Divertix-te
Marjal dels Moros
La marjal dels Moros és un espai protegit ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus), un aiguamoll d'extraordinari valor situat entre els termes de Puçol i Sagunt. És una de les zones més importants per a les aus aquàtiques a la província de Valèn cia.
Anteriorment, la marjal cobria la distància entre l'Albufera i, a través del litoral, Canet d'en Berenguer. La seua destrucció es va iniciar amb els cultius d'arròs i, a causa de les baixades de preu dels cultius, s’anaren venent els terrenys per a la construcció d'habitatges a la platja, la qual cosa va destruir per complet la marjal i la va reduir a nuclis menuts, dels quals solament es conserven la marjal de Rafalell i Vistabella, a Massamagrell, i a les pedanies valencianes de Rafalell i Vistabella.
Història
Per la zona superior de Sagunt també es va destruir aiguamoll, en aquest cas com a àrea de possible expansió d’Altos Hornos del Mediterraneo. El 1995 es tanquen els alts forns i la Generalitat Valenciana compra tot aquest polígon, d'unes 800 hectàrees; defineix unes 300 com a aiguamoll, que es cataloguen com a sòl no urbanitzable de protecció especial i l’any 1996 com a zona ZEPA.
Les 500 hectàrees restants es declaren sòl urbanitzable d'ús industrial, on s'està construint el Parc Industrial de Sagunt, just al costat de la marjal.
Els ajuntaments d'aquestes poblacions han posat en marxa un sistema de protecció de les aus, així com infraestructures tant d'observació com de protecció davant l'avanç de la mar, per tal d’evitar que l'aigua salada penetre en l’aiguamoll.
En els últims anys s'han recuperat terrenys antigament dessecats amb la creació de noves llacunes i la demolició de les últimes edificacions existents dins de la marjal. A més, la caça i la pesca estan prohibides, l'única activitat permesa dins de l'espai protegit és la ramaderia, en algunes zones. Les mesures de protecció han permés conservar els valors naturals del paratge malgrat l'ampliació del parc industrial de Sagunt, que manté l'espai natural literalment acorralat entre el polígon industrial i les edificacions de la platja de Puçol.
Aus
A pesar de la reduïda extensió i les múltiples amenaces, la marjal dels Moros té poblacions importants de diverses espècies d'ocells, algunes en greu perill d'extinció.
A la primavera destaquen les poblacions reproductores de larolimícoles, amb colònies de gavines d’albufera, mongetes, carregades i camallongues, també cal esmentar la colònia de fumarell carablanc —que és l'espècie més representativa d'aquest espai protegit.
Entre els anàtids és important la població reproductora de siverts —cada vegada més escàs a la zona de València— i la reproducció de l'amenaçada rosseta —la marjal n’és el límit nord de l’àrea de distribució a Europa.
A l'hivern es poden veure grans bandades de sarcets i bragats, a més d'espectaculars concentracions de corbs marins i no són rares tampoc les visites d'espècies com el flamenc, l’agró blanc o el picaport.
Peixos
En la marjal també hi ha una gran quantitat de peixos autòctons, com per exemple el samaruc i el fartet, típic d'aquest aiguamoll. També troben alguns rèptils i amfibis, com les salamandres o els cullerots.
Vegetació
La vegetació predominant la formen el canyís Phragmittes communis i la boga Typha dominguensis. Parcel·les de vegetació de saladar on podem trobar espècies dels gèneres Salicòrnia, Arthrocnemum i Limonium i diverses espècies de joncs. La vegetació aquàtica, molt empobrida, es limita quasi a unes poques espècies del gènere Chara.
Actualment, la marjal és en greu perill pel Parc Industrial de Sagunt, la regasificadora i la central tèrmica de Sagunt, l'avanç del nivell del mar (la marjal es troba a escassos 10 metres de la vora), la caça furtiva i la destrucció de la zona de canyar i joncs per al cultiu.
Voleu saber-ne més? |
https://www.youtube.com/watch?v=li2O5pwYhc4&list=PLezQL5eJ_2dvm5aqCugWWQRpZs14T41EI&index=21
La Costera
La Costera és un enclavament vinculat històricament al gaudi de la natura per part dels veïns de Puçol, ja que és l'únic reducte natural dins d'una zona densament poblada i urbanitzada. Té una extensió de 66 hectàrees i és formada per materials del Triàsic. Amb una altura de 162 m i situada a només 4 km de la platja de Puçol, la Costera són una part dels últims contraforts de la serra Calderona i la demostració del lema “Puçol, entre mar i muntanya”.
La vegetació és formada per la típica garriga mediterrània, acompanyada de pins, carrasques, garroferes i oliveres. Tot això la converteix en una zona de gran valor paisatgístic, botànic, ecològic i geomorfològic.
