘el pouet’).
En l’època musulmana, segons el cronista Francisco Roca, el llogaret comença a anomenar-se Puigsol i té una gran popularitat per situar-se entre dues grans fortaleses: Sagunt i el Puig. En el segle XIII Jaume I conquereix la població. Amb el temps, el nom evoluciona a Pussol fins a arribar a Puçol, denominació que és hui l'oficial per Decret del Consell, d’acord amb un informe de Sanchis Guarner que n’avala la solidesa científica.
Jaume I lliura la població de Puçol a Assalid de Gúdar, un cavaller de les tropes del rei. Gúdar es converteix en el primer senyor territorial de Puçol i en el primer polític. Cinc anys més tard, Jaime I compra a Gúdar l'Alqueria de Puçol i la lliura al bisbe Arnald de Peralta, al seu capítol i al convent de Roncesvalls, com a pagament pel terç delme que li havien prestat perquè duguera a terme les conquestes. D'aquesta manera, Puçol va passar a ser propietat de l’Església.
A partir del segle XV, després de la pesta negra del XIV, la població experimenta un gran desenvolupament gràcies a l'exportació de fruita.
Els monuments més importants de la localitat, l'església dels Sants Joans i el palau arquebisbal, van ser construïts en el segle XVII per l'arquebisbe de València, Joan de Ribera, qui també va construir un dels primers jardins botànics d’Espanya —el primer de caràcter universitari i el més antic d'Europa. Es diu que s’hi va plantar el cacauet per primera vegada a Espanya.
L’ any1808 es produeix la batalla de Puçol, dins de la guerra contra Napoleó; una fita que marca la lluita del poble contra la invasió de les tropes franceses que provenien de l'actual Sagunt. Als Hostalets es va entaular una forta batalla i, per a evitar que els gals avançaren cap a València, van amollar les aigües de les séquies perquè tot quedara negat.
En el segle XX, després de les primeres eleccions democràtiques de 1979 —guanyades pel socialista Josep Vicent Cuello—, es produeix la modernització de la població i s’hi construeixen les principals infraestructures, com el Poliesportiu Municipal, la Casa de Cultura, el Palau d'Esports, l'Espai Social La Barraca, l'Espai Social Martínez Coll o l'Espai Social dels Majors.
En el segle XXI el canvi de govern ha sigut molt habitual, no sols arran de les eleccions municipals cada quatre anys, sinó també amb dues mocions de censura presentades el 2004 i 2008, alternant-se en l'alcaldia Josep M. Iborra (PSOE), José Manuel Busto (Esquerra Unida), Mariano Sanchis (Partit Popular), José Vicente Martí (PSOE), Merche Sanchis (Partit Popular) i Enric Esteve (Compromís).
Entre les noves infraestructures destaca la transformació de la platja de pedres en un modern arenal, protegit per cinc espigons que eviten l'arrossegament de l'arena al fons marí i amb un passeig marítim que recorre els més de 2 quilòmetres de costa. La inauguració va ser a l'estiu de 2004.
A més, el 2014 es restaurà el Camí la Mar, accés del centre urbà a la platja que separa el vial per als cotxes de la sendera dels Mangraners, una via per a passejar a peu, amb bici o amb animals fins a la platja.
Serveis
961 421 303 Ajuntament de Puçol
669 740 119 Tourist Info (Espai Voramar, Platja de Puçol)
961 420 937 Guàrdia Civil
961 420 339 Policia Local
961 424 086 Biblioteca Pública Municipal
961 421 949 Casa de Cultura
963 178 235 Centre de Salut (cites)
961 422 903 Poliesportiu Municipal
Equipaments públics
Centre de Salut
C/ Caminàs
Atenció amb cita prèvia de dilluns a divendres i servei d'urgències durant les 24 hores del dia:
Telèfon cita prèvia: 963 178 235
Telèfon urgències: 963 178 240
Sol·liciteu cita prèvia
Casa de Cultura
C/ Santa Teresa, 10 | 961 421 949 | Web
Conté la biblioteca municipal, cafeteria restaurant, sales amb funcionalitat educativa i polivalent, on s'imparteixen classes de dansa, música i arts plàstiques. També s'hi organitzen reunions i exposicions. En el soterrani, sota la plaça, se situa el cinema, el saló d'actes i el teatre.