Davant aquesta situació i per protegir-la de qualsevol agressió urbanística, tan habituals hui en dia en els terrenys propers a la costa mediterrània, es va sol·licitar l'adequada protecció per a aquest pulmó de la població. Amb la qualificació de paratge natural municipal, queda protegida d'urbanitzacions i de qualsevol altre ús que pose en perill la seua integritat com a zona verda, i s’hi potenciaran les activitats ecològiques i de promoció del medi ambient.
Vegetació
La major part del tossal és cobert per matoll mediterrani de zones càlides, compost bàsicament per coscolla, llentiscle, ginebre, estepa, romer i timó. Veurem també garroferes, oliveres, figueres i ametlers, testimonis de l'ús agrícola que va tindre el paratge en altre temps.
Hi ha bastants pins blancs, que formen boscos en algunes àrees, i en els últims anys s'han realitzat diverses repoblacions per a introduir-hi les alzines, les quals van dominar la muntanya fa segles.
Fauna
La proximitat a les zones habitades fa que la fauna quede limitada als insectes i a alguns rèptils, com les sargantanes. Diverses espècies d'aus la utilitzen també com a lloc de pas i de cerca de restes de menjar abandonades pels visitants, activitat que atrau també carnívors menuts, com la rabosa o el furó. Altres mamífers detectats a la zona són la musaranya i el conill.
Com podem arribar
Per poder gaudir del paisatge de la Costera cal prendre el camí del Cementeri i passar per davall de l'autopista, on el nom canvia a camí del Molí de Vent.
A uns 2 km des de l'inici veurem les primeres cases de la urbanització Alfinac i les antigues naus industrials, ara transformades en l'Aula Natura, sala multiusos i altres dependències públiques.
Aula Natura
L’Aula Natura és una antiga nau de 200 m restaurada per les escoles taller. Aquest emplaçament està destinat a l'organització de visites i excursions amb grups de xiquets i joves per a donar a conéixer els valors naturals que alberga el Paratge Natural de la Costera.
Un altre espai verd de què disposem és la Finca Municipal de la Costera.
Situada a la part oest del nucli urbà, s'hi accedeix per la carretera del camí del Molí de Vent (continuació de l'avinguda del Molí de Vent).
La finca té 517,245 m² de titularitat municipal i té un alberg juvenil amb capacitat per a 25 persones, àrees d'esplai i zones repoblades amb pins i vegetació autòctona.
Voleu saber-ne més?Entra en AE-AGRÓ Telèfon: 691 077 424 | 679 908 238
|
https://www.youtube.com/watch?v=li2O5pwYhc4&list=PLezQL5eJ_2dvm5aqCugWWQRpZs14T41EI&index=21
Rutes
Senda de gran recorregut GR-10
Sabíeu que el Mediterrani i l'Atlàntic estan units a través d'una senda de gran recorregut, el GR-10, que uneix Puçol amb Lisboa? Aquest trajecte s'inicia des de la nostra població, al Paratge Natural de la Costera, i és el més llarg de la península, amb 1.600 km de longitud. El sender està integrat dins de la Xarxa de Sendes Europees de Gran Recorregut.
El recorregut comença a Puçol, a la vora del Mediterrani, i s'endinsa en la serra Calderona, passant per Segart, Serra i Gàtova. La longitud total de la senda al llarg de la Comunitat Valenciana és de 112 km (125 fins a Abejuela), dels quals 74 pertanyen a la província de València i 38 a la de Castelló. La senda de gran recorregut GR-10, europea E-7, és integrada en la Xarxa de Sendes Europees. Aquests 1.600 km entre Puçol i Lisboa serveixen d'unió entre les mars que envolten la península.
Les sendes de gran recorregut (GR) són un entramat que s'estén pel nostre país i per part d'Europa format per senders, camins, pistes i, en alguns punts, carreteres. Per aquestes rutes podem creuar Espanya en diferents direccions, transitar per França i passejar per Europa. Tota una aventura!
Aprofitant-nos de la quantitat i varietat, tenim la possibilitat de transitar per aquests itineraris i arribar a diferents parts d'Espanya. En la nostra comunitat hi ha, entre d’altres, el GR-36, senda emblemàtica i relativament fàcil que creua la serra d'Espadà, des de Montanejos fins a la Vilavella o al contrari, sempre per la província de Castelló que —segons diuen els entesos— és la segona província més muntanyenca d'Espanya (aquest GR també és conegut com el Transespadà).
Via Augusta
Un poc més curt és el recorregut de la Via Augusta, amb un total de 1.500 km.Aquesta calçada romana unia els Pirineus amb Cadis, i es troba perfectament senyalitzada al seu pas per Puçol. Actualment és una via asfaltada en la major part del recorregut i travessa la Comunitat Valenciana al llarg de 425 km —una bona part transcorre a menys de 25 quilòmetres del mar Mediterrani.