Poliesportiu Municipal
Avinguda Molí de Vent, s/n | 961 422 903 | 687 501 295
Inclou piscina coberta, quatre pistes de tenis, quatre de frontenis, pista d'atletisme, un camp de futbol, pistes multiusos (bàsquet, voleibol, handbol, futbol sala), pista de galotxa i pavelló esportiu cobert on es practiquen diversos esports de sala, gimnàstica rítmica o esquaix, entre d’altres. També ofereix servei de bar cafeteria. El municipi va rebre el Premi Diputació de València a l'Esport 2001.
Espai Social La Barraca
C/ La Barraca | 961 424 056
És la seu de l'Escola Permanent d'Adults (EPA), així com de les dues associacions de dones de la població: Col·lectiu de Dones i Dones Tyrius. A més, com disposa d'una cuina ben equipada i forn, és l'espai habilitat per a cursos de cuina, d'hostaleria i, fins i tot, de ceràmica.
Disposa d’un sala àmplia que serveix d'escenari per a exposicions de tota classe (fonamentalment de fotografia) i per a actes de diferents col·lectius locals, com la presentació del llibre de festes, la posada de llarg del Gran Fons del Club Atletisme Puçol, xarrades organitzades pels partits polítics i actes electorals, i fins i tot s'hi organitzen projeccions i tallers.
Espai Social Martínez Coll
Carrer de la Costera | 961 424 068
Aquest espai multiusos inclou diferents serveis municipals: l'Agència de Col·locació, oficina que atén qüestions relacionades amb l'ocupació; l'Agència d'Ocupació i Desenvolupament Local, dedicada a la promoció econòmica i de l’ocupació; la Ludoteca Municipal, on poden acudir els xiquets de dilluns a divendres, prèvia inscripció, i el Centre de Dia Martínez Coll, el projecte destinat a joves en edat escolar amb problemes per a tirar avant en els estudis i amb una situació delicada (el local disposa d'una aula d'informàtica amb accés a Internet que s’usa també per als cursos formatius en línia que s'imparteixen).
Espai Jove
C/ Buero Vallejo | Web X-tu
Espai multiusos compost per dos edificis i un ampli aparcament en el seu entorn.
El major, de color verd, inclou un ampli saló d'actes utilitzat per a concerts, presentacions, falles, festes, cursos formatius, tallers i esdeveniments culturals.
El més xicotet, de color blau, compta amb aula d'estudis amb amplis horaris en època d'exàmens; aula de formació homologada per a cursos oficials i, pròximament, segona biblioteca de la població, com a complement a la situada en la Casa de Cultura.
Col·legis públics d'educació infantil i primària
Jaume I
Carrer dels Bancalets, 2 | 961 421 194 | Web
Educació Infantil (3-6 anys)
Educació Primària
Lluís Vives
Avinguda d’Alfinac, 11 | 961 205 845 | Web
Bisbe Hervàs
C/ Nicolau Factor, 2 | 961 205 595 | Web
Educació Infantil (3-6 anys)
Educació Primària
La Milotxa
C/ Rafelbunyol, 2 | 961 421 004 | Web
Educació Infantil (3-6 anys)
Escoles privades
Alfinach
Camí dels Mangraners, s/n | 961 420 892 | Web
Educació Infantil (3-6)
Educació Primària
Educació Secundària i Batxillerat
Caxton College (britànic)
Mas de Lleó, 5 | 961 424 500 | Web
Educació Infantil (primer i segon cicle)
Educació Primària
Educació Secundària i Batxillerat
American School of Valencia (nord-americà)
Avinguda de la Serra Calderona, 29 | 961 405 412 | Web
Educació Infantil (primer i segon cicle)
Educació Primària
Educació Secundària
Institut d'Educació Secundària i Batxillerat (ESO)
Avinguda de les Corts Valencianes | 961 422 237
Inaugurat en la dècada dels 90, actualment reuneix cada curs al voltant de 900 alumnes, no sols de Puçol sinó també de pobles veïns que no tenen institut. La inclusió del cicle formatiu d'Educació Infantil l’ha convertit en l'únic centre de l'entorn que imparteix l’especialitat.
Centre concertat Virgen al Pie de la Cruz
Avinguda Molí de Vent | 961 420 200 | Web
Imparteix diferents branques de formació professional i cicles formatius; cal destacar-ne els cursos d'hostaleria. A més, inclou els ensenyaments d'Educació Infantil, Primària i ESO.
Camp Municipal de futbol José Claramunt
C/ Sant Joan | 961 424 005
Inaugurat l’any 1999, porta el nom del futbolista més famós de la història de Puçol, que va ser jugador del València CF i capità de la selecció espanyola durant els anys 70. Al costat de l'estadi es pot veure l’estàtua en homenatge del poble de Puçol a l'esportista. Aquest camp és la seu de la Unió Esportiva Puçol i de l'escola de futbol, que inclou equips des de prebenjamí fins a veterans: al voltant de 300 jugadors formen part de l'escola cada temporada.
Antic camp parroquial de futbol
C/ Sant Joan
Des que es va inaugurar el nou Camp Municipal José Claramunt amb gespa artificial, el vell camp ha passat a utilitzar-se per a diferents actes lúdics i festius. En el recinte se celebra la Setmana Taurina a la fi de juny, també és l'escenari per a competicions de tir i arrossegament o d'activitats amb cavalls organitzades per l'Associació Sant Antoni i, ocasionalment, ha sigut usat com a espai per a actuacions musicals i altres esdeveniments.
Esglésies
961 420 073 - Parròquia dels Sants Joans
961 420 478 - Parròquia de Santa Marta
Vols saber-ne més?
Farmàcia de guàrdia |
https://www.youtube.com/watch?v=cqw1ZL8iTH4&index=23&list=PLezQL5eJ_2dvm5aqCugWWQRpZs14T41EI
Emergències
Telèfons d'Urgències
961 421 303 Ajuntament de Puçol
961 441 252 Bombers
963 178 235 Centre de Salud
669 740 119 Centre de Salud en la platja (Espai Voramar)
000 000 112 Emergències
961 420 937 Guàrdia Civil
961 420 339 Policia Local
963 862 600 Hospital Clínic (València)
963 862 700 Hospital La Fe (València)
962 659 400 Hospital de Sagunt - Mini Fe (Sagunt)
961 421 846 Jutjat de Pau y Registre Civil
Altres telèfons d'interés
961 422 903 Poliesportiu Municipal
961 421 949 Casa de Cultura
961 464 885 Piscina Municipal
673 839 640 Centre de Dia Martínez Coll
673 839 638 Agència d'Ocupació i Desenvolupament Local
|
Farmàcia de guàrdia |
https://www.youtube.com/watch?v=cqw1ZL8iTH4&index=23&list=PLezQL5eJ_2dvm5aqCugWWQRpZs14T41EI
Patrimoni cultural
Església dels Sants Joans
Les obres de la façana principal de l’església dels Sants Joans van començar el 1587, amb les tasques de fixació del perímetre, mesurament i marcatge amb estaques, i van començar a cavar-ne els fonaments.
L’any 1588 Joan de Ribera, patriarca d'Antioquia i arquebisbe de València, va posar la primera pedra de l'església dels Sants Joans de Puçol, dedicada a Sant Joan Baptista. En aquest moment Puçol tenia uns 400 habitants i, encara que el poble no necessitava un temple de tal magnitud, el significat que tenia per als ciutadans era majúscul, ja que seria la primera edificació que es voria des de lluny. Els veïns dedicaren tot el seu esforç a la construcció del temple, ja que no hi ha quasi cap edifici més del segle XVII.
L'església va estar en construcció fins a 1607. El patriarca va fer el trasllat, de l'antiga església a l’acabada d’alçar, del Santíssim Sagrament i celebrà la primera missa el dia 28 d'octubre d'aquest any. En la mateixa processó, davant de la custòdia del Santíssim Sagrament, es féu el trasllat de la imatge de la Mare de Déu al Peu de la Creu, figura trobada el 1570 al Cabeçol del Puig. Es creu que prové de l'església hispana dels segles VI-VIII i que va ser amagada l'any 714 i durant segles de dominació àrab per a evitar-ne la destrucció, fet que ens portaria a pensar que aquesta peça és la iconografia cristiana més antiga de tota la Comunitat Valenciana.
El finançament del temple va provindre dels donatius de particulars i de les almoines que s'arreplegaven al forn. L’interior conté diverses obres d'escultura i pintura, com la imatge de la Mare de Déu al Peu de la Creu, el retaule de l'altar, de Manuel Vergara, o el retaule del segle XV que representa el Misteri de la Trinitat.