La Via Augusta era la calçada més llarga de tota l'antiga Hispània, des dels Pirineus, vorejant el mar Mediterrani, fins a Cadis, al sud d'Espanya. Encara que molts trams originals són ara carreteres i no són transitables a peu, si vos animeu a recórrer una part de la ruta caminareu per punts que sí que coincideixen amb l'antic itinerari.
La via, que enllaça almenys 96 monuments, és inclosa en la iniciativa de la Unió Europea "Les vies romanes en el Mediterrani" i ofereix, a més d'una gran oferta cultural, uns bells paisatges dels quals podreu gaudir caminant, a cavall o amb bicicleta. Trieu els trams que més vos agraden o feu-vos un itinerari personalitzat perquè, gràcies al baix desnivell, aquesta senda no té cap complicació. A més, el suau clima mediterrani vos permet dur a terme el viatge pràcticament en qualsevol època de l'any.
Vestigis de mansions, ponts i arcs monumentals com el de Cabanes (Castelló) ixen al vostre pas en un inoblidable viatge que transcorre per llocs com Xàbia i Elx (Alacant) o Sagunt (València), on podreu visitar el teatre romà, a uns 9 quilòmetres de Puçol. Els paisatges de fruiters, sobretot tarongers, vos acompanyaran durant el camí. A més, no vos podeu perdre els magnífics paratges que envolten la Via Augusta, com el Desert de les Palmes de Castelló o els parcs naturals de l'Albufera, a València, i el carrascar de la Font Roja, a Alacant.
La Via Verda
Coneguda també com a Via Xurra o ruta del colesterol, la Via Verda aprofita el traçat de l'antic tren miner entre València i Calataiud.Es tracta d'un itinerari tranquil a través de l'horta, entre València i Puçol, amb una longitud de 15 km.
La Compañía del Ferrocarril Central de Aragón va construir el tram València-Puçol el 1901, primera fase d'una gran línia que enllaçaria amb Calataiud i Saragossa a través de Terol. Aquesta empresa ferroviària va obtindre la concessió l’any 1887, encara que el projecte inicial es limitava a una línia de 133 km des de Calataiud fins a Terol. Un any més tard es va ampliar la concessió fins a València a través de la vall del Palància; encara que passaren set anys més sense que s'executara l’obra.
Finalment, el 1894 els belgues desembarquen en el nostre país i aporten el capital necessari per a la construcció del ferrocarril. Les obres s'inicien amb celeritat i finalitzen set anys després. A l'Horta Nord van coexistir dues línies de ferrocarril de via ampla quasi paral·leles: la de la Central de Aragón (que en el tram Puçol-València és hui la Via Verda) i la pertanyent a la Compañía del Norte, en l’eixida de València cap a Castelló.
Aquesta situació es va mantindre sense canvis fins a la creació de RENFE el 1941. En aquell moment es va veure que aquest doble traçat, pertanyent ara a una única empresa, no era lògic, per la qual cosa a poc a poc es va desviar el trànsit cap a la línia del Nord.
El 1968 es va clausurar i demolir l'estació de València-Albereda i quedà només en funcionament la connexió amb el Cabanyal com a reforç de la línia principal. No obstant això, una vegada posada en servei la via doble pel traçat principal, la Via Xurra es considerà inútil, es tancà definitivament i es va desmantellar l’any 1985.
Després de més d'una dècada en l'oblit, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana va assumir la recuperació d'aquest traçat com un carril bici que proporciona accessibilitat no motoritzada (independent de les congestionades carreteres d'aquesta zona) a la comarca de l'Horta Nord.
Ruta de l'Aigua
La Ruta de l'Aigua és una senda local de recorregut curt i pla que combina natura i cultura. Discorre pel centre històric i per la ribera del riu de Xelva. La durada del recorregut és d'aproximadament tres hores i ens ensenya els diferents usos de l'aigua: consum humà, regadiu, molineria, energia elèctrica...
Segueix el curs de l'aigua per les séquies construïdes en diferents èpoques històriques, les quals van constituir una obra mestra d'enginyeria per a dessecar l'antiga marjal de Puçol i transformar-la en terres de cultiu, aprofitant els ullals (brolladors d’aigua).
Ruta del Cid
Finalment, la Ruta del Cid, que enllaça Burgos i València, passant per Guadalajara i Terol, també travessa el terme municipal de Puçol, una localitat que sembla una cruïlla d'aventures per al viatger disposat a recordar la història pas a pas.
Vols saber-ne més? |
https://www.youtube.com/watch?v=li2O5pwYhc4&list=PLezQL5eJ_2dvm5aqCugWWQRpZs14T41EI&index=21