Visita virtual a l'església dels Sants Joans
[Visita Virtual Santos Juanes]
Muralla del Jardí Botànic
La muralla es va construir el 1607 al costat de l'església dels Sants Joans. De l'antic palau arquebisbal només queda aquest antic mur de línies barroques. Es tracta d'una construcció de maçoneria, amb torretes semicirculars coronades amb teula ceràmica de color blau.
En l’interior hi havia un jardí botànic, un dels primers d’Espanya, el primer de caràcter universitari i el més antic d'Europa. S'assegura que s’hi va conrear el cacauet per primera vegada a Espanya.
La construcció s’anà deteriorant i per això es va considerar la importància de la seua conservació —per l’interés històric i arquitectònic (estil barroc)— i es rehabilità el 1999.
L'última actuació sobre la muralla s'ha realitzat a finals de 2016 i des de gener del 2017 compta amb il·luminació nocturna i accessos adaptats.
Església de Santa Marta
L'altra església del nostre municipi és la de Santa Marta. Va ser construïda l'any 1964 pels feligresos, detall que la fa més atractiva. És un temple funcional, d'estil modern, que juga amb la llum natural i que s'enclava en l'etapa final del Concili Vaticà II.
En l’interior es troben diverses obres, com el retaule de l'altar que representa una cita de l'evangeli, la iconografia de Santa Marta, patrona de l'església, i diverses escultures, com la Immaculada o el Crist de l'Esperança.
Visita virtual a l'església de Santa Marta
[Visita Virtual Santa Marta]
La Torreta
Una altra edificació important és la Torreta, es tracta d’una talaia. Va ser construïda en el segle XIV i és considerada la casa més antiga del municipi. La seua finalitat era protegir i vigilar la població de possibles atacs. La torre és d'estil moro i està construïda amb pedra, teula i rajola de fang. La ubicació, al nucli antic (carrer de la Torreta), la fa més interessant i majestuosa.
Ara és un habitatge particular i no es pot visitar. No obstant això, està restaurada i inclosa en el catàleg de Béns d'Interés Cultural pel seu interés històric i cultural.
Molí de Vent
Als afores del poble trobem el molí de Vent, a un quilòmetre a l'oest del nucli urbà, a la part alta d'un tossal, amb una vista privilegiada sobre el poble i la mar. Es tracta d'un dels pocs molins d'estructura àrab que hi ha a la Comunitat Valenciana.
Deixà de funcionar com a tal en el segle XIX, i actualment no té un ús específic, encara que els amants de la natura i la cultura en poden gaudir sempre que vulguen. L'interés ambiental i popular fa que es plantege l'oportunitat d'una rehabilitació, però l'entorn —amb el bypass i l'estació elèctrica— no és massa favorable per a poder realitzar una bona explotació turística.
No obstant, al començament de 2017 l'Ajuntament de Puçol ha sol·licitat una subvenció a la Diputació de València per a iniciar la recuperació del molí i el seu entorn com a espai d'ús i esplai dels veïns.
Visita virtual al molí de Vent
[Visita Virtual Molí de Vent]
Retaules i habitatges antics
Compten amb una determinada protecció pels valors arquitectònics i històrics i per ser antics. En total, hi ha 39 habitatges catalogats, situats principalment al barri antic. Durant el recorregut es pot gaudir de l'harmonia, la tranquil·litat i la bellesa dels carrers del poble i anar descobrint-ne les façanes.
A més, en les fronteres de les cases podeu veure 17 retaules ceràmics antics, amb un nivell de protecció integral, d'ús votiu i decoratiu.
Alguns d'aquests retaules i cases són als carrers de Sant Joan, Sant Pere, Sant Miquel, Cavallers, Sant Antoni, Morvedre, els Horts, Castelló i Marià Amigó.
Artesania tradicional
Com a part del patrimoni cultural de Puçol, cal esmentar dos exemples d'artesania tradicional que hui només es poden trobar puntualment, ja que es tracta d'ocupacions en acusat declivi, substituïdes per la fabricació en cadena; aquests són:
Els corretgers , encarregats de la fabricació i restauració de la guarnició per a cavalls i altres arreus fabricats amb cuir.
La cistelleria , que consistia en l’elaboració a mà de cistelles, cabassos per al camp, espardenyes i diversos objectes realitzats amb espart.
Voleu saber-ne més? |
Com podem arribar
Situat en el límit nord de la comarca de l'Horta Nord, Puçol és un poble que conquista els visitants per l'harmonia que es respira en els seus carrers d’aire mediterrani i per l'amabilitat de la gent de l'horta. El lema “Puçol, entre mar i muntanya” és el distintiu de la imatge del municipi.
El paisatge és la primera cosa que sorprén el turista accidental. El terme municipal abarça des d'una zona muntanyenca situada a l'interior, a 48 metres sobre el nivell del mar, passant per l'horta central —completament plana i on destaca el cultiu de cítrics—, fins a arribar als més de 2 quilòmetres de platja —principal recurs turístic de la localitat i, des de fa una dècada, flanquejada per un passeig marítim i pels espigons que protegeixen l'arenal dels embats del Mediterrani.
El terme municipal de Puçol és a l'extrem septentrional de la comarca de l'Horta Nord, en contacte amb la comarca del Camp de Morvedre. Pel sud el poble veí és el Puig de Santa Maria, pel nord Sagunt i a l'est el mar Mediterrani. El nucli urbà és a 18 quilòmetres de València, la capital de la Comunitat Autònoma —xifra que es repeteix capritxosament, ja que l'extensió del terme és de 18,11 km².
Al terme hi ha tres nuclis urbans: a l'interior, als peus de la serra Calderona, conviuen tres urbanitzacions que comparteixen territori entre Puçol i Sagunt (Alfinac, els Monestirs i Montpicaio); a la plana s'assenta el nucli urbà principal i els polígons industrials, i el tercer és la Platja de Puçol. Sumats superen en l'actualitat els 19.500 habitants.
Per arribar a Puçol podeu fer-ho amb cotxe, autobús, tren i —per als més esportistes— amb bicicleta o a peu.
Si veniu amb cotxe...
Tres carreteres vos condueixen al nostre poble:
- El bypass o autovia A-7 (prenent l'eixida el Puig ̶Puçol).
- L'autovia V-21 (amb dues eixides a Puçol).
- La CV-306 (antiga carretera nacional N-340), que al sud enllaça amb diferents pobles de la comarca i al nord condueix a Sagunt.
En el cas que preferiu les carreteres secundàries, les comarcals que uneixen el Puig ̶Puçol i Llíria ̶ Puçol són les més recomanables. Per aquestes discorre part de la ruta turística dedicada a la recuperació de l'antiga Via Augusta,la calçada romana més llarga de tota la península Ibèrica i que travessa la Comunitat Valenciana. Podeu recórrer totes dues còmodament amb bicicleta.
Si veniu amb autobús...
Heu de prendre la línia de Metrobús entre València i Sagunt, amb eixida des de l'estació d'autobusos de València i un trajecte que recorre l'antiga carretera de Barcelona, travessant poblacions de la comarca —com Tavernes Blanques, Meliana, Albalat dels Sorells, Massamagrell, la Pobla de Farnals i el Puig— abans d'arribar a Puçol, penúltima població de la línia 110 dels Autobusos Metropolitans de València (Metrobús), la destinació final dels quals és Sagunt i el Port de Sagunt.
El trajecte mitjà amb autobús des de València és de 48 minuts i en l'actualitat hi ha 7 viatges de València a Puçol i 7 més de Puçol a València.
Consulteu l’horari en la pàgina de Metrobús.
Si veniu amb tren...
Podeu arribar a Puçol usant les línies de rodalia de Castelló a València i també la de Caudiel a València. Des de l'Estació del Nord de València el trajecte és d’uns 25 minuts.
De dilluns a divendres hi ha un tren cada mitja hora, aproximadament, i els caps de setmana cada hora en tots dos sentits. Consulteu els horaris en la pàgina de Renfe Rodalia a València.
Si voleu desplaçar-vos pel municipi…
Puçol disposa d'un servei municipal d'autobús que unix les urbanitzacions, el nucli urbà i la platja, amb un horari d'hivern i un altre d'estiu, que pots descarregar de la pàgina web municipal (www.puçol.es) o en l'enllace següent:
Horari d'hivern | Horari d'estiu
Si veniu amb taxi...
Localitzeu els taxis de la població en la parada situada a l'avinguda de València. També podeu telefonar directament als taxistes locals:
Nacho Navarro: 649 143 674
Francisco Ferrer: 618 169 481
Mapa de Puçol:
(iframe mapa puzol)
Voleu saber-ne més?
|
https://www.youtube.com/watch?v=cqw1ZL8iTH4&index=23&list=PLezQL5eJ_2dvm5aqCugWWQRpZs14T41EI
